Guerra Civil a Catalunya: causes, Fets de Maig i final de la guerra

L'inici de la Guerra Civil a Catalunya

L'inici de la Guerra Civil a Catalunya té les seves arrels en el fracàs del cop d'estat liderat pel general Franco el 17 de juliol de 1936, que pretenia instaurar un règim autoritari a Espanya. A Catalunya, els militars rebel·lionaris van intentar prendre el control de les institucions, però es van trobar amb una ferma resistència. Els partits d'esquerra, com els comunistes, els socialistes i els anarquistes, van jugar un paper clau en la defensa de la República.

L'aixecament a Barcelona

Un episodi significatiu va ser l'aixecament dels militars a la caserna de la Maestrança a Barcelona el 19 de juliol de 1936. Les forces republicanes van frustrar els intents dels militars sollevats. El general Manuel Goded, un dels líders del cop a Catalunya, va proclamar l'estat d'insurrecció, però va fracassar. Goded i els seus companys van ser capturats i executats. Aquesta resistència va donar inici a una guerra civil a gran escala a Catalunya.

Situació política i social a Catalunya

Situació política: S'inicia la col·lectivització econòmica de les indústries de manera espontània, principalment a Catalunya, Andalusia i Aragó. El govern de la Generalitat legitima aquestes accions amb el Decret de Col·lectivització i Control Obrer el 24 d'octubre.

Situació social: S'estableix una democràcia social i cultural, amb un nou paper per a les dones. Es promouen mesures com la municipalització de pisos de lloguer a Barcelona, la renovació de l'ensenyament amb la creació del Consell Escola Nova Unificada i la introducció de mesures progressives com la majoria d'edat als 18 anys i la despenalització de l'avortament en els primers tres mesos de gestació. També s'inicien campanyes per eradicar la prostitució, protegir el patrimoni cultural i es crea el Comissariat de Propaganda amb Jaume "Met" Miravitlles al capdavant.

Els Fets de Maig de 1937

A la primavera de 1937, els fracassos militars van revifar les tensions entre els partidaris de posar ordre a la rereguarda (republicans, comunistes i una part dels socialistes) i els que volien aprofundir en les transformacions socials (anarquistes i POUM). El 3 de maig de 1937, a Barcelona, les tensions van esclatar quan les forces governamentals van desallotjar els anarquistes de l'edifici de la Telefònica. L'enfrontament entre militants de la CNT i el POUM amb els partits que donaven suport a la Generalitat va durar gairebé una setmana, amb més de 200 morts. Aquest conflicte va ser utilitzat pel govern republicà central per intervenir a Catalunya, debilitant la seva autonomia amb l'enviament de 5.000 guàrdies d'assalt.

La Batalla de l'Ebre i el final de la guerra

La Batalla de l'Ebre va ser l'última gran ofensiva de l'exèrcit republicà. Pretenia aturar l'atac insurrecte sobre València, refer la unitat territorial de la zona republicana i guanyar temps. L'ofensiva comença el 25 de juliol amb èxit, però al setembre es va signar l'Acord de Munic, que negava l'ajut internacional a la República. La contraofensiva insurrecta va acabar imposant-se el 16 de novembre, després de quatre mesos de durs combats i uns 60.000 morts.

El final de la Guerra Civil a Catalunya

El 23 de desembre, Franco decideix l'ocupació de Catalunya. El 26 de gener ocupava Barcelona. L'1 de febrer, les Corts republicanes celebraven la seva última sessió al castell de Sant Ferran de Figueres. Gairebé mig milió de persones van emprendre el camí de l'exili. L'11 de febrer, els insurrectes arribaven a la frontera.

Va significar l'última gran ofensiva republicana. Les conseqüències van ser una gran contraofensiva franquista, la desfeta de l'exèrcit republicà i l'inici de la fi de la guerra.

Fases de la Guerra Civil Espanyola

El front d'Aragó i la lluita per Madrid (juliol 1936 - març 1937)

La guerra no va començar amb un enfrontament entre exèrcits. A Catalunya, la defensa de la República es va confiar a voluntaris. A finals d'octubre, les tropes insurrectes van arribar a les portes de Madrid. La capital va resistir gràcies a la mobilització popular. El govern republicà es va traslladar a València el 6 de novembre de 1936. Les batalles del Jarama i de Guadalajara van debilitar la pressió feixista sobre Madrid.

La Batalla del Nord (abril - octubre 1937)

Franco va decidir ocupar el nord de la Península. A l'octubre de 1937, les tropes insurrectes van completar la conquesta del nord. L'episodi més conegut és la destrucció de Gernika.

Ofensives per Terol i arribada al Mediterrani (novembre 1937 - juny 1938)

Negrín va reorganitzar l'exèrcit republicà. Al març de 1938, les tropes de Franco van iniciar la campanya d'Aragó, dividint la zona republicana en dues parts. El govern de Negrín va intentar resistir, però Franco va rebutjar la seva proposta de pau.

Batalla de l'Ebre i ocupació de Catalunya (juliol 1938 - febrer 1939)

La Batalla de l'Ebre va ser l'última ofensiva republicana. El 23 de desembre, Franco va ocupar Catalunya. L'1 de febrer, les Corts republicanes van celebrar la seva última sessió. L'11 de febrer, els insurrectes van arribar a la frontera.

La fi de la guerra (febrer - 1 d'abril de 1939)

A finals de febrer de 1939, Gran Bretanya i França van reconèixer el govern de Franco. El 5 de març, una insurrecció a Madrid va provocar la caiguda del govern republicà. El 28 de març, les tropes de Franco van entrar a Madrid. L'1 d'abril, Franco va anunciar la fi de la guerra.

L'esclat de la Guerra Civil a Catalunya fins als Fets de Maig

A Catalunya, el 21 de juliol, els comitès locals es van transformar en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA). Aquest òrgan integrava representants de diferents grups polítics i sindicals d'esquerra. El CCMA era l'òrgan efectiu de govern a Catalunya.

El cop d'estat de Goded a Barcelona el 19 de juliol de 1936 va ser frustrat per l'acció dels anarquistes i altres forces republicanes. Lluís Companys va tenir un paper destacat en reconèixer públicament la derrota de Goded.

Els comitès locals es van centralitzar formant el CCMA. Això va permetre una millor coordinació, però també va reflectir tensions polítiques.

Es va produir la col·lectivització econòmica de les indústries, regulada pel Decret de Col·lectivització i Control Obrero.

Es van dur a terme mesures de democràcia social i cultural, com la municipalització de finques, la renovació de l'ensenyament i la creació del Comissariat de Propaganda.

L'aixecament militar i la repressió

La insurrecció va triomfar a l'Espanya interior, però va fracassar on les forces obreres i d'esquerres tenien més presència. El fracàs de l'Alzamiento va desembocar en una guerra civil.

A Catalunya, els militars, comandats pel general Goded, van ser derrotats per la resistència del govern de la Generalitat i la mobilització popular. Companys va obligar Goded a reconèixer la derrota per ràdio.

A la zona republicana, es van cremar convents i esglésies. Van sorgir comitès locals que assumien les funcions dels ajuntaments. La defensa va recaure en les milícies populars, com la columna Durruti.

La repressió a les zones republicana i franquista

A la zona republicana, la repressió era duta a terme per grups desordenats. A la zona franquista, la repressió era més planificada i sistemàtica, amb exemples com l'execució de 12.000 persones a Badajoz, l'assassinat de Federico García Lorca i l'afusellament del general Batet.

En conclusió, la diferència fonamental és que al bàndol republicà l'estratègia estava més dividida, mentre que al bàndol franquista era una repressió sistemàtica provinent de les altes esferes militars.

Situació a Catalunya durant la Guerra Civil

Els enfrontaments del maig del 1937 van causar tensió entre les autoritats republicanes i les de la Generalitat. El govern central va criticar la contribució catalana a la guerra. Això va culminar amb el govern de Negrín assumint les competències de la Generalitat el 1937 i l'expropiació de les seves indústries de guerra el 1938. Catalunya va acollir prop d'un milió de refugiats al final del 1938.

Violència revolucionària, economia de guerra i refugiats

A Catalunya, els comitès locals es van transformar en el CCMA, que va ser incapaç d'evitar la violència contra béns i persones.

Es va produir la col·lectivització econòmica de les indústries, regulada pel Decret de Col·lectivització i Control Obrero.

La guerra va alterar la vida quotidiana, amb dificultats de supervivència agreujades per l'arribada de milers de refugiats i els efectes dels bombardejos.

Vida a la rereguarda i l'exili

Durant la guerra, hi va haver problemes amb els aliments i els preus van pujar. Els bombardejos van causar por i destrucció. La gent es va organitzar per defensar-se i perseguir els traïdors. També hi va haver gent que es va negar a anar a la guerra. La gent es va ajudar mútuament per afrontar aquests problemes.

Els Fets de Maig de 1937 i les seves conseqüències

Context: A la primavera de 1937, els fracassos militars van revifar les tensions entre els que volien posar ordre a la rereguarda i els que volien aprofundir en les transformacions socials.

Fets: Les tensions van esclatar quan les forces governamentals van desallotjar els anarquistes de la Telefònica. Això va comportar l'enfrontament entre militants de la CNT i del POUM amb els del PSUC, ERC i UGT. La lluita es va estendre per la ciutat i va servir de pretext al govern republicà per intervenir a Catalunya.

Interpretació: Van quedar evidenciades les tensions entre les forces antifeixistes i les diferències entre el govern central i l'autonòmic.

Conseqüències:

• El govern republicà va suspendre competències de la Generalitat.
• Va començar el declivi de la CNT-FAI.
• Es va dissoldre el POUM i es va assassinar el seu líder, Andreu Nin.
• Va augmentar el protagonisme del PSUC.

El cop d'estat i l'inici de la Guerra Civil

La revolta militar es va iniciar a Melilla el 17 de juliol de 1936. El 18, Franco es dirigia cap a la Península amb l'exèrcit d'Àfrica. Mola es feia fort a Navarra i moltes guarnicions es van unir als rebels.

A Catalunya, els militars, comandats per Goded, van ser derrotats. Companys va obligar Goded a reconèixer la derrota per ràdio.

Causes de la Guerra Civil

Van ser moltes les causes que van propiciar l'esclat de la guerra: l'actitud de l'exèrcit, el retard en la modernització del país i les ideologies internacionals dominants.

A la zona republicana, va sorgir un poder popular paral·lel. Els anarquistes van jugar un paper important en el fracàs del cop d'estat a Barcelona. El 21 de juliol, es van transformar en el CCMA.

A Espanya, el govern d'unitat presidit per Largo Caballero convivia amb comitès antifeixistes.

Causes de la Guerra Civil i de la derrota republicana

Causes de la Guerra Civil Espanyola

1. L'actitud i la mentalitat de l'exèrcit: Una part de l'exèrcit va evolucionar cap a posicions conservadores i reaccionàries, especialment pel que fa als nacionalismes català i basc.
2. El retard en la modernització del país: La Revolució Industrial va arribar tard a Espanya. La burgesia era feble i el moviment obrer potent. La tensió social al camp va ser una de les raons de l'esclat de la guerra.
3. Les ideologies internacionals dominants: El mite de la revolució soviètica va arrossegar moltes mentalitats durant el període 1917-1936.

Causes de la derrota republicana

1. Tensions internes (Fets de Maig): Els fracassos militars van revifar les tensions entre els diferents grups antifeixistes.
2. Poc suport internacional: El bàndol republicà només tenia el suport de la Unió Soviètica, les Brigades Internacionals i Mèxic.
3. Mancances al front: Els republicans tenien poca formació militar i no tenien una estratègia comuna.

La internacionalització de la Guerra Civil

L'opinió pública internacional va veure els esdeveniments a Espanya com un enfrontament entre la democràcia i el feixisme.

Les democràcies internacionals van optar per la no-intervenció. El Comitè de No-Intervenció prohibia subministrar armes als països contendents.

Les Brigades Internacionals van tenir una intervenció limitada. Els primers voluntaris van ser els atletes internacionals que havien vingut a Barcelona per a l'Olimpíada Popular. George Orwell va relatar la seva experiència a la milícia del POUM.

El règim feixista italià i el nazisme alemany van donar suport als insurrectes. La Legió Còndor alemanya va arrasar Gernika el 26 d'abril de 1937.

La República confiava en l'ajuda de les democràcies occidentals, però les esperances es van esvair amb la Conferència de Munic (setembre de 1938). Els acords van obligar les Brigades Internacionals a abandonar Espanya i van tolerar l'annexió dels Sudets per part de Hitler. Els Estats Units venien petroli al bàndol insurrecte. La República quedava tocada militarment.