Autors destacats de la literatura catalana: D'Amat, Garcia, Ramis i Fontanella

Rafael d’Amat (Baró de Maldà)

Ja en el pas del S. XVIII al XIX, l’escriptor barceloní Rafael d’Amat, baró de Maldà (1746-1818), va escriure l’obra més extensa de tota l’Edat moderna (seixanta volums), titulada Calaix de sastre (1769-1816). Aquesta obra és una crònica escrita des de la perspectiva d’un aristòcrata benestant. Alguns fragments de l’obra anaven destinats a ser llegits en veu alta en les tertúlies que celebraven els nobles barcelonins. Calaix de sastre té un gran interès documental, ja que ens dóna una imatge molt fidel de la seva època: la gent, els costums, la manera de viure i pensar.

Francesc Vicenç Garcia (Rector de Vallfogona)

Francesc Vicenç Garcia (1579-1623), conegut popularment com el Rector de Vallfogona, és un autor d’una extensa obra poètica que es caracteritza per la seva diversitat de formes i, sobretot, de registres: va compondre sonets de gran elegància, dècimes delicades de marcat to sensual, romanços burlescos i sàtires despietades, poemes narratius de referències socials, poemes obscens (indecents) i escatològics (ordinaris), etc. Tant per aquesta gran diversitat com pel gust constant per l’artifici retòric, Garcia segueix els passos dels grans poetes barrocs castellans, de manera especial els de Francisco de Quevedo.

Entre els poemes d’estil elegant i delicat, destaquen aquells que són elogis de la bellesa d’una dama. És en aquests poemes on podem trobar les millors qualitats del poeta.

Joan Ramis

El teatre neoclàssic francès fou ben aviat conegut i traduït a la Catalunya Nord (domini de França a partir de 1659) i a l’illa de Menorca (domini d’Anglaterra de 1780 a 1782). Sota la influència del dramaturg francès Jean Racine, el menorquí Joan Ramis (1746-1819) es va convertir en el millor representant del teatre neoclàssic català: la contenció de les emocions, el missatge ètic i el bon gust són alguns dels aspectes de la tragèdia Lucrècia (1769), la seva obra més important. L’obra explica la història de Lucrècia, una dama romana del segle VI abans de Crist, que és ultratjada pel rei, símbol de la tirania. Lucrècia, per defensar el seu honor, es dóna mort amb un punyal. El seu marit, després d’arrencar el punyal del cos de Lucrècia, s’aixecarà contra la tirania i acabarà amb la monarquia romana. Es tracta d’una defensa de l’honestedat, la llibertat i el bé comú per damunt dels interessos individuals. L’obra està escrita en versos alexandrins, amb cinc actes i seguint la regla de les tres unitats (acció, lloc i temps).

Francesc Fontanella

En el segle XVII, la comèdia barroca va potenciar l’espectacularitat i la sorpresa de les representacions teatrals. Francesc Fontanella (1622-1701) és l’autor de les peces més innovadores del teatre barroc català. Les seves obres més importants són Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia (1645), obra en prosa que contraposa un món idealitzat (el dels cavallers-pastors) a un altre de burlesc (el dels criats), i Lo desengany, obra en vers en què uns pastors, per resoldre els seus problemes amorosos, contemplen una farsa mitològica que representa les noces de Venus i Vulcà; es tracta, doncs, de teatre dins el teatre. Desengany, un personatge al·legòric, ensenyarà als pastors que la superació de l’engany només és possible, precisament, gràcies al desengany.