El Coliseu: Història, Arquitectura i Significat

Colosseu o Amfiteatre Flavi

Autor: Desconegut (encarregat per l’emperador Vespasià)

Cronologia: s. I (72-80 dC)

Estil: Romà imperial

Tipologia: Amfiteatre

Materials: Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc.

Context històric

Període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC. L’expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, assassinat per part dels partidaris de la República, el seu besnét Octavi va vèncer els seus rivals a la Guerra Civil. L’any 27 aC el Senat li va concedir el títol d'August, “Escollit pels déus”. Octavi August va inaugurar un nou sistema de govern, l’Imperi (30 aC – 14 dC). L’emperador concentrava tots els poders en la seva persona.

Al llarg dels segles I i II dC l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió i prosperitat, és el període conegut com el de la “Pax Romana”, en el qual hi va haver pocs conflictes.

Pel que fa a l’art, entre els segles I i III dC es pot considerar com l’època del classicisme romà, amb una revifada de les influències gregues.

Aquesta obra pertany al segle I, per tant dins d’aquesta etapa de pocs conflictes que permeten als emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. El Colosseu va ser encarregat per Vespasià, però inaugurat per Tit i acabat per Domicià.

Anàlisi formal

Material: Marbre, pedra, tova...

Sistema constructiu: Arquitravat i voltat als tres primers pisos

Elements de suport: Podi (estilòbat), pilars, columnes adossades als pilars (que tenien funció decorativa). També arcs de mig punt i contraforts.

Elements suportats: Els entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d’aresta.

Espai exterior: Cada pis és d’un ordre diferent:

• Primer pis: d’ordre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades.
• Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades.
• Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades.
• L’àtic massís: decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta part del Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per subjectar el “velarium” que tenia la funció de protegir el Colosseu de la pluja i del sol.

Espai interior: Als intercolumnis del segon i el tercer pis hi havia escultures. La graderia envoltava l’arena, que era l’espai circular on es feien les celebracions. Sota l’arena hi havia un subsòl ple de passadissos interns on hi havia els muntacàrregues per pujar les feres a l’arena. Aquest subsòl estava cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable. Tenia un sistema impermeabilitzat per inundar l’arena i fer una piscina per a les batalles navals. La càvea (graderies), com que no es van utilitzar els desnivells del terreny per construir-la sinó que es construïen superposant diverses voltes sobre pilars que formen passadissos interiors. A l’interior hi cabien uns 50.000 espectadors. Els accessos es deien vomitoris, que eren escales i rampes que estaven sota les arcades per anar cap amunt.

Anàlisi estilístic

Estil: Romà imperial. L’amfiteatre va ser una innovació romana que consisteix en la unió de dos teatres. Els grecs únicament edificaven teatres, és a dir, la meitat d’un amfiteatre. Ús també de l’arc, la volta de canó i la d’aresta que no utilitzaven els grecs.

Antecedents: Els teatres grecs.

Influències: El Renaixement copiarà i utilitzarà molt la superposició d’ordres (que també s’havia utilitzat en època hel·lenística). El Colosseu també ha servit de model i inspiració fins i tot per a la construcció de molts estadis esportius actuals.

Funció i significat

Funció: Lúdica, és a dir, per entretenir, ja que s’hi feien jocs, combats de gladiadors, lluites d’animals i batalles navals. També simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià amb una clara intenció propagandística.

Tipologia: Amfiteatre

Interpretació: Fou situat en el llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Era un regal del rei Vespasià al seu poble. Tenia el caràcter públic d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts. La gent s’asseia segons el seu estatus social.

Maison Carrée

Autor: Desconegut

Cronologia: 16 aC

Estil: Romà imperial

Material: Pedra calcària

Tipologia: Temple

Localització: Nimes (França)

Context històric

Pertany a principis del període Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC.

Es tracta de l’època de la “Pax Romana”. Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer obres públiques, ja que era una manera de demostrar la seva superioritat davant dels altres territoris conquerits i així poder expandir la seva cultura i la seva llengua arreu del seu territori, que no es restringia a la Península Itàlica sinó a tot l’Imperi Romà.

D'altra banda, no només van fer obres públiques a Roma sinó que també les van fer arreu de l’Imperi Romà, com a eina romanitzadora i unificadora.

Aquesta obra se situa a Nimes (França) i es va edificar en època del primer emperador, Octavi August. Va ser encarregada per Agripa, gendre i mà dreta de l’emperador.

Anàlisi formal

Material: Pedra calcària blanca

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport: Columnes corínties, que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. Les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur. Al pòrtic les columnes soles sostenen l’entaulament.

Elements suportats: L’entaulament format per l’arquitrau, el fris i la cornisa. El frontó triangular i la coberta a dues aigües.

Espai exterior: Aspecte molt semblant als temples clàssics grecs, tot i que té característiques pròpies com per exemple el pòdium elevat. Planta rectangular. Columnes laterals i del darrere adossades (20 columnes), pseudoperípter. Pòrtic hexàstil (6 columnes al pòrtic) i 2 laterals per cada costat (exemptes). Columnes corínties estilitzades: fulles d’acant i ornaments florals als capitells, fust acanalat. El sostre interior del pòrtic és horitzontal i té cassetons quadrats. L’entaulament està format per: arquitrau (amb 3 platabandes), fris amb decoració floral i cornisa. Frontó, amb timpà sense decoració. Tot al damunt d’un podi amb escalinata només al davant. Donen molta més importància a la façana principal que a la resta.

Espai interior: Només té una cel·la, sense cap divisió, tot i que podia haver estat dividida en parts per honorar diverses divinitats. Només s’hi accedeix pel davant.

Estil: Romà imperial. És una barreja de característiques gregues (arquitravat, columnes...) i de característiques romanes (podi i no és simètric). Els romans no li donen importància ni al darrere ni als costats.

Interpretació

Aquest temple fou dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa, i s’erigí en honor de l’emperador i la seva família. No hi ha, però, ni escultures ni relleus que en facin referència, en canvi, l'ornamentació floral és carregosa. Aquest temple el feu construir per Agripa, mà dreta d’August, el qual s’encarregà d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia.

Estava situat a l’antic fòrum de Nimes.

Funció: August va voler romanitzar tot el seu imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d’edificis. També era una forma d’impressionar els pobles conquerits, un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos i alhora unificar els territoris conquerits. Després de la mort d’August, l’imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que fou divinitzat. Els romans, arreu dels seus territoris, també van fer construir altres obres arquitectòniques com teatres, infraestructures, etc... per exemple el Pont du Gard, de Nimes.

Antecedents: Estil grec clàssic

Influències posteriors: Renaixement i Neoclassicisme

Aqüeducte de les Ferreres

Autor: Desconegut

Cronologia: Probablement segle II

Localització: Tarragona

Context històric

A partir de la segona meitat del segle I aC. L'expansió territorial va provocar la crisi de la República. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aC Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders, però va ser assassinat pels republicans i els patricis.

El seu fill adoptiu, Octavi, va venjar la mort de Cèsar en una guerra civil i l'any 27 aC el Senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi.

Al llarg dels segles I i II va ser anomenat “Pax Romana”, ja que hi va haver pocs conflictes. Però entre els segles II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'imperi i va començar una crisi deguda als atacs dels bàrbars que finalment va acabar amb la caiguda de l'Imperi Romà.

Aquesta obra pertany, per tant, al segle II, període encara de “Pax Romana”, hi havia pocs conflictes, i es podien dedicar a encarregar obres públiques, infraestructures... Aquestes construccions donen prestigi als emperadors que les encarreguen i serveixen també com a eina romanitzadora.

Material: Blocs de pedra tallats de la mateixa forma aguantant-se sense morter.

Sistema constructiu: Voltat

Elements de suport: Pilars; els de dalt tenen forma rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de piràmide escapçada.

Elements suportats: Arcs de mig punt i cornises.

Espai exterior: Construït amb carreus regulars col·locats en sec. De cada pilar en neixen dos arcs, cosa que enforteix l’estructura. Sobre la segona fila d’arcades hi ha un canal que estava recobert de calç i fang per tal de fer el canal impermeable i poder transportar l'aigua fins a un dipòsit on, a partir d'aquest, es distribuïa l'aigua per la ciutat. S’adapta al terreny i als desnivells (càlculs matemàtics). També càlculs matemàtics per buscar el recorregut més curt i amb una mica d’inclinació perquè l’aigua circulés.

L'aqüeducte tenia dos pisos, el pis de sota tenia 11 arcs i el de sobre 25 que es feien a partir de càlculs matemàtics per adaptar-se al desnivell. Eren molt bons enginyers.

Estil: Romà imperial

Característiques: Sentit pràctic, monumentalitat, complexitat tècnica, austeritat, etc.

Funció: Tenia doble funció:

• Portar l'aigua (subministrar aigua a la ciutat de Tàrraco). Es construeix l’aqüeducte per superar un desnivell.
• Romanitzar l'imperi: la construcció d’obres públiques com ara aqüeductes, xarxes de comunicació... eren una eina de propaganda, romanització, i unificació del territori.

Tipologia: Civil, concretament aqüeducte.

Significat: No té un significat concret, però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal va fer caure el viaducte i el constructor, en veure aquell desastre, va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'ànima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte.

L'endemà el pont estava construït, però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.

Antecedents: Estil etrusc, tot i que l'aqüeducte és un invent romà.

Influències posteriors: Renaixement i Neoclassicisme.

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Autor: Desconegut

Cronologia: S. I aC

Estil: Romà imperial pompeià

Materials: Diversos

Sistema constructiu: Arquitravat

Localització: Pompeia

Context històric

Pompeia estava habitada per un poble preromà, els oscs.

La ciutat va ser fundada el segle VII aC i va ser conquerida pels romans durant la República i la van convertir en una colònia romana (Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum). Posteriorment, es va convertir en una ciutat d’estiueig, en la qual hi havia tots els serveis d’una ciutat romana, va arribar a tenir 20.000 habitants.

L’erupció del Vesuvi va destruir completament la ciutat que va quedar sepultada per les cendres fins al segle XVIII, quan es van iniciar les excavacions. La lava i la cendra van permetre mantenir pràcticament intacta la ciutat.

Anàlisi formal

És una típica domus romana, el nom de la qual ve donat pel mosaic que es va trobar en el seu interior, el qual és d’estil hel·lenístic. Els elements de suport són els murs i els suportats les cobertes de la casa, la qual tenia dos pisos tot i que el segon pis no s’ha conservat.

Espai exterior: Correspon al típic de les domus romanes, eren cases molt tancades, sense finestres per preservar la intimitat i resguardar-se dels lladres. La llum arribava gràcies als dos patis interiors.

Espai interior: S’entrava per un corredor, el vestibulum, fins a la porta; el passadís continuava fins a l’atri, que era un espai buit amb una obertura en el sostre, compluvium, que es corresponia a terra amb una espècie de pila rectangular, l’impluvium, destinada a recollir l’aigua de la pluja. A continuació trobàvem el tablinium (habitació on l’amo rebia els clients) i seguidament el peristylum era un jardí envoltat d’un pòrtic sostingut per columnes: en ell s’obrien una sèrie d’habitacions, alae, com la cuina, el menjador (triclinium), altres habitacions privades i també el lararium, una mena de capella petita on es veneraven els déus de la casa (lars). Les dependències de servei, se situaven on quedaven espais lliures, com la cuina, el bany i les latrines.

També és important comentar que a l’interior no hi havia gaires mobles, però sí una rica decoració pictòrica de les parets.

Anàlisi estilístic

Estil: Romà imperial pompeià; primacia dels aspectes tècnics i pràctics per sobre dels estètics, anonimat de l'autor, sobrietat, senzillesa en la decoració, etc. Influència grega pel que fa a l’atrium, el peristil i els mosaics, tot i que el mosaic romà és més desenvolupat.

L'estil del mosaic és l'hel·lenístic (tema quotidià; gos...) i l'estil de la pintura és el quart estil pompeià o il·lusionista. (Característiques del quart estil: arquitectura teatral / escenes mitològiques / composicions fantàstiques / inclusió de nus / sensació de profunditat).

Antecedents i influències: Les domus romanes partien, tant en estructura com en decoració, de les gregues, les quals des del segle III aC ja es decoraven amb mosaics i pintures.

El model i la tècnica dels mosaics i de les pintures van ser també heretades del món grec.

L'art del mosaic romà influí en la decoració de les esglésies paleocristianes i les esglésies bizantines.

Influències posteriors: Com que les runes es descobreixen al segle XVIII, va influir en el Neoclassicisme.

Funció i significat

És un edifici civil, concretament una domus (casa familiar on hi vivien famílies de nivell econòmic alt). Aquesta concretament era l'habitatge d'una classe mitjana alta i feia també la funció de comerç, ja que tenia les dues botigues (tavernae) als costats.

En la domus del Poeta Tràgic, es representa un mosaic a l'entrada, d’un gos subjecte amb una cadena amb una inscripció que posa “Et saludo a casa meva, cura amb el gos”. Els gossos estaven lligats de dia i solts a la nit per defensar la casa. L’altre mosaic representa un assaig teatral d’una tragèdia, es troba al tablinium i és el que dóna nom a la casa.

La pintura de la domus també s'ha conservat malgrat una erupció volcànica a la ciutat. En el pòrtic del peristil de la domus es troba un quadre anomenat “El Sacrifici d'Ifigènia”.

Aquesta obra representa un episodi de la guerra de Troia, Ifigènia era filla del rei de Micenes, Agamèmnon i de la seva dona Clitemnestra. Agamèmnon en el transcurs d'una cacera va matar un cérvol irritant la deessa Artemisa qui, ofesa, el va castigar impossibilitant la sortida de la seva flota cap a Troia, per rescatar Helena, dona del seu germà que havia estat segrestada per Paris. L'endeví Calcant envià un missatge a Agamèmnon dient que ha de sacrificar la seva filla Ifigènia per calmar la ira d'Artemisa. Amb l'excusa que es casaria amb Aquil·les, Ifigènia es trasllada a Àulida, però en l'últim moment la deessa substitueix la jove per una cérvola. Posteriorment es va convertir en sacerdotessa d'Artemisa en la regió de Tàurida.

August de Prima Porta

Autor: Desconegut

Estil: Romà imperial

Cronologia: 19 aC (còpia en marbre 14 dC)

Tipologia: Escultura exempta

Materials: Original de bronze; còpia de marbre

Temàtica: Commemoratiu

Localització (original i actual): Roma, Vil·la de Gal·lina Blanca

Context històric

La còpia en marbre de l’August de Prima Porta va ser feta durant el període Imperial, durant la “Pax Romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en què l’imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.

Aquesta escultura es va trobar a les excavacions fetes a Prima Porta, tot i que se sap que hi va haver una escultura original feta en bronze.

La imatge esculpida de l'emperador, encarregada pel Senat de Roma, solia ser portada a les províncies de l'imperi per reforçar en els ciutadans el sentiment d'obediència al sobirà. Això, que suposa una mostra evident de conquesta i de submissió, és alhora un exemple perfecte de campanya política, de propaganda, com ho eren també, però per un altre via, les monedes o altres realitzacions artístiques.

Anàlisi formal

Material: L’original era de bronze i la còpia va ser feta en marbre.

Forma: Exempta.

Tècnica: L’original era fosa i la còpia era una talla.

Tipologia: Dempeus.

Descripció: Home descalç vestit amb una túnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el braç esquerre i amb cuirassa, i presenta el braç dret alçat. Sota la cama hi ha un dofí i un Cupido que a l’originària no hi és.

Composició: Oberta. Predomina la verticalitat, a més podem veure una diagonal del peu esquerre al braç dret. Va ser feta per ser vista frontalment. Hi ha contrapposto. Podem observar la tècnica dels draps molls i a més hi veiem el cànon de bellesa de Policlet. La cara no està idealitzada com feien els grecs, l’escultura té la cara jove però és la del model (l’emperador August). Intenta ser realista i també és molt detallista. Estava policromada.

Expressivitat: Reflecteix l’actitud de l’emperador, sobretot confiança amb ell mateix. Veiem com el seu rostre mostra seguretat i a més podem apreciar que no està idealitzat, sobretot es veu el realisme en els cabells.

Llum: Trobem clarobscurs a la capa, tot i que la resta de l’escultura té la llum repartida uniformement.

Anàlisi estilístic

Estil: Romà imperial

Característiques: Eclecticisme (barreja d’influències) que mostra una gran influència etrusca en mostrar l’intent d’assemblar-se al model, frontalitat, ús de materials nobles, monumentalitat, ús del cànon de bellesa.

Antecedents: L’estatuària funerària etrusca i l’escultura grega, concretament amb el Dorífor de Policlet.

Influències: L’August es va convertir en un model a seguir per la representació dels altres emperadors.

Funció i significat

Funció: Política, propagandística i estètica. Se suposa que va ser encarregada per la dona d’August.

Tema: August vestit de militar. Està descalç perquè la còpia va ser feta quan ell ja estava mort i per tant ja estava divinitzat, cosa que també es veu amb el dofí i Cupido, que ens recorda Venus.

La cuirassa que porta té uns relleus que poden ser interpretats, ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades, a la part dreta la Gàl·lia i a l’esquerra Hispània, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d’August.

Els romans el que volien era deixar constància dels seus actes, glorificant-lo.

Estàtua eqüestre de Marc Aureli

L'estàtua eqüestre de Marc Aureli és una estàtua de bronze, d'aproximadament 3 metres d'altura. Data del segle II, concretament de l'any 176 dC.

L'escultura que em disposo a comentar és el retrat eqüestre de Marc Aureli. Encara que es desconeix l'autor de l'obra original, se sap que data del segle II, concretament de l'any 176 dC, època en què es van realitzar nombroses estàtues eqüestres de les quals només ens ha arribat la de Marc Aureli a causa d'una confusió. Actualment la podem trobar al Museu Capitolí de Roma.

Es tracta d'una obra escultòrica eqüestre que representa l'emperador a lloms d'un cavall en actitud de revista militar, pràctica que nombrosos autors realitzaven als emperadors interessats per la seva gesta i que se'ls representava com a símbol de la grandesa de Roma, com podem observar en el primer text. L'obra original està realitzada en bronze daurat, material que li proporciona a l'obra una sensació de compacitat i duresa. A més, l'escultura ens produeix sensació de moviment, ja que l'autor ha utilitzat la tècnica de contrapposto per adquirir el moviment del cos del cavall i de l'emperador. Per potenciar el seu moviment, la composició de l'obra és oberta, ja que s'obre cap a l'exterior per mitjà de l'expressivitat de l'emperador que es troba sobre el cavall estenent el braç en la seva salutació al poble i a l'exèrcit. Per contra, el cavall mostra una composició tancada i equilibrada, ja que la cua i el cap assenyalen cap avall igual que les potes, també marcades per direccions cap al centre de la composició, com podem observar en la imatge. Igual que les altres escultures romanes, els autors seguien un cànon de proporcionalitat perquè les seves obres aconsegueixin un major grau de realisme i naturalitat. Quant a la massa, aquesta obra escultòrica transmet sensació de pesadesa a causa dels materials utilitzats per realitzar l'obra. A més de transmetre una sensació pesada, el bronze permet per la seva naturalesa que la llum rellisqui sobre la peça, la qual cosa s'aprofita per transmetre sensacions de major dinamisme. Per tant, segons d'on provingui la llum solar, l'escultura tindrà un efecte visual diferent.

Descripció: Encara que en aquesta l'emperador Marc Aureli es presenta a lloms d'un cavall, guarda moltes similituds amb les estàtues pròpies d'August. El tema central de l'estàtua és el poder i la grandesa divina, amb l'emperador engrandit respecte a la seva talla real i estenent la seva mà, en un gest molt característic dels retrats d'August. En aquest cas, el gest pot també significar clemència cap a, segons alguns historiadors, un enemic caigut als peus del cavall (segons alguns historiadors basats en relats de l'edat mitjana que especifiquen que en l'estàtua es mostrava també un cacic bàrbar ajupit davant la pota dreta davantera del cavall). Aquesta imatge tenia com a finalitat mostrar l'emperador com un senyor de la terra sempre victoriós i conqueridor. No obstant això, en no portar armes o armadura, Marc Aureli sembla transmetre més una imatge de pau que d'heroi militar, tal com ell es percebia a si mateix i al seu regne. També cal assenyalar que Marc Aureli munta sense estreps, a causa que l'estrep no havia estat introduït encara en el món occidental.

Història

romana.

 Características formales:
· Antinaturalismo: desconexión de lo representado con el mundo real. Carácter simbólico y alegórico. Se busca a expresión del contenido religioso.
· Las figuras se deforman intencionadamente buscando el impacto emocional.
· Simplicidad y estilización. Geometrismo y abstracción.
· Rehusa la representación del cuerpo humano desnudo, todas las figuras se cubren con vestiduras. No hay canon de proporcionalidad, ni equilibrio entre masa y peso.
· Las figuras son rígidas, hieráticas. Solemnes y alargadas, para acentuar su carácter espiritual. Técnicamente aparecen como primitivas, con un cierto aire arcaico.
· Ausencia general de movimiento.
· Las composiciones y escenas se yuxtaponen en un mismo plano, sin formar grupos.
· Falta volumen, las composiciones son planas y simétricas, con un claro predominio de la frontalidad.
· Es una plástica que se dirige a la mente, de una gran carga intelectual, dado que transmite contenidos ideográficos con una evidente afán didáctico.