Definició i tipologia de ciutats: criteris, espais i poblament a Catalunya

Definició de ciutat i criteris

No és fàcil definir el concepte de ciutat. Hi ha molts criteris per definir una ciutat que hem de considerar conjuntament, ja que aquests criteris per separat no serien suficients.

• Criteri de densitat i continuïtat: espai reduït on hi viu molta gent. La densitat es calcula com el nombre d'habitants per unitat de superfície.
• Criteri de l'activitat econòmica: als pobles, la major part de la població treballa en el sector primari, mentre que a les ciutats treballen sobretot en el sector secundari i terciari.
• L'organització i la influència territorial: a les ciutats, la concentració d'activitats les converteix en centres de poder, generant fluxos de poder. Estan millor comunicades que els pobles. (Com més activitat, més influència).
• L'arquitectura i l'urbanisme: a les ciutats predominen els edificis alts i els carrers amples, mentre que als pobles els carrers són més estrets i els edificis més baixos i antics.
• L'estil de vida: a les ciutats la vida és més tolerant i anònima.
• Concentració de funcions: a les ciutats es concentren més funcions que als pobles.

Distribució de l'espai en el territori

• Espais rurals: poden ser nuclis de concentració (rural concentrat) o cases escampades en nuclis més petits (nucli rural dispers). La gent es dedica principalment al sector primari.
• Espais rururbans: antics nuclis rurals on ha començat a sorgir una zona d'indústria que es barreja amb els camps.
• Espais urbans: formen el nucli de la ciutat, on es concentra la major part de la població.
• Espais suburbans: fora del nucli urbà però ben comunicats. L'estil de vida és urbà, amb la diferència que en aquesta zona predomina el poblament i a les periurbanes els serveis.
• Periurbanes: zones on hi ha els grans supermercats, etc.

Tipus de poblament a Catalunya

El poblament rural concentrat predomina al sud i a l'oest de Catalunya, mentre que el poblament rural dispers predomina al nord i a l'est. Els nuclis urbans tenen un desenvolupament recent, molt vinculat al procés d'industrialització i terciarització de l'economia. Les zones rururbanes han anat creixent al llarg dels últims anys. El més destacable és l'existència d'una regió metropolitana al voltant de Barcelona amb ciutats de més de 200.000 habitants (Hospitalet, Badalona, Sabadell, Terrassa). Segons dades del 2007, un 80% de la població a Catalunya viu a ciutats de més de 100.000 habitants, un 15% en municipis d'entre 2.000 i 10.000 habitants i un 5% en municipis de menys de 2.000 habitants.

Nivells de ciutat

1. La regió metropolitana de Barcelona: inclou el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Garraf i l'Alt Penedès. És la regió central econòmicament, políticament i administrativament, amb influència a tot Catalunya. Dins d'aquesta regió hi ha l'àrea metropolitana i la corona metropolitana.
2. Ciutats d'influència supracomarcal: ciutats amb influència més enllà de la seva comarca, com Girona, Tarragona-Reus, Manresa, Barcelona i la Seu d'Urgell.

Centres comarcals i subcomarcals

1. Capitals o centres comarcals: centres de servei per a la seva comarca, molt relacionats amb els supracomarcals. Exemples: Girona, Figueres-Olot, Balaguer-Mollerusa.
2. Centres subcomarcals: poblacions que, tot i no ser capitals, fan funcions de capital. Vic seria una ciutat subcomarcal respecte a una petita zona.

Conceptes clau

Regió Urbana: zona densament poblada, amb moltes ciutats que formen un conjunt de regions urbanes de diferents tipus:

• L'àrea metropolitana: formada per una ciutat central i un conjunt de ciutats més petites, amb grans intercanvis de persones i mercaderies.
• Regió urbana: gran zona urbana amb diversos nuclis centrals d'una gran importància.
• Megalòpolis: conjunt urbà molt extens.

El plantejament urbanístic i els agents urbans

El plantejament urbanístic és l'activitat de planificar com s'ha d'organitzar l'espai urbà i el seu desenvolupament. Per llei, tots els municipis d'Espanya han de tenir el seu pla.

Classificació del sòl

El sòl es classifica en tres tipus:

• Sòl urbà: ja està construït i urbanitzat, amb els traçats dels carrers i els subministraments i infraestructures.
• Sòl urbanitzable: en un futur més o menys immediat serà construït i transformat en sòl urbà.
• Sòl no urbanitzable: terrenys que mai podran ser edificats perquè tenen algun valor.

Dins del plantejament urbà, tenen molta importància els transports públics, per prevenir el que pot passar en el futur. També són importants els serveis i les infraestructures (recollida d'escombraries, clavegueram, escoles, centres de sanitat...).

Agents urbans

Els agents urbans són totes aquelles persones, grups o institucions que intervenen en la creació i la producció de l'espai urbà. Destaquem els següents:

• Propietaris privats del sòl: promotores immobiliàries que es dediquen a la compravenda de terrenys per obtenir benefici. A vegades també s'encarreguen de construir. Dins d'aquest grup, hi ha els empresaris, que creen empreses industrials i modifiquen les ciutats amb les seves construccions.
• Els ciutadans: són l'agent urbà més important. Volen tenir totes les necessitats cobertes i minimitzar els desavantatges. Modifiquen les ciutats amb les associacions de veïns.
• Els poders públics: són els ajuntaments, les diputacions i l'estat. S'encarreguen de decidir on s'ha de construir una infraestructura o quina forma ha de tenir.

Morfologia urbana

Hi ha diferents tipus de plànols:

• Irregular: és el més antic, correspon a les parts més antigues de la ciutat. Tenen un origen romà o medieval i es caracteritzen per tenir carrerons estrets o sense sortida.
• Radiocèntric: té un punt central a partir del qual surten tots els carrers o vies concèntriques. Avantatges: és fàcil arribar al centre. (Tela d'aranya).
• Ortogonal: plànol amb quadrícula. El difícil és moure's diagonalment, per això s'han creat carrers diagonals.