Ciutats romanes i gregues a la península Ibèrica: Empúries, Barcino, Ilerda, Augusta Emerita i Tarraco

1. Empúries (Emporion)

Segle VI aC: Grecs de Focea funden Palaiapol a la vora de la costa d'Empúries. Més endavant, es funda Neapolis a terra ferma.

Troballes arqueològiques: Estàtua de Zeus Serapis i Asclepi, també l'àgora i cases modestes.

218 aC: Els romans hi fan campaments militars per parar les tropes d'Aníbal.

Urbanisme i edificis d'Empúries

• Travessen el cardo i el decumanus.
• Al mig trobem el fòrum, on hi havia les tabernae, un temple dedicat a la tríada capitolina i un temple al culte imperial.
• També disposava de mercat, termes, edificis extramurs, amfiteatre i palestra.

Elements conservats: Trossos de muralla i domus amb mosaics.

2. Barcino (Barcelona)

Època d'August: Fundada com a Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Té dos orígens mitològics; va ser fundada per August l'any 14 aC sobre el mont Tàber.

Economia: Es dedicaven a la producció de vi, la pesca, el conreu, l'extracció de ferro i gres, i vivien del comerç.

Urbanisme de Barcino

• Ciutat dividida pel cardo i el decumanus en quadrícules.
• Al mig, el fòrum, carrers amples i el clavegueram.
• Temple de culte imperial (no hi havia edificis d'espectacles) i dos aqüeductes.

Elements conservats: Domus, termes i muralla amb 78 torres i 4 portes.

3. Ilerda (Lleida)

Orígens: Dues teories sobre la seva fundació: habitada primer per ilergets o de fundació romana.

Època d'August: Es converteix en municipium. Cèsar hi va vèncer Pompeu, fet esmentat al De bello civili.

Característiques i història

• Muralla des del Segre fins al Noguerola. No segueix el cànon de les ciutats romanes a causa del relleu.
• L'extrem de la ciutat és l'encreuament del cardo, el decumanus i les termes. El fòrum es troba a l'altre extrem, amb domus.
• Sufreix atacs bàrbars.

Indíbil i Mandoni: Van pactar amb Escipió fins que van protagonitzar la revolta dels ilergets contra els romans, i van morir en combat.

4. Augusta Emerita (Mèrida)

Fundació: August la funda com a Emerita Augusta.

Ubicació estratègica: Punt d'unió de vies importants: la Vía de la Plata (de nord a sud) i la via de Complutum amb Olisippo (d'est a oest). Rica en recursos naturals, va ser la capital de Lusitània.

Evolució i monuments

Els pobles germànics lluiten per quedar-se la ciutat. Al segle VI esdevé capital dels visigots, fins que acaba amb la invasió àrab.

• Fòrum Municipal: Pòrtic, temple de Diana i culte imperial.
• Fòrum Provincial: Arc de Trajà, temple imperial i porta que uneix ambdós fòrums.
• Teatre: Ben conservat, reformat en diferents ocasions, amb una capacitat de 6.000 espectadors i frons scaenae de dos pisos de columnes.
• Amfiteatre: Construït amb materials porosos, capacitat per a 15.000 espectadors i presència de les fossae.
• Circ: Fora muralla, capacitat per a 30.000 espectadors.

La ciutat seguia el cànon romà, dividida per cardo i decumanus. Destaquen algunes domus de luxe com la Casa de l'Amfiteatre i la Casa del Mitreu (on es pot veure un mosaic), així com el pont sobre el Guadiana de 60 arcs i l'aqüeducte dels Miracles.

5. Tarraco (Tarragona)

Segon General: Gneu Corneli Escipió volia afermar la conquesta des d'Empúries fins al riu Ebre atacant un campament cartaginès a Kese. Va situar el campament romà a la part alta de Tarragona.

Importància: Bona posició estratègica portuària. Lloc atractiu per al comerçitàlic.

Any 45 aC: Cèsar hi estableix la colònia Iulia Triumphalis Tarraco, capital d'Hispània Citerior.

Segle III: Devastació per part dels francs, pèrdua de la capitalitat de província i transformació del nucli urbà.

Urbanisme i infraestructures de Tarraco

• Muralles: Construcció més antiga, feta en dues fases:
  • 1a fase: Campament militar amb una muralla de 6 metres de blocs irregulars de pedra i torres elevades (Torre de Minerva).
  • 2a fase: Sense torres i d'1 metre de gruix. Es conserva la Porta de Socors i 7 poternes per sortir a l'atac.
• Fòrum de la ciutat: Se'n conserva part de la basílica i les restes del temple dedicat a la Tríada Capitolina.
• Teatre: Situat al fòrum de la ciutat, construït en pendent natural. Es conserven les grades, l'orquestra, el fons de l'scaenae i algunes estàtues.
• Fòrum Provincial: Construït on era el campament militar a la part alta del turó, autoritat de la província Citerior. Connecta amb el circ, el temple dedicat a August (actual catedral), les restes de la plaça, galeries i murs del casc antic.
• Circ: Comunicava i separava el fòrum provincial de l'àrea residencial. Aprofitava l'estructura, les cases i els carrers estructurals del circ. Es conserven les voltes, la capçalera i la graderia; les carceres eren l'antic ajuntament.