La ciutat romana i els seus edificis

Latín17,91 KB

La ciutat romana

- Ciutat federada: ciutat conquerida sense resistència → certa independència interna.

- Municipi: ciutat conquerida que passa a ser romana.

- Colònia: ciutat fundada exnovo pels propis romans.

Fundació d’una colònia (3 fases)

1-Inauguratio → Escollir el lloc, i saber la voluntat dels déus.

2-Limitatio → Traçar (amb un solc i una vedella) el perímetre de la ciutat.

3-Consecratio → Cerimònia on s’oferia un sacrifici

Traçat urbanístic

- 2 carrers, desembocaven → 4 portes → camins → necròpolis

- Encreuament → fòrum: celebració actes polítics, religiosos i comercials.

- ciutat → quadrícula → model hipodàmic.

- Infraestructures: canalització d’aigua/evacuació/edificis públics, vies d’accés a les ciutats, etc. Autoritats de Roma → aprovar

- Muralles: no totes tenien. Si tenien, tenien torre de vigilància.

Àrea pública

- Fòrum: cor de la ciutat, 1 fòrum x ciutat, 2 fòrums x ciutats importants → Tàrraco, Emèrita.

- Al fòrum hi ha edificis per la religió i administració:

1.Temples: celebrava el culte religiós. Edifici més destacat per la posició central i la situació elevada. Dedicat a la Tríada Capitolina: Júpiter, Juno, Minerva.

2.Basílica: edifici de reunió tribunal de justícia → reunions de negocis/tràmits comerç.

3.Cúria: on es celebraven reunions de Senat.

4.Botigues (tabernae): on s’hi feia el mercat.

5.Arcs de triomf i columnes: monuments decoratius i commemorants.

6.Teatre: representacions teatrals: sobretot comèdies.

7.Amfiteatre: espectacles i cruentes lluites de gladiadors.

8.Circ: competicions preferides dels romans, curses de carros.

9.Termes: higiene dels ciutadans.

Àrea privada

- Domus: vivenda unifamiliar → pati central envoltat d’habitacions.

- Insula: bloc de pisos de lloguer amb 1 o + habitacions, 4-5 plantes (Roma fins a 10).

El fòrum Romà:

Fòrum romà: escenari de la vida pública de la ciutat romana, lloc de caràcter popular. Se celebraven tota mena d’activitats que tenien a veure amb la comunitat. Des de les primeres hores del matí fins al capvespre, l’activitat al fòrum era molt intensa. Al fòrum hi havia els edificis més importants de la vida pública. Plaça rectangular, oberta i envoltada d’un pòrtic amb columnes. Es trobava al l’encreuament de les dues vies principals: el cardo i el decumanus, tot i que a vegades podia no trobar-se al centre. Totes les ciutats romanes tenien un fòrum, però a les més importants podia haver-n’hi més d’un. Edificis:

- Cúria (curia): tenien lloc les assemblees civils, especialment les del senat local. Sala rectangular amb grades a banda i banda, on es col·locaven els seients que ocupaven els senadors i magistrats. Les assemblees curials van conservar una sèrie de funcions: els actes formals, el fet de rebre juraments de fidelitat per part dels cònsols i dictadors i el poder de fer ús de l’arrogació.

- Basílica (basilica): edifici allargat generalment dividit en naus per mitjà de fileres de columnes, amb un absis circular en un extrem. A partir del segle IV, el cristianisme va adoptar aquest edifici com a temple. S’utilitzava x parlar de negocis i els magistrats van fixar allà la seva seu.

- Botigues(tabernae): situades sota els porxos del fòrum, es comerciava de tot. També hi havien diversos mercats especialitzats en algun àmbit en concret. A les botigues anaven els marits que treballaven en el fòrum o els esclaus.

- Tribunes (rostra): on els oradors feien els seus discursos al públic que els escoltava. S’utilitzaven quan es volia anunciar alguna cosa important al poble.

- Obeliscos, columnes, arcs de triomf: monuments que conmmemoraven alguna empresa bèl·lica. Es construien en llocs visibles xq la gent pogués admirar-los, funció decorativa. En els porxos tb hi havien escultures que representaven divinitats o emperadors i es trobaven sota els porxos.

Temples (templa):

- Destinats a ser la casa de la divinitat a qui s’honorava. Dins el temple, doncs, només hi havia l’estàtua del déu o de la deessa i les ofrenes que els devots hi havien deixat.

- Al fòrum de qualsevol ciutat romana hi havia el temple més important, que en principi era dedicat a la tríada capitolina i, més endavant, durant l’Imperi, al culte a l’emperador.

- En els temples romans hi havien elements arquitectònics dels grecs i etruscos.

- Dels estruscos es va mantenir el podi sobre el qual s’aixecava el temple i l’escala frontal x accedir-hi.

- L’única il·luminació arribava a través de l’oculus (forat al centre).

- El principal fòrum de Roma s’estenia als peus de dos turons: el Capitoli i el Palatí. La construcció d’aquest fòrum es remunta al segle VII a. C. i fou el producte d’un procés força lent, ja que, al principi, era un terreny d’aiguamolls. Estava situat en el punt on es tallaven el cardo i el decumanus, lloc marcat pel temple rodó de Vesta, on es guardava el foc sagrat de la ciutat.

El teatre:

→ Part més noble dels espectacles públics

→ No gran popularitat

→ Inici: imitacions gregues → obres comediografs llatins importants( Plaute i Terenci)

Orígens:

- Grècia: Al principi les representacions tenien un fons religiós→ culte al Déu Dionís (festes Dioníses)

- Roma: No molta importància, el consideraven una simple diversió.

- 55ac: pompeu construeix un teatre de pedra

- August construeix els 2 teatres més famosos de Roma: Balb /Marcel (20.500 pers)

Escultura d’un teatre:

Cavea: graderies:1.vomitoria: accesos/2.scalae: escales/3.cunei: sector verticals graderia (separats per les scalae)/4.baltei: passadissos circulars que dividien les grades en 3 sectors horitzontals: imma cavea, media cavea,summa cavea./Scanea: escenari, majeestualitat destacable, diferents sectors:/1.proscaenium/2.postscaenium/3.subscaenium -->Orchestra: zona semicircular que hi ha al peu de la graderia reservada als senadors.

Actors: 1.Histriones: actors, sempre eren homes/2.Personae: màscares (home: marró, dona: blanca)/3.Perruques: inf sobre el personatge, també donava informació la roba/4.Coturns: sabates per augmentar l’alçada; es feia a les tragèdies.

Tipus de representacions: 1.Tragèdia (fabula palliata: origen i tema grec/fabula praetexta: tema romà, escultura grega)2.Comèdia: argument d’embolics i confusions, personatges atípics i música atípica/3.Mim: preten imitar la vida real/4.Pantomima/5.Drama satríc

El teatre romà: Plaute i Terenci: teatre a Grècia i Roma era un gènere poètic (poesia dramatitzada). Roma celebrava la victòria en la 1 Guerra Púnica. Romans tenien coneixement de cultura etrusca → aixó permet el teatre com a gènere literari i estructura arquitectònica. La societat romana → s’hel·lenitza (cultura grega). Segle III primeres obres en llatí → escolarització de les 2 llengües. Els romans preferien la comèdia no la tragèdia.

Els Jocs Públics: Teatre tenia lloc en els dies de jocs públics (ludi), es celebraven en honor a un ídol, en dedicació d’un nou temple i en funerals de personatges. El local: Al principi era un tros de terreny acotat, amb espectadors dempeus o asseguts a terra → després, eren de fusta, desmuntables → finalment eren de pedra. (August inaugura → Teatre Marcel, l’únic conservat a Roma)./Eren de planta semicircular, amb grades (cavea), amb l’escenari (scaena), amb decorat fix (frons scaenae) → simulava una estructura arquitectònica: un edifici amb 3 portes, 3 pisos de galeries (columnes, estàtues, relleus, etc) i davant de 3 cases.

- Tragèdia: presenta personatges déus o herois → to solemne, llenguatge elevat.

- Comèdia: presenta l’home de carrer → to amb ells, llenguatge desenfadat i groller. Sorgeixen a Roma amb traduccions gregues. (CUADRO)

Comèdia romana: Obra teatral = fabula. Només podem llegir 26 comèdies: 2 autors → Plaute i Terenci (fabula palliata). Es conserva de forma fragmentària. S’inspira en la Comèdia Nova grega (Nea) del període conegut com Hel·leisme, amb Menandre, Dífil o Filemó.

Fabula palliata: Inpiració en Nea grega, ambientació, personatges grecs. Argument: festiu/complex. Plaute i Terenci com cultivadors. Fabula togata: (mateix) Pero no segueix el model grec, ambientació i personatges romans.

Contaminatio: Introdueix la trama comèdia del grec, escenes preses d’altres comèdies. Afegeix realia romans, acudits del gust dels romans, jocs de paraules, xerrameca…Adaptació al gust del públic romà, van tenir en compte les manifestacions primitives itàliques que van imprimir a la comèdia romana la seva pròpia personalitat.

Palliata es dividia en escenes precedides de:

1.Didascàlia: (fitxa tècnica) nom de l’autor, títol obra, nom dels magistrats organitzadors…

2.Argument: resum de l’obra.

3.Pròleg: dues vessants: 1. contingut → obra, 2. literatura → opinió autor.

A les escenes s’alternaven parts cantades (cantica) amb les parlades (diverbia).

Plaute: 130 obres comèdies → trobem 21 obres només: 1. Amphitruo, 2. Asinaria, 3. Aulularia, 4. Bacchides, 5. Captivi, 6. Casina, 7. Cistellaria, 8. Curculio, 9. Epiducus, 10. Meneachmi, 11. Mercator, 12. Miles gloriosus, 13. Mostellaria, 14. Poenulus, 15. Pseudolus, 16. Persa, 17. Rudens, 18. Stichus, 19. Trinummus, 20. Truculentus, 21. Vidularia. Totes aquestes palliatae eren commoediae motoriae → intriga, embolic, comicitat.

Estil

Plaute inspiració → (Nea), va adaptar aquests originals, introduint elements romans com: 1. Cançons i danses per atraure l’atenció del públic./2. Romanització de déus i costums./3. Major comicitat (chistes)/4. Situacions d’embolic, enganys i confusió. Argument sempre el mateix: jove que aspira a tenir relacions amb una dona però no té diners, té un esclau que posa totes les seves ganes per contentar l’amo, l’amo es converteix en un vell verd → objectiu de burla, i hi ha un metemierda (alcavot) que dificulta l’amor dels joves. /5. Plaute va afegir varietat i originalitat als temes i personatges → fer riure al públic romà./6. Trama, tipologia, presentació musical, llenguatge i ficció dramàtica → regirar regularitat i realisme de la Comèdia Nova. La seva obra: sèrie d’episodis, d’escenes

Personatges: mateixos de les comèdies gregues: 1. servi → esclau/2. Senes → vell/3. Meretrices → prostitutes /4. Adolescentes → adolescents/5. Matronae → mare/6. Parasiti → esclau que no fa res, egoista/7. Lenones e lenae → proxeneta /8. Coqui → cuiner (personatge secundari)/9. Milites → soldats.

Conclusió: Plaute es va centrar → fer riure: jugant amb moviment escènic (commoediae motoriae), ruptura de la il·lusió escènica, burla provincians, acudits, obscenitat… Plaute → comediògraf més popular del moment, comèdia → riquesa lingüística i preciocisme estètic.

Terenci: Va anar a Roma com a esclau del senador Terenci Lucà → li dona llibertat. Va aconseguir entrar en el cercle literari que envoltava Escipió Emilià, on constituïa un focus d’irradiació de la cultura grega a Roma. Va ser un dramaturg precoç i va morir jove (tornant d’un viatge d’estudis per Grècia). 6 Comèdies → Andria, Hecyra, Heautontimoruménos, Eunuchus, Phormio, Adelphoe. Obra: Les comèdies de Terenci són fabulae palliatae → dependència d’autors grecs. Les obres van precedides de didascàlia: fitxa tècnica, i perioques: resum de l’argument (12 versos). Segueixen un pròleg (originals) i cinc actes. Els enemics literaris l’acusen de: 1.Contaminatio → fer 2 obres gregues en 1. 2/Plagi → d’autors llatins./3.No pare de les seves obres → escrites per els amics del cercle d’Escipió.


- Terenci supera (de Plaute) la seva tècnica de composició, l’habilitat en escenes i situacions, la pintura de caràcters. 

- Terenci dibuixa personatges amb finesa psicològica → a través del diàleg abundant. Els personatges són els mateixos de Plaute → però immersos en un clima d’intenció moral → transmetre un missatge (humanisme).

- Terenci escriu un llatí pur i refinat → els seus personatges parlen com ell.

Empúries:

- Empordà → pas de moltes civilitzacions (situació geogràfica).

- Restes arqueològiques són testimoni de la presència de grecs i romans.

- Zona habitada (des de l’Edat de Bronze) per indigetes → tenen una cultura i economia poc desenvolupada, basada en agricultura i ramaderia de subsistència.

- Vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions de terreny.

- Un dels assentaments es trobava en el poble de Sant Martí d’Empúries.

- Aquest nucli va tenir unes relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs.

- (600 a.C) arriben els primers navegants grecs de Focea (objectiu → ampliar les relacions comercials i colonitzar terres). Així, s’embarcaren i crearen un seguir de colònies al llarg de la costa mediterrània. Primer desembarquen a una illa que avui és unida a la costa: Sant Martí d’Empúries.

- Era un lloc estratègic, segur i fàcil de defensar, tot i que els grecs no van tenir conflictes amb les tribus de la zona → “Palaiàpolis” (significat: ciutat antiga). 

- A partir del segle VI a.C, va haver un augment de població i es busca un assentament més gran → Neápolis.


- FUNCIÓ: comercial, ciutat de port comercial amb institucions i important nucli urbà.

- A les restes de la Neàpolis grega s’hi entra travessant una muralla, dins hi ha una torre molt alta (talaia) → visió extramurs.

- Ascleípeion: centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina → Asclepi.

- 3 temples (1 x Asclepi) → una estàtua de marbre del déu, 2m d’alçada, +2200 anys.

- Serapíeion: temple dedicat a Isis i a Zeus (divinitats egipcies).

- Àgora i stoá: centre urbà situada en l’encreuament dels carrers principals.

- Indústries de salaons: factoria, amb un pati central → es netejava i tallava el peix. Hi havia dipòsits on es salava i un magatzem on s’envasava.

- Macellum: petit mercat.

- Filtres de depuració de l’aigua → àmfores plenes de sorra (per filtrar) amb orifici a la base.

- Sistema de clavegueram: canalitzar aigua canalitzava fins al mar.

- Habitatges privats: restes de domus amb mosaics i pintures, al voltant d’un pati central.

- Escullera: es trobava fora del recinte. L’escullera hel·lenística (TV coneguda com “moll grec”, situada a la platja de Sant Martí  fou construïda poc després de l’arribada dels romans a causa de la intensificació del trànsit comercial, x tancar el port per la banda del mar.

- Al segle III a.C : . entren en escena els romans.

- L’any 218 a. C., amb motiu de la II Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió desembarcà al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que ja es trobaven a la ciutat de Sagunt. El campament romà es va convertir definitivament en ciutat, i en època de l’emperador August (segle I a. C.) la ciutat grega i la romana es van unir físicament i jurídicament sota el nom de ¨ Municipium Emporiae¨


- De la ciutat d’Empúries només s‘ha excavat un 15%

- Xarxes viàries regulars: 2 carrers principals, el cardo i el decumanus

- Muralla romana: bon estat de conservació d’una part de la muralla i una porta, és un mur recte, sense torres: part inferior (blocs de pedra) i part superior (formigó format per calç, sorra i pedres petites)

- Fòrum: zona més espectacular, plaça descoberta, evoltada per pòrtic → hi han principals edificis de la ciutat. Es veu el temple capitolí damunt d’un podi → dedicat 3ada capitolina. En l’època d’August hi havia 2 temples petits (dedicats al culte imperial). 

  -Al Nord envoltada per construcció en forma “U”, formada per pòrtic. Part exterior hi ha un criptopòtic: part subterrània que feia la funció de magatzem. 

  -A l’Est estan els edificis administratius: basílica i cúria. 

  -A l’Oest les tabernae.

- Termae: situades no gaire lluny del fòrum. Actualment están en procès d’excavació

- Habitatges urbans: ¨ domus¨ (vivien els romans benestants), ¨insulae¨( vivien els altres grups socials amb una posició menys favorable). La domus núm 1 trobada a Empúries està en una zona residencial i envoltada per 1 gran pati (altri) x el qual s’accedia al carrer.

Edificis públics

- Amfiteatre (fora del recinte emmurallat): 3000 espectadors en una graderia de fusta.

- Teatre: a l’interior, però no ha sigut localitzat.

- Cementiri (necròpoli) al Sud-Oest: dipositaven urnes de cendres dels difunts en fosses.

- (segle I d.C) Empúries pateix una decadència per diferents factors: inutilització del port pels sediments aportarts pel Fluvià, canvis de fluxos comercials en rutes marítimes. Empúries quedava en segon pla davant → Barcino i Tarraco.

- La ciutat i la Neàpolis es van anar despoblant → replegació en l’actual Sant Martí d’Empúries. Fou una seu episcopal durant tota l’Antiguitat tardana i els seus habitants utilitzaven l’àrea nord del que havia estat la Neàpolis grega com a cementiri. D’aquí que s’hagin trobat restes d’una capella funerària.

Descargar

PDF Word HTML