Carles V: Política Imperial, Reptes i L'Era del Renaixement
La Política en l'Era de Carles V
Concepció Renaixentista de la Política
Carles V no es va saber adaptar; era un monarca desactualitzat respecte a les noves tendències polítiques del Renaixement.
El Príncep de Maquiavel i la Raó d'Estat
L'obra El Príncep, de Maquiavel, estableix que els governants han d'actuar amb astúcia, la qual cosa suplanta l'ètica. El príncep ha de fer seves les raons d'estat i formula el concepte de Raó d'Estat, basat en:
Pessimisme antropològic: La maldat i la natura de l'home. El príncep val més ser temut que estimat, ja que serà l'única manera de retenir el poder.
Sociologia del coneixement: El fi justifica els mitjans. Els súbdits només recordaran els resultats finals de l'acció política.
El poder de l'Estat no té límits.
Reptes i Problemes de Carles V
A més del context polític renaixentista, s'hi afegiren una sèrie de problemes que van complicar el govern de Carles V:
Sorgiment de la Reforma Protestant: Aquest moviment va posar en entredit l'autoritat del Papa i va iniciar el camí cap a un gran escenari de lluites religioses a Europa. El problema principal per a Carles V fou que la Reforma sorgí dins els seus propis territoris imperials.
Pressió Turca: Carles V va haver de fer front al perill turc, que l'any 1529 ja era davant les portes de Viena.
Enfrontament amb els Papes a Itàlia: L'enfrontament tradicional dels Papes es va repetir de forma esporàdica durant el segle XVI. La intervenció a Itàlia per part de l'emperador va crear malestar en el Papa, que es va veure amenaçat. El 1527, les tropes imperials van assaltar i saquejar Roma.
Interessos Dinàstics dels Habsburg: Aquests interessos van fer fracassar la idea d'imperi de Carles V, ja que el successor no fou el seu fill, sinó el seu germà.
Fases de la Política Imperial de Carles V
Cap sobirà des de Carlemany havia ocupat tants territoris com Carles V. Aquesta extensió va complicar en excés l'acció de govern de l'emperador, que va haver d'establir prioritats al llarg de la seva vida. Les tres fases principals d'intervenció prioritària són:
Lluita pel Control d'Itàlia (1519-1530). Un cop resolt el conflicte amb Itàlia, el Papa el va coronar com a emperador.
Lluita a la Mediterrània (1530-1541). Fins a aquest moment, Carles V no havia tingut ni temps ni mitjans per centrar-se en la Mediterrània.
L'expansió de l'Imperi Turc no era únicament terrestre, sinó que aprofitaven les facilitats marítimes per amenaçar territoris. Realment, no lluitaven directament contra l'emperador, sinó que actuaven com a saquejadors i pirates dels territoris imperials de la zona mediterrània. Un altre perill eren les tribus berberisques del nord d'Àfrica, que es comportaven de la mateixa manera. Per això, el 1535, l'emperador va conquerir Tunis.
Control del Problema Alemany (1541-1556). Es tracta de l'enfrontament amb el problema del protestantisme, tant en el sentit polític com militar. L'objectiu era acabar militarment amb els prínceps alemanys que havien assumit les tesis teològiques reformadores. Ho va fer oficialment a partir de 1547, però amb la Pau d'Augsburg (1555) va reconèixer el dret dels prínceps a triar la religió (cuius regio, eius religio).
La Idea d'Europa del Doctor Andrés Laguna
Per les dates de naixement i mort d'aquest personatge (1499-1559), podem afirmar que era un home del Renaixement, tant per la seva formació acadèmica com per la visió que tenia d'Europa. Òbviament, Laguna fou metge, però es va interessar per la cultura en general. Va elaborar una obra coneguda amb el nom de Discurs sobre Europa: