Característiques generals de les cròniques

Aspectes comuns entre les cròniques

• Cròniques contemporànies: les quatre grans cròniques narren fets contemporanis, de l’època que s’està vivint o que s’ha viscut no feia tants anys. Per això una de les dades essencials és la memòria històrica dels narradors, protagonistes dels fets i que els recorden suficientment com per traslladar el record al pergamí.

• En contacte amb el monarca: Aquestes cròniques s’escrigueren en contacte directament amb el monarca. Jaume I el Conqueridor i Pere el Cerimoniós participaren personalment en la redacció, i Bernat Desclot i Ramón Muntaner formaven part de la comitiva dels seus reis.

• Veu narrativa: Les solucions són diferents però l’existència d’una veu narrativa que organitza el discurs és comuna a totes les cròniques. Bernat Desclot intenta passar desapercebut i recorre a una tercera persona; Ramón Muntaner fa pública la seva identitat i es fa present al text; i els monarques usen la primera persona majestàtica “nós”, tret que singularitza les nostres cròniques catalanes.

• Heroisme i èpica vinculats a la corona: les cròniques ens acosten a uns esdeveniments històrics i a uns fets èpics que ens permeten vincular una sèrie de valors a la corona. Els monarques catalans apareixen retratats com a batalladors, cavallerescos, valents i decidits, i cruels. Són valors considerats nobles al llarg de l’Edat Mitjana i associats a la monarquia catalanoaragonesa.

• Sentiment nacional: les quatre cròniques manifesten un comú sentiment nacional que és orgullós i es delecta en les virtuts atribuïdes a les terres estimades. Ramón Muntaner serà el que expressarà amb més èmfasi aquesta exaltació.

• Uniformitat lingüística: les cròniques ofereixen un model de llengua uniformat gràcies a la koiné que tipificava la Cancelleria Reial. Suposen un interessant document sociolingüític, ja que arrepleguen l’ús d’altres llengües com el llatí, Aragónès, provençal, francès i castellà, en situacions diverses. Són també documents dels usos i costums de l’època que narren, per tant ens interessaran des del punt de vista sociològic.

• Estil viu: una de les característiques que fa de les cròniques un document singular i agradable de llegir és el seu estil. El lèxic és sovint expressiu i viu, s’incorporen episodis curiosos, llegendaris o graciosos, els fets solen ser èpics i valerosos, s’incorporen diàlegs, marques emfàtiques…