Les Bases del Teatre Modernista Català: Rusiñol, Ibsen i Wagner

El Teatre Vitalista: Ibsen i el Teatre d'Idees

L’any 1893 va ser clau per a la renovació del teatre en català. Aquell any es va estrenar a Barcelona *Un enemic del poble*, del dramaturg noruec **Henrik Ibsen**, capdavanter del teatre d'idees. Aquest corrent teatral tractava temes de gran impacte social, sempre amb un rerefons ideològic claríssim. La influència d’Ibsen va cristal·litzar en el teatre vitalista català.

El Teatre Simbolista: Maurice Maeterlinck

També va ser un fort impacte la representació de *La intrusa*, del dramaturg **Maurice Maeterlinck**, a la Segona Festa Modernista celebrada a Sitges.

Maeterlinck no pretenia fer cap discurs ideològic a les seves obres. Es podria dir que *La intrusa* no té ni argument i que els personatges no duen a terme cap acció: són immòbils, abúlics fins i tot. El personatge principal és la mort, i a l’obra hi tenen tanta importància els silencis com les paraules. *La intrusa* no solament va introduir Maeterlinck a Catalunya, sinó que, amb ell, va introduir el teatre simbolista.

El Wagnerisme i l'Obra d'Art Total

El compositor alemany **Richard Wagner** va imposar un nou model de teatre musical basat en la unió de totes les arts en una *obra d’art total*.

Els modernistes van veure en la figura de Wagner no solament la d’un gran músic, sinó l’encarnació perfecta de l’artista ideal. Durant la Quarta Festa Modernista es va estrenar l'òpera *La Fada*, d’inspiració clarament wagneriana. El wagnerisme va tenir un pes molt important a Catalunya, tant en l’àmbit musical com en el literari.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Vida i Trajectòria

• **Dates:** Barcelona (1861) - Aranjuez (1931).
• Va destacar sobretot com a dramaturg i pintor.
• Fill d’una família de fabricants de tèxtils, aviat va mostrar la seva inclinació per la pintura.
• Amic i col·laborador de **Ramon Casas**, va viure llargues temporades a París.
• Ell mateix es considerava un pintor que de tant en tant escrivia.
• Va ser organitzador de les Festes Modernistes i participant de les tertúlies artístiques de la cerveseria Quatre Gats.

Obra Dramàtica i Simbolisme

Seguidor del corrent simbolista i molt influït per Maeterlinck, Rusiñol va publicar el llibre de narracions *Anant pel món* i el de poemes en prosa *Oracions*. Els seus primers monòlegs ja van ser molt aplaudits.

Les seves obres clau inclouen:

• **1898:** *L’alegria que passa*. Obra decadent d’un sol acte (musicada per Enric Morera) que ja plantejava l’enfrontament de l’artista amb la societat burgesa, la "prosa", descrita com "un poble indiferent, vulgar i ensopit".
• **1900:** *El jardí abandonat*.
• **1901:** *Cigales i Formigues*. Un nou enfrontament artista-societat (poesia-prosa), on les formigues representen la societat burgesa, treballadora i immòbil, i les cigales són els artistes bohemis i inquiets.
• **Altres obres:** *El pati blau* (drama realista-naturalista), *L'heroi* (sàtira sobre les repercussions de la desfeta bèl·lica del 1898, dins el corrent regeneracionista) i *La bona gent*.

Posteriorment, Rusiñol va abandonar la pintura i va començar a escriure només obres humorístiques i quadres de costum, adaptant-se a la demanda del públic.

L’Auca del Senyor Esteve: El Trencament

*L’Auca del Senyor Esteve* va ser creada inicialment com a novel·la (unida a la idea de l’auca popular) i reconvertida després en obra de teatre.

L’obra simbolitza de nou l’enfrontament artista-societat, però la diferència és el **trencament** que Rusiñol fa d’aquest conflicte: el dramaturg hi expressa el reconeixement de l'esforç i l’aportació de les dues classes socials:

• La burgesia fa diners però no sap gaudir de l’art i de la vida, i enveja els artistes.
• Els artistes no podrien ser còmodament artistes sense els diners de la burgesia.