Breu Història de la Industrialització: De Gran Bretanya al Capitalisme
La Revolució Industrial: Procés Continu i Accelerat
La Revolució Industrial va consistir en un procés continu i accelerat de l'economia. No va ser un procés aïllat; també es van produir les revolucions agrària i demogràfica.
Gran Bretanya, Pionera de la Industrialització
Gran Bretanya va ser la pionera de la industrialització gràcies a diversos factors:
Factors Polítics i Socials
Les revolucions polítiques del s. XVII a Gran Bretanya van produir canvis socials. La societat estamental havia donat pas a una societat de classes. La terra s'havia convertit en propietat privada.
Poder Naval i Comerç
El poder naval li va permetre controlar les rutes de comerç.
Canvis de Mentalitat i Tecnologia
Van proporcionar l'aparició de tècnics. Hi havia una llei de protecció de patents.
Avantatges Naturals i Recursos
Els avantatges naturals van abaratir els transports i van facilitar la construcció de canals. Els jaciments de carbó (hulla) eren abundants, i hi havia una relativa escassetat de boscos.
La Revolució Agrària Britànica (S. XVIII)
Al llarg del segle XVIII va sorgir una sèrie de transformacions que van modernitzar l'agricultura:
- La introducció de nous cultius.
- La millora de l'utillatge i la mecanització de tasques.
- L'aplicació de noves tècniques com l'adobament o la rotació.
- Els nous sistemes de drenatge i de reg.
- La selecció de races animals.
La Revolució Demogràfica
En el segle XVIII es va produir un procés accelerat de creixement demogràfic, impulsat per:
Impacte de la Revolució Agrària
Va augmentar la producció d'aliments i es van importar aliments de territoris llunyans.
Avenços Científics i Higiènics
Van permetre lluitar contra les malalties amb l'ajuda de les vacunes i van sorgir mesures de prevenció.
A causa d'aquests avenços, el règim demogràfic antic es va convertir en una etapa de transició, caracteritzada per:
- Disminució de la mortalitat catastròfica.
- L'augment de l'esperança de vida.
- L'increment dels moviments migratoris.
Revolució dels Transports i les Comunicacions
Aquesta revolució va facilitar l'auge del comerç i del transport. Les indústries demanaven primeres matèries i productes manufacturats. Inicialment, el transport terrestre no havia millorat gens; les carreteres eren deficients.
Les millores van començar amb la fabricació de canals i la millora de les carreteres, però el canvi més significatiu va ser el ferrocarril. També es va desenvolupar el sistema postal.
La Societat de Classes
La societat industrial es distingeix de l'estamental en el fet que els grups que la componen no són tancats, sinó classes dinàmiques i definides segons un criteri econòmic. Les dues classes socials principals eren la burgesia i el proletariat.
La Burgesia
Dedicada als negocis, no es considerava una classe ociosa, sinó competitiva. El model del burgès era el “self-made man”. Segons l'escola econòmica liberal, la classe obrera estava destinada a viure en el límit de la subsistència.
El Proletariat (Classe Obrera)
Eren la classe obrera. La seva vida laboral incloïa homes i dones que començaven a treballar des de petits, ja que era l'única manera de mantenir la seva família. A la burgesia, l'Estat li garantia la llibertat de negociar el preu del treball. Els salaris cobrien les necessitats mínimes de subsistència i les condicions laborals eren perilloses.
El Sistema Capitalista Industrial
Les empreses industrials van ser tan grans que el seu cost va obligar a formar companyies amb la participació d'accionistes. Els productes es venien en un mercat regit per la lliure competència; els preus es fixaven per la llei de l'oferta i la demanda.
Les lleis de tancament de terres i la mecanització van obligar molts camperols a emigrar a la ciutat.
La Llei del Ferro
Segons la Llei del Ferro, com més riquesa produïa la indústria en un país, més augmentava la població i, per tant, més baixos eren els salaris.
Les Organitzacions Obreres i la Protesta
Les lleis de tancament i la mecanització van obligar molts camperols a emigrar a la ciutat. Les factories van arruïnar petits artesans. Les lleis de pobres ni tan sols garantien la supervivència dels més necessitats.
El Luddisme
El primer gest de protesta no es va dirigir contra els burgesos, sinó contra la tecnologia (luddisme).
Posteriorment, es van formar sindicats que intentaven negociar els salaris i les condicions laborals. L'arma principal d'aquests sindicats van ser les vagues.
El Sorgiment del Socialisme
Primers Pensadors Socialistes
Saint-Simon, Owen, Fourier, Proudhon.
Marx i la Lluita de Classes
A partir d'aquest moment, el socialisme va entrar en una nova fase, dominada pel pensament de Karl Marx i Friedrich Engels, que van publicar el Manifest del Partit Comunista.
Marx va fer una anàlisi de l'economia i de les societats que intentava ser científica. La funció del proletariat era acabar d'una vegada aquest procés històric i inaugurar una societat sense classes.