Comentari de text i anàlisi de l'obra de Mercè Rodoreda

Examen de Setembre 2012: Opció A

Comprensió del text: Tema i parts bàsiques

Tema: Les dificultats que té una jove dins d’un ambient de festa.

Les parts bàsiques en què es pot dividir el text són:

• Paràgraf primer (l. 1-10): Es conten els fets previs a la festa. A més, es conta la situació sentimental.
• Paràgraf segon (l. 11-25): La protagonista i la Julieta arriben a la festa. La protagonista descriu la plaça on era la festa i, a més, al final algú li demana de ballar.

Registre i tipologia textual

c) Registre: El text presenta un registre formal literari. L’autor fa l’ús de paral·lelismes, descrivint la plaça de la festa i la roba que porta la protagonista. Trobem un grau alt de formalitat, a més del fet que a la fi del text s’introdueix un personatge nou tan sols amb la frase: "Ballem?".

d) Tipologia textual: El text és un fragment d’una novel·la i, per tant, és un text narratiu amb elements descriptius. El fragment de la novel·la fomenta el pensament de la protagonista.

Anàlisi lingüística del text

Fonètica i lèxic

a) Fonètica:

• 1. abans de: sonora
• 2. taronja: oberta
• 3. dolços: tancada
• 4. una altra: s’elideix

b) Vocabulari:

• 1. Pinyols: llavors.
• 2. Estrènyer: comprimir.
• 3. Tant li feia dormir com no dormir: no li importava vetllar.
• 4. Glop: porció de líquid que es beu d’una vegada a la boca.

Sintaxi i pronoms

c) Substitució pronominal:

• Jo no en tenia ganes.
• Quan hi vam arribar els músics ja tocaven.
• N’hi havia amb una bombeta a dintre.
• Tot el sostre ho era.

L'univers literari de Mercè Rodoreda

Estic d’acord, ja que Mercè Rodoreda va ser una escriptora autodidacta. La seva narrativa està plena de simbolismes; tot allò ens proporciona un significat que ens ajuda a intentar definir els personatges tant físicament com psicològicament. La plaça del Diamant és l’obra més autobiogràfica de l’autora i es considera una obra mestra on predominen els monòlegs de la protagonista. Per altra banda, Vint-i-dos contes reflecteix l’exili desolat de l’autora.

Obres com Viatges i flors, Quanta, quanta guerra i La mort i la primavera són novel·les on apareixen exiliats, soldats i gent desprotegida que para en terra de ningú. L’exili travessa l’obra rodorediana i li dóna sentit. A causa de l’exili, en el terreny personal, Mercè va emprar la llibertat d’alterar el concepte de la família i de la maternitat. En el terreny creatiu, es va donar una gran llibertat creativa sense pensar en l’èxit.