Causes de la Guerra Civil Espanyola i el Front Popular

1. Preàmbul de la Guerra Civil

Els militars revoltats el juliol de 1936 justificaven la insurrecció amb una raó bàsica: salvar Espanya d'una imminent dictadura comunista. L'acció militar es presentava com un moviment nacional inevitable, argumentant que el poble espanyol corria el risc d'anihilament.

Aquesta justificació no era certa, encara que la resposta popular revolucionària posterior a l'aixecament ho pogués fer creure. El 1936, el Partido Comunista de España tenia només 14 diputats (gràcies a haver-se presentat a les llistes del Front Popular) i seguia les directrius de Moscou, que des del 1932 preconitzava l'aliança o el suport a governs democràtics per frenar l'expansió del feixisme a Europa.

Durant la primavera de 1936 es va produir a Espanya un deteriorament important de l'ordre públic, davant el qual el govern republicà no va actuar amb prou fermesa i habilitat. Aquesta situació va contribuir a radicalitzar la divisió social i ideològica del país.

Governs del Front Popular

El 18 de febrer de 1936, després de les eleccions, el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va encarregar la formació de govern a Manuel Azaña, qui va aplicar el programa del Front Popular basat en quatre eixos principals:

• Continuació de la reforma agrària.
• Intensificació de la política educativa.
• Amnistia dels presos polítics i restabliment de la Generalitat de Catalunya.
• Impuls definitiu per aprovar els estatuts d'autonomia del País Basc i Galícia (processos que havien estat paralitzats per la dreta al Congrés dels Diputats).

El 7 d'abril, Zamora va ser destituït de la presidència de la República i el 10 de maig va ser elegit Manuel Azaña (en aquestes eleccions no van voler participar els diputats de la dreta). Continuava sense existir el consens constitucional. La presidència del govern la va assumir el polític republicà i nacionalista gallec Santiago Casares Quiroga. Ni Azaña ni Casares Quiroga no van poder evitar el deteriorament progressiu de l'ordre públic, excepte a Catalunya i el País Basc.

El desordre públic

El desordre públic es va manifestar de tres maneres:

• Violència al camp: vagues i ocupació de terres (Extremadura i Andalusia).
• Conflictes laborals: atacs a edificis eclesiàstics i la crema de convents (a càrrec de grups espontanis que actuaven a partir de rumors).
• Atemptats polítics: comesos per grups situats als extrems de l'arc ideològic (falangistes i monàrquics contra sindicalistes, comunistes i anarquistes).