Canvi Climàtic i Capa d'Ozó: Causes, Riscos i Solucions

Impacte del canvi climàtic i l'augment de CO2

Al mateix temps, la superfície coberta per vegetació disminueix i, per tant, l'absorció de CO2. Això ha fet augmentar la temperatura del planeta. Abans de la Revolució Industrial (280 ppm), l'any 2008 (385 ppm) i la previsió per a l'any 2000 (450-480 ppm). Això suposaria un augment d'entre 1,5 i 6 ºC segons la zona del planeta.

Conseqüències del canvi climàtic

• Canvis en el patró pluviomètric: sequeres i inundacions.
• Augment del nivell del mar: entre 20 i 80 cm (sobretot per dilatació de l'aigua).
• Reducció dels recursos hídrics: per l'augment de l'evaporació i la disminució de precipitacions.
• Desgel: No s'espera que es redueixi el casquet de l'Antàrtida en les properes dècades, però sí el de l'Àrtic i Groenlàndia, fet que ja està passant. S'estan perdent glaceres de muntanya (Aneto, Kilimanjaro).

Altres riscos associats

S'observa un augment de fenòmens atmosfèrics adversos, l'alteració dels equilibris dels ecosistemes i l'extensió de zones afectades per malalties tropicals. Un problema afegit és la inèrcia tèrmica del sistema: si s'aturessin les emissions de CO2 ara mateix, l'efecte hivernacle encara es notaria durant unes quantes dècades.

Mesures preventives

• Substitució d'energies convencionals per alternatives.
• Promoció del transport públic.
• Estalvi energètic.

La reducció de la capa d'ozó

L'ozó a la troposfera constitueix un contaminant, però l'ozó estratosfèric és imprescindible per a la vida del planeta en filtrar l'arribada massiva de radiació ultraviolada (UV), retenint el 97-99% d'aquesta radiació.

Característiques de la capa d'ozó

• Formació: Es forma entre els 15 i 50 km d'alçada, amb una concentració màxima de 2-8 ppm a 25 km.
• Distribució: El gruix és màxim a l'equador i mínim als pols. Si comprimíssim l'ozó a la pressió atmosfèrica al nivell del mar, només faria 3 mm de gruix.
• Funció: Filtra la radiació UV d'ona curta i alta energia. La majoria de la radiació que arriba a la Terra és d'ona llarga i baixa energia (UVA).

L'ozó reté la radiació UV en ser trencat per aquesta i convertir-se en oxigen atòmic, que reacciona amb l'O2 molecular per regenerar l'ozó. Es produeixen reaccions de destrucció d'O3 que "despisten" la radiació UV. L'any 1982 es va alertar sobre la seva disminució.