Canvi climàtic, contaminació i democràcia: impactes i solucions

Atmosfera i canvi climàtic

L'atmosfera es compon d'un conjunt de gasos que estan en equilibri gràcies a la interacció amb la hidrosfera i els ecosistemes terrestres. L'atmosfera conté diòxid de carboni, que és absorbit i reciclat pels vegetals i els oceans, però des dels inicis de la revolució industrial la quantitat de CO₂ emesa a l'atmosfera no ha parat de créixer de manera espectacular. Els efectes nocius d'aquest augment són diversos; el més important dels quals és l'efecte hivernacle. La conseqüència més rellevant és el canvi climàtic. També hi ha altres problemes greus a l'atmosfera, com la pluja àcida i els anomenats forats de la capa d'ozó.

Degradació de les aigües

Degradació de les aigües: Els humans consumim matèries primeres i reserves d'energia en gran quantitat i generem tones diàries de brossa que s'amunteguen als abocadors habilitats a la rodalia de les ciutats. En aquests abocadors, els productes químics sovint són arrossegats per la pluja, enverinen les aigües continentals i maten les espècies que hi viuen.

Els fertilitzants químics, que milloren les collites, i els pesticides, que controlen les plagues, passen a les aigües i a les plantes; són acumulats pels animals que consumeixen aquestes plantes i arriben als seus depredadors. L'últim destí de totes les aigües són els oceans i mars, que es converteixen així en els grans abocadors de tots els residus produïts per l'activitat humana.

Responsabilitat i recursos limits

El «cowboy» depreda sense mala consciència perquè creu que la natura és inesgotable; en canvi, qui viatja en una nau espacial sap que només disposa d'allò que hi ha a la càpsula. La Terra és com una nau espacial solitària perduda enmig del cosmos i només té una quantitat determinada d'energia; els seus recursos són limitats.

L'espècie humana només ha pres consciència que la natura no és inesgotable quan ha començat a percebre per si mateixa els efectes nocius de moltes de les seves activitats, i d'això només fa poc més d'un mig segle. Les persones mai havien considerat que el consum, i fins la malversació o destrucció dels éssers naturals, tingués res a veure amb la seva responsabilitat moral. Mai s'havia parlat dels drets dels animals o dels de la natura en general. Això està canviant i ens estem adonant que nosaltres som responsables de la cura de tota la natura.

Desertificació

La desertificació és un procés d'una zona que tendeix a assolir condicions morfològiques, climàtiques i ambientals semblants a les del desert. Factors com ara el vent, la temperatura, el règim de pluges o el relleu són causes de la desertificació. La desertificació és el procés de degradació de la terra fèrtil i productiva que fa que perdi el potencial productiu.

Causes: degradació física, química i biològica.

Pèrdua de biodiversitat

La pèrdua de biodiversitat és la reducció del nombre d'espècies d'éssers vius que poblen la Terra.

Mesures ciutadanes per a la sostenibilitat

Mesures necessàries que poden aplicar els ciutadans:

• Fer servir menys el cotxe particular i més el transport públic.
• Utilitzar menys fertilitzants artificials i més fertilitzants naturals.
• Reciclar paper, metalls i plàstics.
• Gastar menys aigua, electricitat i gas.

Democràcia: definició i valors

A favor de la democràcia: són els intents de construir ordres polítiques noves per fer front a les mancances evidents del sistema vigent.

La democràcia ofereix procediments de presa de decisions per tal d'afavorir els interessos de les persones; quan els ciutadans intervenen en la vida política, la seva autonomia augmenta. La democràcia exigeix el diàleg, la deliberació, escoltar l'altre i fer propostes capaces d'engrescar els conciutadans, consensuar i arribar a acords.

Democràcia: sistema de govern en què el poble exerceix la sobirania, l'autoritat i el poder.

Organització dels sistemes democràtics

• Sobirania popular – eleccions.
• Pluralisme polític – diferents partits.
• Separació de poders – judicial, legislatiu i executiu.
• Garantia dels drets humans.

Com podem millorar la democràcia

Propostes habituals: ampliar l'ús del referèndum constitucional i legislatiu; afavorir la iniciativa popular; eliminar o restringir la immunitat parlamentària; limitar el nombre de vegades que algú es pot presentar com a candidat; celebrar eleccions primàries; canviar el sistema electoral, si escau; permetre llistes obertes, etc.

Requisits dels règims democràtics

Respectar la llibertat dels altres; rebre el mateix tracte quan s'aplica la llei; existir sufragi universal; convocar eleccions lliures i periòdiques; garantir que totes les persones adultes poden competir per qualsevol càrrec; poder expressar-se lliurement sense témer represàlies de l'Estat; permetre que els ciutadans s'associïn lliurement; i assegurar que l'actuació dels poders públics sigui independent dels grups de pressió.

Societat civil i sobirania

Societat civil: el conjunt de persones amb relacions socials que no són regulades per l'Estat. L'àmbit de la societat civil és una instància intermèdia entre la família i l'esfera pública o constitucional.

Sobirania: és la capacitat de manar sense estar sotmès a cap altra autoritat. Autoritat: dret de dirigir i manar, de ser escoltat i obedit per altres.

Totalitarisme

Totalitarisme: defensa la supremacia absoluta de l'Estat i tota la societat està sotmesa a l'Estat; les persones no tenen protecció jurídica. Exemples històrics: el feixisme i el nazisme.

Societat de benestar

Societat de benestar: és un concepte de les ciències polítiques i econòmiques que designa una proposta política o un model general de l'Estat i de l'organització social, segons la qual l'Estat proveeix certs serveis o garanties socials a la totalitat dels habitants d'un país.

Més que un concepte específic, el terme s'entén com una categoria pràctica per designar tant un conjunt de propostes com una orientació general sobre com l'Estat ha de procedir.