Catalanisme i moviments nacionals (segles XIX–XX) - història i llengua

Decret de Nova Planta i llengua catalana

El Decret de Nova Planta va suprimir l'ús del català com a llengua administrativa i cultural, tot i que continuà sent llengua de comunicació oral.

La Renaixença i els Jocs Florals

La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir a la dècada de 1830 per reivindicar l'ús del català en l'àmbit públic i literari. Es va impulsar gràcies al redescobriment de la idea de pàtria i a l'assimilació d'aquesta idea amb la llengua.

Els Jocs Florals van ser uns concursos en els quals s'exigia l'ús del català en les obres escrites.

Catalanisme polític: segle XIX

Sota el regnat d'Isabel II, l'estat liberal es va haver d'enfrontar amb Catalunya perquè volia més poder als ajuntaments i diputacions. Les bullangues (moviments populars) es van unir a aquest descontentament.

Federalisme i la Primera República

El federalisme es va iniciar amb Abdó Terrades. Al 1868 va aparèixer el Partit Republicà Democràtic Federal, que va ser molt significatiu per a Catalunya. Francesc Pi i Margall defensava que l'Estat federal espanyol havia de ser l'unió voluntària dels diferents pobles o regions de la península. L'any 1869 un grup de federals catalans van signar el Pacte Federal de Tortosa (acord per impulsar un estat federal espanyol fonamentat sobre el concepte de sobirania popular).

Durant la Primera República es va plantejar com havia de ser un estat federal, però la poca experiència dels republicans va provocar divisions. Es va replantejar el concepte de constitució d'un estat i es va proposar a Pi i Margall la redacció d'un projecte de Constitució de l'Estat català dins la federació espanyola.

Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall va decidir actuar al marge dels partits d'àmbit estatal i va promoure el Primer Congrés Catalanista. Amb la gent que va aplegar va formar la primera associació catalanista, La Jove Catalunya. Al Diari Català va exposar idees més polítiques, i aquestes idees van propiciar la formació del partit Centre Català (el primer partit totalment català). Va fer una crida a tots els polítics catalans perquè s'unissin.

Memorial de Greuges i la Lliga

El Memorial de Greuges va ser un document presentat a Alfons XII en què s'assenyalava el centralisme i es reclamava el dret a impulsar la vida regional. Més tard Almirall va perdre recolzament; l'Exposició Universal de Barcelona el va aïllar i va contribuir a la desaparició del Centre Català.

Un grup de persones del Centre Català va formar la Lliga de Catalunya, de caràcter més conservador i més vinculada a la burgesia. Defensava l'oficialitat de la llengua catalana i el dret civil català. Van redactar el Missatge a la Reina Regent on estipulaven l'autonomia per a Catalunya. L'any següent van fer una campanya defensora del dret català i contra la reforma del codi civil, campanya que van guanyar.

La unió catalanista i la base social

El clero català es va apropar al catalanisme conservador per intentar cristianitzar aquest moviment.

La Unió Catalanista va ser l'agrupació de diversos grups catalanistes comarcals i va tenir un gran suport a la Catalunya rural. Formaven la base social (propietaris mitjans, comerciants...) que posaven l'èmfasi en l'obtenció d'un ampli autogovern per a Catalunya.

Bases de Manresa (1892)

Les Bases de Manresa (1892) eren un document que recollia el programa polític i els principis del catalanisme polític: reivindicaven l'autogovern, que aquest s'ocupés de matèries judicials i educatives, l'oficialitat de la llengua catalana i el seu caràcter arcaïtzant; també es recolzaven en la defensa del restabliment d'antigues institucions.

La derrota colonial i el nou catalanisme

La derrota de les colònies espanyoles va fer que la població qüestionés la capacitat d'Espanya i va afavorir aspiracions polítiques. Va sorgir una nova generació d'intel·lectuals i activistes que defensava un nou programa polític i un nou partit encaminat a l'autonomia.

Va néixer l'Unió Regionalista, formada per la burgesia industrial (eren els qui tenien recolzament). D'altres van formar part de l'Unió catalanista i van constituir el Centre Nacional Català (persones políticament experimentades). L'abril de 1901 van presentar una candidatura unitària els dos partits per a les eleccions de maig a Madrid. Van perdre però els quatre representants (2 i 2) van entrar com a diputats a les Corts. A partir d'aleshores l'hegemonia política es disputaria entre republicans i catalanistes.

El programa polític de la Lliga també consistia a acabar amb el falsejament, la corrupció i la ineficàcia del sistema centralista de la Restauració.

Moviments nacionals: Bascs i gallecs

El moviment basc va defensar la llengua, la cultura i les tradicions basques. El creixement industrial a Bizkaia va provocar una forta immigració d'altres zones de l'Estat, posant en perill la identitat basca. El gran impulsor del moviment basc fou Sabino Arana, que defensava una visió antiliberal, catòlica i tradicionalista i promulgava la independència del país basc. Un dels pilars fonamentals que proposava era la puresa de la raça. Després va crear la societat Euskal Herria, germen del Partit Nacionalista Basc (PNB), que amb el temps es va convertir en un partit més autonomista i que defensava la reintegració dels furs dins del marc de l'Estat espanyol.

El galleguisme, com que no tenia un gran poder polític, va ser molt més un moviment cultural que polític. Va sorgir el Rexurdimiento (corrent cultural).