Què és un so sonor i un so sord?

Un so sonor es pronuncia amb vibració de les cordes vocals, mentre que un so sord no hi vibra. Per exemple, [b] és sonor i [p] és sord.

Què és l'ensordiment en català?

És el procés pel qual els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o davant una pausa es pronuncien sords. Un exemple és sud, que es pronuncia amb [t].

Classificació fonètica dels sons en català: punt i mode d'articulació

Resumen

El document classifica els sons del català segons el punt d'articulació (bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars) i el mode d'articulació (oclusiu, fricatiu, africat, vibrant, lateral i nasal). També recull els principals processos fonològics, com la sonorització, l'ensordiment, l'assimilació i l'emmudiment, i descriu els fonemes amb els seus trets.

Puntos clave

Segons el punt d'articulació, els sons es classifiquen en bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars.
Segons el mode d'articulació, hi ha sons oclusius, fricatius, africats, vibrants, laterals i nasals.
La sonorització converteix un so sord en sonor (p, t, k, f, s → b, d, g, v, z).
L'ensordiment fa que els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o davant pausa siguin sords (sud/t, dubte/p).
Els emmudiments afecten p/b darrere m, d/t darrere n, i la l.
Cada fonema es descriu amb tres trets: mode, punt d'articulació i sonoritat (per exemple, [m] és nasal, bilabial i sonor).

Ponte a prueba

1. Classificació segons el punt d'articulació

Bilabials: Els dos llavis s'uneixen [p] [b]

Labiodentals: El llavi inferior s'acosta a les dents superiors [f] [v]
Dentals: La punta de la llengua s'acosta a les dents superiors [t] [d]

Alveolars: La punta de la llengua toca els alvèols dentals superiors [n] [l]
Palatals: La llengua toca el paladar [ʒ] [ʎ]

Velars: La part posterior de la llengua toca el paladar: [k]

2. Classificació segons el mode d'articulació

Oclusiu: Interrupció del corrent d'aire + explosió: [p] [t]
Fricatiu: S'estreny el pas de l'aire i passa fregant [f] [s] [v] [z]
Africat: Primer s'obtura la sortida de l'aire i després surt fregant [ts] [dz]
Vibrant: Vibració [r]
Lateral: Oclusió central, l'aire surt pels costats [ʎ]
Nasal: L'aire surt pel nas, a la boca hi ha oclusió [m] [n] [ɱ] [ŋ]

3. Processos fonològics i vocals

Sonorització: Un so sord agafa trets sonors (p, t, k, f, s → b, d, g, v, z). Ensordiment: Quan els sons oclusius, fricatius i africats a final de mot o abans d’una pausa passen a ser sords (sud/t, dubte/p). Assimilació: Quan s’assemblen (l/n després de t/d - palet a baix). Geminació: Vocal tònica + gl/bl/tll/tm/tl/tn. Emmudiments: p/b darrere m, d/t darrere n, l. Sensibilització: El contrari, un so que no s'hauria de pronunciar, ho fa.

[ə] (vocal neutra del català oriental): casa; [ɛ] (e oberta): cel; [ɔ] (o oberta): port; [w] (semivocal): quan; [j] (semivocal): iaia; [β]: sabó; [ð]: cada; [ɣ]: agafar; [ʒ]: gerani (cat. or.), boja; [ʃ] (xeix): xop, caixa; [ʧ]: cotxe; [ʤ]: metge, petja; [ʎ]: llop; [ɾ] (erra simple): cara; [r] (erra vibrant): carro, ràpid; [ɱ]: èmfasi; [ɲ]: canya; [ŋ]: sang; [h] (hac aspirada): ha!, Harrison.

4. Descripció detallada dels fonemes

[p] - oclusiu, bilabial, sord; [b] - oclusiu, bilabial, sonor; [β] - aproximant, bilabial, espirant, sonor; [m] - nasal, bilabial, sonor; [f] - fricatiu, labiodental, sord; [v] - fricatiu, labiodental, sonor.

[t] - oclusiu, dental, sord; [d] - oclusiu, dental, sonor; [ð] - aproximant, dental, espirant, sonor; [s] - fricatiu, alveolar, sord; [z] - fricatiu, alveolar, sonor; [ts] - africat, alveolar, sord.

[dz] - africat, alveolar, sonor; [l] - lateral, alveolar, sonor; [ɾ] - vibrant, alveolar, simple, sonor; [r] - vibrant, alveolar, múltiple, sonor; [n] - nasal, alveolar, sonor; [tʃ] - africat, palatal, sord.

[dʒ] - africat, palatal, sonor; [j] - aproximant, palatal, vocàlic, sonor; [ʎ] - lateral, palatal, sonor; [k] - oclusiu, velar, sord; [g] - oclusiu, velar, sonor; [w] - aproximant, velar, vocàlic, sonor.