La Revolució Russa de 1917: causes, fets clau i conseqüències

La Revolució Russa: Causes, Fets i Conseqüències

La Revolució Russa va ser un esdeveniment clau del segle XX que va transformar radicalment la societat i la política de l'Imperi Rus. A principis del segle XX, l'Imperi, governat pel tsar Nicolau II, era un territori immens amb una gran població, però profundament endarrerit en comparació amb altres potències europees.

L'Imperi Rus a principis del segle XX

• Autocràcia Tsarista: El tsar governava l'imperi de manera absoluta, sense partits polítics permesos.
• Economia Endarrerida: L'agricultura era poc productiva i la industrialització escassa.
• Societat Desigual: Una de les societats més desiguals d'Europa, amb una noblesa extremadament rica i una pagesia majoritàriament molt pobra.

Oposició al Tsarisme

Diversos grups s'oposaven al règim tsarista:

• Populistes: Buscaven la destrucció del tsarisme i van ser el bressol de l'anarquisme, amb figures com Bakunin.
• Partit Socialdemòcrata Rus: Dividit en dues faccions principals:
  • Bolxevics: Liderats per Lenin, defensaven una revolució proletària.
  • Menxevics: Partidaris d'un partit de masses més ampli i gradualista.

La Revolució de 1905: El Diumenge Sagnant

El 1905, un moviment revolucionari va esclatar a Sant Petersburg. Una manifestació pacífica davant del Palau d'Hivern, amb protestes contra el despotisme i la injustícia social, va ser brutalment reprimida per l'exèrcit, provocant més de 300 morts. Aquest esdeveniment, conegut com el "Diumenge Sagnant", va erosionar la confiança en el tsar.

Reformes Insuficients i Descontentament Creixent

La Revolució de 1905 va forçar el tsar a iniciar algunes reformes econòmiques i polítiques. En resposta a la petició popular, es va convocar una Duma (parlament) i es va proposar una reforma agrària per millorar la producció agrícola. No obstant això, aquestes reformes van ser insuficients i sovint revertides.

La participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial va agreujar la situació: les fàbriques es van dedicar a la producció d'armes, mentre que els pagesos eren enviats al front com a soldats, provocant una greu penúria econòmica i desabastiment. El tsar va dissoldre la Duma, la confiança en el seu govern es va enfonsar i l'Estat va començar a desintegrar-se. La influència de Rasputin sobre la família Romanov també va contribuir al descrèdit de la monarquia, sent assassinat per un complot nobiliari anys més tard.

La Revolució de Febrer de 1917

La penúria econòmica i el descontentament social van culminar en la Revolució de Febrer. Va començar el 23 de febrer de 1917 amb una manifestació a Petrograd, que ràpidament va propiciar la formació de grups revolucionaris de pagesos, soldats i obrers.

Davant la deserció de part de l'exèrcit i la pressió popular dels partits de la Duma, aquesta va guanyar protagonisme en la crisi i va nomenar un Govern Provisional, presidit pel príncep Lvov.

Lenin i la Revolució d'Octubre

Després del seu retorn de l'exili, Lenin, amb el suport dels soviets (consells d'obrers i soldats), va promoure una nova revolució. El seu objectiu era instaurar una revolució proletària, abolir el capitalisme i atorgar el poder als obrers i pagesos.

El 25 d'octubre de 1917, els bolxevics van dur a terme la Revolució d'Octubre. Els soviets van destituir el Govern Provisional i van establir un Consell de Comissaris del Poble, liderat per Lenin.

La Guerra Civil Russa (1918-1922)

Després de la Revolució d'Octubre, Rússia es va sumir en una sagnant Guerra Civil. Els bolxevics (l'Exèrcit Roig) controlaven una part del territori, mentre que l'altra estava en mans dels "blancs" (forces antibolxevics, incloent monàrquics, liberals i socialistes moderats, amb suport estranger), que van incitar la guerra. L'Exèrcit Roig, organitzat per Trotski, va acabar guanyant el conflicte.

Naixement de la URSS i Consolidació del Poder Bolxevic

Després de la Guerra Civil, el 1922 es va fundar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). El nou model estatal es basava en els soviets, però sense eleccions lliures, i el poder es va anar centralitzant progressivament.

La "dictadura del proletariat" es va convertir ràpidament en la dictadura del Partit Comunista. Lenin i Trotski buscaven reforçar l'Estat soviètic i expandir la revolució proletària a Europa, creant la Tercera Internacional (Komintern) per coordinar els partits comunistes mundials. Després de la mort de Lenin, Stalin va consolidar el seu poder i va establir un règim totalitari.