Classificació dels Éssers Vius i Cicle Cel·lular

Classificació dels Éssers Vius

Moneres

• Cianobacteris (fotosintètics)
• Bacteris (cocs, bacils, vibris, espirils)

Protists

• Protozous (unicel·lulars, aquàtics o paràsits, heteròtrofs)
• Algues (unicel·lulars o pluricel·lulars, aquàtiques, autòtrofs)

Fongs

• Llevats
• Floridures
• Bolets
• Liquens

Plantes

• Molses
• Falgueres
• Gimnospermes
• Angiospermes

Animals

Invertebrats

• Esponges
• Cnidaris (celenteris): meduses, coralls, actínies, anèmones.
• Mol·luscs:
  • Cefalòpodes: sèpia, pop, calamar, nàutils.
  • Bivalves: musclo, ostra, navalla.
  • Gasteròpodes: cargol de mar, lapes, bavoses, cargol bover.
• Anèl·lids: cucs cubícoles, cuc de mar, cuc de terra, tènia, sangoneres, cucs de cul.
• Equinoderms: eriçó de mar, cogombre de mar, ofiura, estrella de mar.
• Artròpodes:
  • Aràcnids: opilions, escorpins, aranyes, paparres.
  • Crustacis: crancs, llagostes, gambes, percebes, copèpodes, cigales, cranc de riu, porquet de Sant Antoni.
  • Insectes: mosca, papallona, abella, cuc de seda.
  • Miriàpodes: centpeus, mil peus.

Vertebrats

• Peixos:
  • Cartilaginosos: tauró, rajada, peix martell, mantes.
  • Ossis: carpa, truita, sardina, tonyina, perca.
• Amfibis:
  • Urodels: salamandres, tritons.
  • Anurs: granotes, gripaus.
• Rèptils:
  • Sauris: sargantanes, llargandaixos.
  • Ofidis: serps.
  • Quilonis: tortugues.
  • Crocodilians: caimans, cocodrils.
• Ocells: oca, pingüí...
• Mamífers:
  • Monotremes: Ornitorinc.
  • Marsupials: cangurs.
  • Euteris: home, gos, balena, ós.

Tàxons

REGNE - PHILUM - CLASSE - ORDRE - FAMÍLIA - GÈNERE - ESPÈCIE

Cicle Cel·lular

Fase G1

Es diu interval o fase "gap". Fa el creixement de la cèl·lula.

Fase S

Fase més important ja que es duplica l'ADN perquè cada filament origina dues còpies idèntiques. Es dupliquen els centriols i els cromosomes (fase de síntesi).

Fase G2

Hi ha la preparació de la mitosi.

Mitosi

Profase

Es condensa l'ADN i es poden veure els cromosomes. Cada un dels cromosomes està format per dues cromàtides germanes. Es desintegra la membrana nuclear i el nucleol. Els centrosomes se separen cap als pols oposats i fabriquen unes fibres anomenades fus acromàtic. Aquesta és la fase més llarga i en la que passen més coses.

Metafase

Els cromosomes es situen sobre el fus acromàtic. Cada cromosoma s'enganxa pel centromer a un filament del fus. Tots els cromosomes formen la placa equatorial.

Anafase

En aquesta es separen les cromàtides i els filaments del fus acromàtic es contreuen, fent que els cromosomes es trenquin per la meitat. Cada cromatina germana és estirada cap a l'extrem oposat de la cèl·lula.

Telofase

Al final, els cromosomes ja han arribat als pols oposats i apareixen les noves membranes nuclears i el fus desapareix. Per acabar la telofase es fa la divisió del citoplasma.