El Catalanisme Polític: De la Renaixença a la Lliga Regionalista

Context Històric

1833 marca l'inici de la Renaixença cultural, i 1901 la fundació de la Lliga Regionalista. Aquest nacionalisme català s'emmarca en l'onada del Romanticisme europeu i el nacionalisme del segle XIX. Cal distingir dos corrents polítics a Europa al segle XIX:

• Estat: Concepte sorgit de la Revolució Francesa. Una població que comparteix frontera, exèrcit, policia, bandera, govern i educació. Exemples: França, Regne Unit, Rússia.
• Nació: Concepte lligat al Romanticisme del segle XIX, nascut a Alemanya. Una població que comparteix idioma, cultura i orígens, i que sovint no té estat o està barrejat en diversos estats. Exemples: Polònia, Irlanda, Sèrbia, Macedònia, Itàlia, Alemanya, Catalunya, País Basc.

Resistència de la Cultura Catalana

Felip V, el primer rei Borbó espanyol, després de guanyar la Guerra de Successió el 1714, va implantar el Decret de Nova Planta. Aquest decret va abolir les lleis i institucions de Catalunya i l'antiga Corona d'Aragó, substituint-les per les lleis de Castella, amb una clara inspiració en el centralisme francès. Catalunya va quedar dividida en províncies. La llengua catalana va ser prohibida, excepte en l'àmbit familiar i domèstic, i tots els documents i administracions utilitzaven el castellà. Hi va haver molts exiliats i repressió.

L'Estat Liberal

Amb la construcció de l'estat liberal durant el regnat d'Isabel II (1833), s'instaura un estat uniforme dividit en províncies, unides pel tren, la Guàrdia Civil, la unificació dels horaris i la imposició del castellà. A la dècada de 1840, apareixen els primers catalans que qüestionen aquest model: carlins, republicans federals com Abdó Terrades i, sobretot, Pi i Margall.

Valentí Almirall i el Catalanisme Polític

Valentí Almirall, republicà federal, es desenganya del projecte federal després del fracàs del Sexenni Democràtic. Considera necessari fundar un partit polític exclusivament català.

Renaixença: Corrents Culta i Popular

Des del Decret de Nova Planta de 1714, el català va quedar relegat a l'àmbit domèstic i oral. La Renaixença, un moviment cultural lligat al Romanticisme, vol recuperar el passat medieval de la llengua. S'inicia oficialment el 1833 amb la publicació de l'Oda a la Pàtria d'Aribau i els poemes de Rubió i Ors. Dues corrents oposades la conformen:

• Culta: Vol recuperar l'esplendor de la llengua medieval, amb un ús de mots cultes i elitistes. Representants: Aribau, Rubió i Ors, Verdaguer i Guimerà. Promouen els Jocs Florals.
• Popular: Busca acostar la llengua a la realitat social, evitant els cultismes. Representants: Serafí Pitarra (teatre) i Anselm Clavé (cançons corals), i més tard l'Orfeó Català.

Valentí Almirall i les seves Iniciatives

El 1882, Valentí Almirall funda el Centre Català. Algunes de les seves iniciatives són:

• Fundació del Diari Català (primer diari catalanista).
• Organització del Primer Congrés Catalanista.
• Presentació del Memorial de Greuges (1885) a Alfons XII, reclamant drets públics i culturals per a Catalunya, com la recuperació del Dret Civil Català i el proteccionisme econòmic.

Límits del Projecte d'Almirall

El projecte d'Almirall fracassa el 1888 per diverses raons:

• El Centre Català era interclassista, cosa que incomodava els conservadors.
• Perdia obrers per la seva ideologia catalanista.
• Discrepàncies sobre l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

El 1887, els membres més conservadors funden la Lliga de Catalunya, amb figures com Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà i Domènech i Montaner. Aprofitant la inauguració de l'Exposició Universal, presenten el Manifest a la Reina Regent (1888), que recull i millora el Memorial de Greuges, defensant el Dret Civil Català, el proteccionisme, l'autonomia política i competències com l'educació en català.

Unió Catalanista i Vigatanisme

El 1892, la Lliga de Catalunya evoluciona cap a la Unió Catalanista. Paral·lelament, sorgeix el Vigatanisme, un catalanisme conservador i rural centrat a Vic. Els seus pilars són la família, la propietat, la religió i el catalanisme. Figures importants: Jaume Collell, el bisbe Josep Morgades, Jacint Verdaguer i Josep Torras i Bages. La seva publicació era La Veu del Montserrat.

Les Bases de Manresa (1892)

La Unió Catalanista celebra un congrés a Manresa el 1892, on es redacten Les Bases de Manresa, el primer programa polític del catalanisme. Inclou punts realistes (competències en legislació, sanitat, educació, oficialitat del català i ordre públic) i punts menys realistes (recuperació d'institucions medievals).

La Pèrdua de les Colònies i la Consolidació del Catalanisme

La pèrdua de les colònies el 1898 consolida el catalanisme polític. La crisi del govern espanyol i el Tancament de Caixes impulsen la formació de la Unió Regionalista. Paral·lelament, la Unió Catalanista evoluciona cap al Centre Nacional Català, liderat per Enric Prat de la Riba, Domènech i Montaner i Àngel Guimerà.

Formació de la Lliga Regionalista (1901)

La Candidatura dels Quatre Presidents, encapçalada pel Doctor Robert, obté un gran èxit electoral. Aquest fet impulsa la unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista, formant la Lliga Regionalista el 1901. Aquest partit esdevé la primera força política catalanista amb capacitat d'influència real a Madrid.

Inicialment, la Lliga era un partit d'intel·lectuals i burgesos, però més endavant va atreure propietaris agrícoles, eclesiàstics i professionals liberals. A partir de 1901, cap dels dos partits de la Restauració Borbònica tornaria a guanyar les eleccions a Catalunya. L'escena política catalana quedaria dominada per catalanistes i republicans.