L'Estat: Organització, Poders i Tipus

L'Estat: Definició i Elements

L'estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori sota un mateix poder.

Elements de l'Estat

• Territori: Els estats posseeixen un territori sobre el qual estableixen el seu poder. Està delimitat per fronteres, més enllà de les quals l'estat no té cap poder.
• Població: Les persones que viuen al territori d'un estat estan sotmeses al seu poder i a les lleis que dicta. Tenen una sèrie de drets i obligacions que afecten tothom per igual.
• Poder: Allò que caracteritza l'estat és el dret d'exercir el poder. Estableix les lleis fetes al parlament, vetlla perquè es compleixin, manté l'ordre a l'interior i la seguretat a l'exterior, parla amb els altres països políticament, recapta els impostos, dirigeix l'economia, administra els serveis públics i les infraestructures i equipaments col·lectius.

Les persones que treballen per a l'administració són funcionaris. D'altres tenen un càrrec polític de confiança.

El Poder Democràtic

Als estats democràtics, l'elecció la fan els ciutadans majors de 18 anys, perquè l'exercici del poder resideix en el poble.

La democràcia és directa quan els ciutadans, reunits en una assemblea, prenen decisions. La democràcia sol ser representativa. Les persones elegides formen el parlament, que aprova i elabora les lleis i tria el president.

Les eleccions han de ser: lliures, plurals, amb sufragi universal i periòdiques.

Els partits presenten als ciutadans els seus programes, que recullen els objectius que volen assolir i els candidats per a les eleccions. Els ciutadans, amb el seu vot, elegeixen les opcions polítiques.

Divisió dels Poders

La divisió dels poders està formada per: el parlament, que elabora les lleis (legislatiu); el govern, que determina la política a seguir a través de l'administració (executiu); i el poder judicial, que aplica les lleis (judicial).

Tipus d'Estats

La monarquia parlamentària és aquella on el rei té la màxima autoritat, però la sobirania la té el poble. A les repúbliques parlamentàries, el poder el té el president de la república, que és elegit pel poble. Un estat liberal procura no interferir en l'economia de les empreses ni en les relacions socials. Un estat social defensa la necessitat d'invertir en alguns àmbits econòmics i socials.

Un estat centralista és aquell on es prenen les decisions que afecten les regions en el govern central. Un estat descentralitzat és aquell on les decisions no necessàriament es prenen al govern central.

La monarquia absoluta és aquella on el rei té tot el poder. La dictadura té tot el poder, però sense ser rei.

Allò que caracteritza l'estat és el fet d'exercir el poder i la sobirania de manera exclusiva.

Globalització i Organismes Supranacionals

La globalització de l'economia es deu al fet que el capital flueix sense fronteres. Les noves tecnologies han fet que una notícia es pugui saber arreu del món.

La UE és la institució supranacional que ha assolit més importància.

Alhora que construïm un món més global, creix la importància dels espais locals i regionals, que són aquells territoris que tenen una economia ben desenvolupada. De regions n'hi ha de molts tipus: sense estat, consolidades, diferenciades o grans àrees urbanes.

Subsidiarietat: principi pel qual la institució més propera a la ciutat pren certes decisions importants.

Els estats són els encarregats de coordinar les regions i les ciutats, crear i mantenir les infraestructures i lluitar contra el terrorisme.

Els estats fan tractes per comprometre's a fer algunes accions o no fer-les.

Es creen organismes supraestatals en els quals els estats hi deleguen unes funcions determinades.

Les ONG són organitzacions no governamentals que tenen la funció d'atendre els problemes o la fam.

Anomenem cultura al conjunt de costums, de coneixements i de maneres de viure que un grup de persones sent com a propi i alhora diferent dels altres.

L'Estat Espanyol

La monarquia parlamentària és aquella en què el rei és el cap de l'estat, però el govern és elegit pel parlament. En una monarquia parlamentària, la corona representa l'estat.

La divisió dels poders en l'estat espanyol són: legislatiu (fer les lleis), executiu (aplicar les lleis) i judicial (controlar que s'apliquin les lleis).

El Parlament

A Espanya, el parlament s'anomena Corts Generals, que estan formades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat, elegides per les persones. Les Corts tenen dues funcions: legislativa i controlar el govern.

L'aplicació de les lleis la duen a terme els jutges i els tribunals de justícia, que són independents dels altres poders de l'estat.

Els partits polítics són els canals a través dels quals els ciutadans participem en la vida política.

L'Estat de les Autonomies

A partir del 1978 es va establir a Espanya l'anomenat Estat de les Autonomies, un estat descentralitzat format per diferents comunitats autònomes. La Constitució també preveu que les comunitats autònomes, a través dels seus estatuts d'autonomia, puguin assumir competències en altres àmbits, com ara agricultura, ramaderia i urbanisme.

El Tribunal Constitucional és l'encarregat de resoldre els conflictes que puguin sorgir entre l'estat i les comunitats autònomes.

Les Comunitats Autònomes

Totes les comunitats autònomes tenen el poder de tenir: un parlament, que és elegit pels ciutadans i s'encarrega de dictar les lleis; un president, elegit pel parlament; i un govern, que s'encarrega de fixar les polítiques a seguir, i l'administració, formada pel conjunt d'òrgans que tenen com a funció aplicar les polítiques dictades pel govern.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la llei constitucional que defineix les institucions polítiques sobre les quals s'autogoverna Catalunya. Hi ha el de 1931 i el de 2006.

La Generalitat de Catalunya

La Generalitat està constituïda per: el parlament, que és elegit pels ciutadans i s'encarrega de dictar les lleis; el president, elegit pel parlament; el Consell Executiu, que té les funcions administratives i executives; i la Generalitat, formada pel Consell Consultiu, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.

Organització Territorial de Catalunya

El territori català es divideix en 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), governades per les diputacions provincials. Els municipis són la part bàsica a partir de la qual es defineix l'organització, i n'hi ha 946. La comarca és una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis.

Societat i Economia a Catalunya

Després d'un període d'industrialització i de modernització d'una bona part del país, avui Catalunya és un bon exemple de societat postindustrial. Això ha provocat que la població passés de ser rural a urbana o metropolitana.

Les famílies han passat de ser tradicionals (avis, pares, fills) a nuclears (pares, fills).

Tradicionalment, les dones han fet més aviat les feines domèstiques, de manera que el treball no ha estat remunerat. Ara ja treballen més, l'únic és que cobren menys i el seu lloc de treball és menys reconegut que el d'un home.

Benestar a Espanya

Actualment, Espanya es troba en un dels països més avançats del món, això es reflecteix en el nivell de benestar, que es mesura a partir de l'ensenyament, la sanitat, l'esperança de vida i el consum.

((Les primeres ONG van sorgir a la dècada del 1950 durant el procés de descolonització com a mecanisme d'ajuda als territoris que accedien a la independència.))