Característiques de l'economia i la societat a l'Espanya del segle XIX

Ciencias sociales20,51 KB

1. Característiques de l'agricultura espanyola al segle XIX

  • L'agricultura era el sector econòmic més important.
  • La majoria de la població vivia i treballava al camp.
  • L'agricultura estava molt endarrerida, amb poca productivitat i mètodes tradicionals (manca d'adobs i ús del guaret i de tècniques antigues).
  • Quan a una zona hi havia mala collita, es produïa una mortalitat important.
  • No hi havia encara un mercat prou ampli que fes arribar la producció de les zones que tinguessin excedents.
  • Quan pujaven els preus dels productes agrícoles, disminuïa molt el consum d'altres productes i això perjudicava la indústria.
  • L'augment de la producció era degut a l'ampliació de la superfície cultivada, i no a la utilització de noves tècniques.
  • L'abundància de mà d'obra barata (jornalers) no va estimular els propietaris a introduir millores en les seves terres.

2. La influència de les desamortitzacions en l'agricultura espanyola del segle XIX

Objectius: introduir la propietat privada capitalista al camp, de tal forma que la terra fos una mercaderia més i es pogués comprar i vendre. Els nous propietaris havien de desenvolupar l'agricultura.

Conseqüències:

  • Va sorgir una classe de propietaris (noblesa i burgesia) que va comprar les terres com a inversió o perquè donaven prestigi, però que en general no es va molestar a millorar la producció, sinó que es van convertir en latifundistes absentistes, és a dir, que no s'encarregaven directament de les seves terres, sinó que les deixaven a un administrador. Aquesta classe va ser la base de l'estat liberal i de la restauració borbònica.
  • Els pagesos pobres no van poder comprar terres i es van convertir en assalariats (jornalers al camp o obrers a les fàbriques), i a més es van quedar sense les terres comunals (que van passar a mans privades).
  • En algunes zones la desamortització sí que va aconseguir l'objectiu proposat, i es va desenvolupar una agricultura comercial destinada a l'exportació (vinya i fruita a les zones mediterrànies, a Jerez, a La Rioja...).

3. Característiques de l'agricultura catalana al segle XIX

  • Hi havia una agricultura tradicional basada en el blat i l'olivera, amb rendiments molt baixos (sobretot a l'interior).
  • Hi havia també una agricultura comercial basada en la vinya, que donava molts beneficis gràcies a l'exportació i a l'existència d'un contracte anomenat rabassa morta, segons el qual el propietari cedia la terra al pagès (rabassaire), el qual es comprometia a plantar la vinya i conrear-la fins a la mort dels ceps (rabassa), a canvi d'una part de la collita.
  • La vinya va entrar en crisi quan la plaga de la fil·loxera (insecte que ataca les arrels i fa morir els ceps) va arribar a Catalunya (1893).

4. Característiques de la industrialització espanyola al segle XIX

  • Durant el segle XIX, la industrialització es va produir, tot i que parcialment, a dues zones: Catalunya (indústria tèxtil) i el País Basc (siderúrgia), i amb menor intensitat a alguns comarques d'Andalusia, País Valencià i Castella.
  • En general, la industrialització a Espanya no va ser tan forta com a altres països europeus, de manera que, a finals del segle XIX, quan altres països estaven començant la segona revolució industrial, Espanya havia quedat endarrerida.

5. Dificultats de la industrialització a l'Espanya del segle XIX

  • Agricultura endarrerida i poc rendible, de manera que el mercat espanyol estava format sobretot per pagesos amb poc poder adquisitiu (la poca demanda no estimulava la producció industrial).
  • Inexistència d'un mercat nacional, degut al fet anterior i a la manca d'una xarxa de transports que facilités els intercanvis.
  • Manca de capitals per invertir en la indústria, perquè l'agricultura no en produïa. Per això, els règims liberals van facilitar l'entrada de capitals estrangers que es van invertir en el ferrocarril i en serveis públics.

6. Avantatges de la industrialització a Catalunya

Els capitals necessaris per a la industrialització es van anar acumulant durant el segle XVIII gràcies a:

  • Els beneficis d'una agricultura comercial basada en la vinya, situada a les zones litorals i destinada al mercat interior i exterior (exportació de vins i aiguardents).
  • L'existència d'una classe mitjana de pagesos degut a un contracte d'origen medieval anomenat emfiteusi, que donava als pagesos el dret a comprar a bon preu la terra que cultivaven.
  • Els beneficiaris de les fàbriques d'indianes: manufactures que van ser els precedents de la indústria tèxtil. Produïen teixits de cotó per al mercat interior i exterior. Encara eren artesanals, però van anar introduint formes de treball típiques de la industrialització (treball a jornal).

7. Dificultats de la industrialització a Catalunya

  • Falta de fonts d'energia (carbó de qualitat) i de primeres matèries (ferro i cotó).
  • El carbó era de baixa qualitat, s'havia d'importar des de Gran Bretanya i sortia car.
  • Degut a això, la indústria tèxtil estava situada a les comarques marítimes (Maresme, Garraf, Barcelonès), i també hi havia colònies tèxtils al llarg dels rius, per aprofitar l'energia hidràulica.
  • El cotó s'havia d'importar sobretot dels EUA.
  • Limitacions del mercat: els teixits catalans no podien competir amb els anglesos, per això s'havien de vendre al mercat espanyol, que era molt limitat. Va tenir molta importància el mercat colonial cubà.

8. Característiques de la indústria tèxtil catalana

  • A l'inici les empreses eren petites, basades en capitals familiars d'antics artesans o de fabricants d'indianes. Amb la reinversió dels beneficis van créixer.
  • Hi havia 2 tipus d'indústries diferents:
    • Els vapors (fàbriques accionades amb la força del vapor):
      • Utilitzaven carbó com a combustible.
      • Utilitzaven màquines de filar (selfactines) i telers mecànics.
      • Reproduïen el model de fàbrica anglesa, situada a la ciutat. Els obrers vivien en barriades noves o a la part antiga de la ciutat.
      • La primera a Espanya va ser la fàbrica Bonaplata a Barcelona (1832), destruïda pel foc en una revolta lluïta. Altres: el Vapor Vell (Sants), l'Espanya Industrial (Sants).
    • Les colònies industrials:
      • Aprofitaven l'energia hidràulica dels rius (Cardener, Llobregat, Ter, Fluvià...) perquè el carbó important era molt car.
      • Estaven situades fora dels pobles, de fet eren pobles nous formats per les instal·lacions industrials i els equipaments socials per als obrers: habitatge, església, economat, casal, escola...
      • Els obrers procedien dels pobles pròxims i s'instal·laven amb les seves famílies.
      • Tot pertanyia a l'empresari, així els obrers estaven més controlats que no pas als vapors. Els empresaris invertien molts diners en les colònies, però les compensaven pels beneficis de l'energia gratuïta i la mà d'obra barata i dòcil.

9. Per què va ser important el ferrocarril per a la industrialització? Evolució i problemes de la xarxa ferroviària espanyola

  • Fonamental per abaratir el cost del transport de mercaderies i per formar un mercat interior molt important per a la industrialització.
  • Fins a l'any 1855, només s'havien construït uns trams (el primer entre Barcelona i Mataró, 1848), degut a la manca d'iniciativa estatal i privada.
  • Durant el bienni progressista es va aprovar la llei de ferrocarrils (1855): va permetre la construcció d'una part de la xarxa, amb gran intervenció de capitals estrangers (sobretot francesos).

Problemes:

  • La llei establia una amplada de via superior a la d'Europa, cosa que va dificultar els contactes amb la resta d'Europa.
  • La xarxa tenia disposició radial, centrada a Madrid, i això no afavoria els intercanvis entre la perifèria, que era la zona més poblada i industrial.

10. Característiques del transport per carretera i marítim a l'Espanya del segle XIX

Carreteres:

  • Programa de construcció a partir del 1840.
  • Important desenvolupament a partir de la 2a meitat del s. XIX.
  • Catalunya: xarxa finançada per les quatre diputacions provincials catalanes (entre 1848 i 1868), degut a la manca d'iniciativa del govern de l'Estat.

Transport marítim:

  • Fins al 1860 va ser més important que el ferrocarril.
  • Entre 1875 i 1900 es van substituir els vaixells de vela pels de vapor.
  • Es van fundar companyies navilieres, per exemple, la Compañía Trasatlántica (Antonio López, a Barcelona), que monopolitzava la línia a les Antilles i a Filipines.

11. Factors que van fer possible l'expansió de la demanda de ferro. On es van establir els primers alts forns a Espanya, quins tipus de primeres matèries utilitzaven i com van evolucionar

  • Mecanització del camp i del tèxtil.
  • Ferrocarril.
  • Construcció.
  • Substitució dels vaixells de fusta pels de ferro.

12. Característiques de la siderúrgia asturiana i biscaïna

Asturiana:

  • Va concentrar la meitat de la producció de ferro.
  • Utilitzava carbó, mineral amb més poder calorífic.
  • Poc competitiva respecte al ferro estranger per la poca demanda del mercat espanyol i per ser de menor qualitat.

Biscaïna:

  • Predomini a partir de finals del s. XIX.
  • Mines de ferro de molt bona qualitat, que s'exportava a Gran Bretanya.
  • A canvi, els industrials bascos importaven carbó britànic a molt bon preu.
  • Creació d'una indústria amb noves tècniques per produir acer (Altos Hornos de Vizcaya).
  • Aquesta indústria continuava tenint poca producció i era poc competitiva pels seus costos alts, i necessitava la protecció estatal.

13. Característiques de la mineria espanyola al segle XIX

  • Impuls amb les lleis de 1868-1869 (sexenni democràtic), que van liberalitzar les mines: l'Estat va vendre les mines a particulars, la gran majoria companyies estrangeres (britàniques, franceses i belgues).
  • A finals del s. XIX Espanya era un dels principals productors de minerals del món:
    • Plom (Jaén)
    • Mercuri (Ciudad Real)
    • Zinc (Cantàbria)
    • Ferro (Biscaia)
    • Carbó (Astúries)

14. Característiques generals de l'evolució demogràfica europea i espanyola al segle XIX

  • A tot Europa va haver-hi un augment de població degut als efectes de les revolucions industrials, que van permetre aprofitar al màxim la terra i augmentar els aliments.
  • Aquests aliments van poder arribar més fàcilment a la població gràcies a la millora dels transports.
  • A més va haver-hi avenços en la medicina (vacunació) i en la higiene pública.
  • Tot això va fer que la població estigués millor alimentada i que resistís millor les malalties.
  • La mortalitat va disminuir i, com que la natalitat es va mantenir alta, la població va augmentar molt ràpidament.
  • Aquests avenços no van ser iguals per a totes les classes socials: la classe obrera i la pagesia pobra vivien en pitjors condicions.
  • Quan no hi havia prou recursos per sostenir tota la població, es produïen migracions, sobretot cap a Amèrica, afavorides pels avenços en el transport.
  • A Espanya també va haver-hi un augment de població (de vint milions el 1797 a setze el 1877), però la mortalitat encara era alta en comparació amb la resta d'Europa, degut al seu endarreriment econòmic. També es van produir migracions.

15. Distribució geogràfica i per sectors econòmics de la població espanyola durant el segle XIX

Geogràfica:

  • Era desigual: més població a la perifèria i a Madrid, i menys a l'interior.
  • Zones que van créixer més: Catalunya, Múrcia i el País Valencià.

Sectors econòmics:

  • Més població al sector primari (agricultura, 65%-75%).
  • Sector secundari (indústria): 15%.
  • Sector terciari (serveis): 20%.
  • Comparada amb altres països, estava endarrerida, tot i que a poc a poc va començar a disminuir la població ocupada en el sector primari i també va augmentar la població urbana respecte a la rural.

16. Principals transformacions socials al segle XIX

  • Pas de les societats estamentals preindustrials (Antic Règim) a la societat classista del capitalisme burgès.
  • A l'Antic Règim les persones eren diferents segons l'estament al qual pertanyien, i hi havia estaments que tenien privilegis socials i econòmics.
  • A la societat capitalista, el liberalisme va implantar la igualtat davant la llei, i amb això es van eliminar els privilegis estamentals. A partir d'aquí les diferències entre les persones dependran de la seva riquesa.
  • En la nova societat, les classes que més van canviar van ser la burgesia i la pagesia. A més va aparèixer la classe obrera.

17. Característiques de la burgesia espanyola al segle XIX

Alta burgesia:

  • Empresaris industrials, negociants del comerç colonial, financers de la banca...
  • S'van aliar amb la noblesa, els militars i els polítics per dirigir el país.
  • Dins d'aquest grup hi havia els burgesos catalans, bascos i asturians, que van influir molt sobre els governs liberals.
  • Era un grup social molt tancat i reduït (endogàmic), la qual cosa facilitava la concentració de molts diners en poques famílies.

Mitjana i petita:

  • Amos de tallers, comerços, empresaris familiars.
  • Sobretot a Catalunya, País Basc, País Valencià i Madrid.

18. Característiques de la pagesia espanyola al segle XIX

  • La major part de la població.
  • Empobriment amb les desamortitzacions.
  • Gran quantitat de jornalers (obrers agrícoles) amb treball estacional (durant una època de l'any), als latifundis i amb gran pobresa.
  • Hi havia petits propietaris i arrendataris a Catalunya, País Basc, País Valencià, part de Castella i Galícia, però en alguns casos les propietats eren molt petites.

19. Característiques de la classe obrera espanyola al segle XIX

  • Sorgida amb la revolució industrial, procedia de la pagesia i de l'artesanat.
  • La majoria concentrada a Catalunya i al País Basc.
  • Dones i criatures treballaven sobretot a la indústria tèxtil, cobrant salaris més baixos que els homes i fent les tasques més monòtones.
  • Condicions laborals molt dures: jornades laborals molt llargues (12-13 hores diàries), manca d'higiene a les fàbriques, accidents laborals molt freqüents, salaris molt baixos.
  • No existien assegurances de cap tipus, ni dret a vacances. Quan hi havia una crisi, els obrers eren acomiadats sense cap indemnització.
  • Els barris obrers eren insalubres i amb pocs habitatges (ruïnosos).

Lludisme, primeres associacions obreres i altres moviments

1. Què era el lludisme, amb 2 exemples, i característiques de les primeres associacions obreres

Oposició a les màquines, considerades com a causa de l'atur.

Exemples:

  • Destrucció de la fàbrica Bonaplata a Barcelona (1835), la primera a Espanya que va funcionar amb una màquina de vapor.
  • Mobilització contra els selfactines (nous filadors mecànics), amb vagues i crema de les fàbriques.

Característiques de les primeres associacions obreres:

  • Funcionaven com a societats d'ajuda mútua: cotitzacions aportades pels afiliats que formaven una caixa col·lectiva.
  • També n'hi havia de tipus cultural (artesans, escoles, cors...).
  • Van tenir moltes dificultats per actuar perquè els governs liberals consideraven que les relacions entre empresaris i treballadors eren una qüestió privada.
  • Només van poder actuar amb llibertat durant els governs progressistes, especialment durant el sexenni democràtic (1868-1874).
  • Durant la Restauració (1874) van ser declarades il·legals i només van ser tolerades durant els governs del Partit Liberal.

2. En què consistia el socialisme utòpic? Explica 3 corrents que van tenir influència a Espanya

  • Anomenat així perquè proposava un tipus de societat perfecta i equilibrada.
  • Contrari a la violència: la societat canviaria a través de la propaganda i de l'exemple, formant societats que funcionarien tan bé que tothom seguiria el seu exemple.

3 corrents:

  • Seguidors del pensador francès Étienne Cabet:
    • Narcís Monturiol (Barcelona)
    • Cabet va imaginar una illa anomenada Icària on existia una societat comunista basada en la propietat col·lectiva, sense classes ni cap tipus d'explotació.
  • Seguidors del pensador francès Charles Fourier:
    • Joaquín Abreu (Cadis)
    • Fourier havia imaginat una societat utòpica basada en el falansteri, un gran edifici col·lectiu on el treball era compartit per tothom i on existia un equilibri entre indústria i natura.
  • Seguidors del pensador britànic Robert Owen:
    • Fernando Garrido (Cadis)
    • Owen defensava les cooperatives com a alternativa al capitalisme, ja que els treballadors eren socis propietaris de l'empresa.

3. Explica les idees característiques de l'anarquisme

  • Inspirat en les idees del pensador rus Mikhail Bakunin.
  • Defensa una societat basada en la propietat col·lectiva i sense estat, perquè impedeix la plena llibertat individual.
  • Aquesta societat només podia sorgir d'una revolució, per això rebutjaven l'acció política per aconseguir reformes.
  • Coincidia amb el federalisme en la llibertat de l'individu i en la lliure associació dels municipis i dels territoris.

4. Evolució de l'anarquisme a Espanya: com i quan va arribar, organitzacions on es va difondre, zones d'implantació i tendències

  • Va arribar a Espanya a través de representants de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors o Primera Internacional, 1864), que agrupava diversos sindicats de diferents països europeus.
  • Sota la influència de l'AIT es va convocar a Espanya el primer Congrés Obrer Espanyol (Barcelona, 1870), que va fundar la Federació Regional Espanyola de l'AIT. S'hi van imposar les idees anarquistes.
  • Va ser fort a Catalunya, País Valencià i Andalusia, perquè eren les zones on els republicans federals tenien més implantació.

2 tendències:

  • Partidaris del sindicalisme (seguidors de Bakunin).
  • Partidaris de l'acció directa i terrorista (enfrontament directe entre obrers i empresaris). Aquesta tendència es va imposar entre 1890 i 1897. Exemples: a Andalusia, atemptats contra els collites i les propietats. A Barcelona, atemptats amb bomba contra personalitats o en actes públics (Liceu, 1893). La conseqüència va ser una repressió molt forta contra el moviment obrer.

5. Explica les idees característiques del socialisme marxista i la seva evolució a Espanya durant els seus primers temps

  • Inspirat en les idees del pensador alemany Karl Marx.
  • Proposava una societat comunista no gaire diferent de l'anarquista, però a la qual s'arribaria a través de mètodes diferents.
  • Després de la revolució es formaria una dictadura de la classe obrera (dictadura del proletariat), durant la qual s'eliminarien les diferències de classes i es preparria la societat comunista.
  • Favorable a l'acció política de la classe obrera, que s'havia d'organitzar en un partit polític i participar en les eleccions.
  • Els marxistes espanyols van ser expulsats de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, i més tard van fundar el PSOE (1879), que va ser fort a Madrid, País Basc i Astúries.
  • Fundació de la Unió General de Treballadors (UGT, Barcelona 1888).

Descargar

PDF Word HTML