Catalanisme: Orígens i Evolució (1833-1901)
catalán con un tamaño de 4,67 KB El Catalanisme (1833-1901)
Un segle després d'haver estat aplicat el Decret de Nova Planta, persistia a Catalunya el refús al procés de centralització espanyol.
La Renaixença
Fou un moviment cultural que va sorgir a la dècada del 1830 per reivindicar l'ús públic i literari de la llengua catalana. Els Jocs Florals van ser la institució cultural que va fer conèixer el moviment entre la gent i que va estimular els poetes a escriure en la seva llengua.
El regnat d'Isabel II va haver d'enfrontar-se a les crítiques de certs sectors del progressisme català que discrepaven d'una centralització tan radical.
El Federalisme
El federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme amb l'aparició del Partit Republicà Democràtic Federal. Pi i Margall sostingué que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l'exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica. Defensava que l'Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles de la península.
L'any 1869 un grup de federals catalans van signar el Pacte Federal de Tortosa, que constituïa un acord per formar un Estat federal espanyol. El fracàs de la Primera República va fer perdre influència al federalisme. Josep Maria Vallès va proposar la redacció d'un projecte de Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola.
Valentí Almirall i el Centre Català
Valentí Almirall ha estat considerat un dels principals impulsors del catalanisme. Va fundar el Diari Català i va ajudar en la formació d'un partit, el Centre Català. Publicà Lo Catalanisme on establia les bases ideològiques d'un catalanisme progressista. La seva proposta va ser rebutjada ja que Almirall s'oposava a l'Exposició Universal de Barcelona, una exposició a la qual la burgesia donava molt suport.
El Memorial de Greuges
El Centre Català va redactar el Memorial de Greuges, que va ser presentat a Alfons XII. Va ser el primer manifest polític unitari del catalanisme. Denunciava el centralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional; defensava el dret civil català davant l'amenaça governamental d'elaborar un nou codi civil únic per a tot Espanya.
La Lliga de Catalunya
Les discrepàncies dins el Centre Català van portar a la formació de la Lliga de Catalunya, que va incorporar Enric Prat de la Riba. La nova organització catalanista tenia un caràcter més conservador.
Missatge a la Regent
El nou grup va protagonitzar el Missatge a la Regent, en el qual demanava autonomia per a Catalunya i l'abolició de la reforma del Codi Civil. El govern accedí a canviar la redacció del Codi Civil.
El Catalanisme Conservador
Una part del clero català s'havia ajuntat amb el carlisme. El vigatanisme va ser un moviment eclesiàstic de la ciutat de Vic. Josep Torras i Bages (bisbe de Vic) va defensar un catalanisme cristià. La Lliga de Catalunya va constituir la Unió Catalanista per coordinar els grups catalanistes comarcals.
Les Bases de Manresa
La Unió Catalanista va aprovar un programa polític conegut com les Bases de Manresa que recollia els principis bàsics del catalanisme polític. S'atorgaven competències absolutes al poder català en matèria legislativa, d'ensenyament, justícia, ordre públic... i s'hi proclamava l'oficialitat de la llengua catalana. El seu caràcter arcaïtzant es notava en la defensa del restabliment d'algunes institucions de l'edat mitjana.
Formació de la Lliga Regionalista
Els dirigents de les corporacions econòmiques de Barcelona van formar la Unió Regionalista. Hi havia dirigents del tancament de caixes i representats de la burgesia. Una part dels membres de la Unió Catalanista van abandonar la federació i van fundar el Centre Nacional Català.
La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català van agrupar-se en una coalició electoral que es va conèixer com la candidatura dels quatre presidents, expresidents d'associacions importants catalanes (Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres). Els resultats obtinguts a Barcelona van ser molt bons. Això va fer que els dos grups es fusionessin en la Lliga Regionalista.
A partir d'aquell moment el joc polític a Catalunya ja no passava només per conservadors i liberals, sinó que també es van afegir els republicans i els catalanistes.