Relleu, Clima i Vegetació de Catalunya: Anàlisi Geogràfica Completa

Relleu de Catalunya

Catalunya presenta dos sistemes muntanyosos principals: el sistema prepirinenc i el mediterrani.

El Pirineu està format per serralades interiors i exteriors:

• Pirineu axial: format per roques antigues, amb fesomia pròpia dels paisatges alpins.
• Prepirineu: compost per roques més modernes i cims de menys altitud, amb fesomia més mediterrània i congostos profunds oberts pels rius.

El sistema mediterrani s'estén paral·lelament a la costa, des del cap de Creus fins al delta de l'Ebre.

• Serralada prelitoral (interior): formada per un seguit de massissos que superen els 1.000 metres.
• Serralada litoral: integrada per serres i massissos antics.
• Entre la prelitoral i la litoral s'estén la depressió prelitoral, una fossa allargassada, àrea força poblada per on passen els principals eixos de comunicació.

La depressió central és una plataforma inclinada lleugerament cap a l'Ebre, amb conques d'erosió, altiplans i planes. La serralada transversal connecta el Pirineu amb el sistema mediterrani.

Hidrografia de Catalunya

Glossari:

• Paisatge alpí: paisatge amb característiques similars a les dels Alps.
• Serrat: cadena de muntanyes poc elevades.
• Conca d'erosió: depressió excavada per l'acció erosiva dels cursos fluvials.
• Xarxa hidrogràfica: conjunt de conques fluvials.
• Règim hidrogràfic: evolució del cabal d'un riu o d'una conca hidrogràfica durant un cicle anual.

Les xarxes hidrogràfiques catalanes engloben un conjunt de cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre i a la Mediterrània.

• Xarxa pirinenca: els rius són els més llargs i cabalosos de Catalunya. S'originen al Pirineu i desguassen a l'Ebre a través del Segre. El seu règim està condicionat per l'acumulació de neu a les capçaleres i l'aportació d'aigües durant el desgel.
• Xarxa pirinenca-mediterrània: rius que neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitjà o llarg i desemboquen al mar. El seu règim és nivopluvial, depenent de la neu i la pluja.
• Xarxa mediterrània: rius que neixen a la serralada prelitoral o a la litoral. Són rius curts i poc cabalosos que desemboquen al mar, amb un règim pluvial. Molt a prop del mar, es troben rieres, torrents i cursos d'aigua sense cabal continu, de tipus torrencial.

L'Ebre és un cas a part entre els rius de Catalunya, amb un gran delta on els arrossars conviuen amb una gran quantitat d'espècies vegetals i animals.

Clima de Catalunya

Factors climàtics:

Les causes que determinen el clima són diverses, sent la més important la latitud.

• Continentalitat: a més distància del mar, l'aire és més sec i reté menys la temperatura, provocant una major oscil·lació tèrmica.
• Corrents marítims i aeris: l'aigua dels oceans circula sempre en la mateixa direcció, i segons la seva procedència provoca corrents càlids o freds. Els corrents freds circulen per la façana occidental de l'hemisferi sud. El corrent del Golf suavitza les temperatures del nord d'Europa. Els vents alisis circulen entre l'equador i el tròpic, mig any en direcció sud-est i mig any nord-oest (a l'hemisferi sud, al revés).
• Efecte pantalla: produït per serralades. Quan l'aire humit procedent del mar topa amb una serralada, es refreda i provoca pluges, però només a un costat de la serralada.
• Monsons: grans precipitacions que es produeixen entre l'Equador i el tròpic de Càncer.

Tipus climàtics

Zona freda

• Clima polar: entorn dels cercles polars, amb un hivern molt llarg i fred i un estiu curt i fresc. Les precipitacions són molt escasses i es produeixen a l'estiu. Vegetació: tundra.
• Clima alpí: hiverns llargs i freds i estius curts i frescos, amb precipitacions abundants tot l'any en forma de neu. Es troba en zones d'alta muntanya.

Zona temperada

• Clima oceànic o atlàntic: temperatures elevades amb poca oscil·lació tèrmica, hiverns no gaire freds i estius suaus, amb pluges abundants durant tot l'any. Es troba a gran part d'Europa. Vegetació: bosc caducifoli.
• Clima mediterrani: hiverns suaus, estius calorosos i precipitacions concentrades a les estacions entre mitges. Vegetació: bosc perennifoli o estepa.
• Clima xinès: hiverns freds, estius calorosos i molta pluja (clima humit). Vegetació: caducifoli.
• Clima continental: gran oscil·lació tèrmica, amb hiverns molt freds i estius calorosos segons la latitud. Precipitacions escasses i concentrades a l'estiu. Vegetació: taigà (poc sec), coníferes (sec) o estepa (molt sec).

Zona càlida

No tenen estacions tèrmiques, amb temperatures sempre superiors a 20 ºC.

• Clima equatorial: temperatures altes durant tot l'any i precipitacions elevades sense cap mes sec. Vegetació: la selva.
• Clima tropical humit: precipitacions estacionals, 6 mesos forts i 6 de sequera, a causa dels vents alisis. Vegetació: la sabana.
• Clima tropical sec: estacions seques i poca pluja. Vegetació: estepa.
• Clima desèrtic: caracteritzat per pluges inexistents i temperatures molt altes durant el dia i fredes a la nit.