Què són els béns públics i els recursos comuns?

Els béns públics

Són un cas extrem d'externalitat positiva, on s'ofereix una quantitat insuficient. Els béns públics són mercaderies de les quals pot gaudir tothom sense exclusió i en què el cost d'estendre el servei a una persona addicional és zero.

Els béns públics es defineixen per dues característiques principals:

• No rivals: L'ús d'un bé públic per part d'una persona no redueix el d'una altra.
• No excloïbles: No és possible impedir que una persona utilitzi el bé.

Un bé públic el pot gaudir tota la població sense exclusió, independentment de qui pagui, i el seu consum per part d'un individu no redueix la quantitat disponible per a un altre.

El consumidor paràsit

És la persona que rep el benefici d'un bé però evita pagar-lo. Quan no es pot excloure el consum d'un bé, les persones tenen un incentiu per actuar com a consumidors paràsits, és a dir, deixar que altres persones paguin pel bé i, d'aquesta manera, gaudir-lo sense cost.

Quan un consumidor s'adona que el cost marginal del seu propi consum és nul, pot oferir un preu molt baix al productor pel dret de consumir el seu producte. Un exemple seria la creació d'un mercat de serveis de seguretat ofert per la policia.

Els recursos comuns

Són aquells serveis que s'utilitzen tant en la producció com en el consum, i que no són propietat de cap individu concret. Els recursos comuns són béns que són rivals, però no excloïbles.

La tragèdia dels béns comunals

La teoria de la tragèdia dels béns comunals ens indica que els recursos comuns s'utilitzen més del que és desitjable des del punt de vista de la societat en conjunt. Exemples clars són els bancs de pesca en aigües internacionals o les pastures comunes.

Aquest fenomen s'esdevé a causa d'una externalitat negativa. Per exemple, si el ramat d'una família pastura, redueix la qualitat de les pastures per a altres famílies. Quan decideixen el nombre d'ovelles que tindran, el resultat és un nombre excessiu d'animals i la pèrdua de qualitat de les terres.