Avantguardes artístiques del segle XX: context i moviments clau

Resumen

El document situa les avantguardes artístiques del segle XX en el seu context històric (1914-1939), amb les guerres, la Revolució Russa i la crisi de 1929. Després presenta el cubisme, el futurisme i el dadaisme, i explica la primera i la segona avantguarda a Catalunya i a Europa, incloent-hi el surrealisme i el Manifest Groc. Inclou també un apartat d'errors freqüents en català.

Puntos clave

Context històric: Primera Guerra Mundial (1914-1918), Revolució Russa (1917), crac borsari (1929) i Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Trets comuns de les avantguardes: cerca d'originalitat, tendència a l'abstracte i fascinació per la tecnologia i les màquines.
Cubisme: màxim representant Picasso; desmunta i reconstrueix els objectes des de múltiples punts de vista.
Futurisme: Marinetti redacta el manifest; rebuig del passat i defensa de la velocitat i el progrés.
Dadaisme: revolta contra la cultura burgesa i de l'època.
Primera avantguarda a Catalunya (1915-1924), coincidint amb el Noucentisme; autors com Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria Junoy.
Segona avantguarda a Europa (1924-1939): surrealisme impulsat per André Breton, inspirat en Freud i l'escriptura automàtica; el Manifest Groc és clau al surrealisme català.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Context Històric (1914-1939)

1914-1918: Primera Guerra Mundial.
1917: Revolució Russa, que instaura el primer sistema comunista.
1920-1927: Època de creixement econòmic. Els EUA esdevenen potència mundial.
1929: Crac borsari. La crisi afavoreix els extremismes: feixisme (Mussolini, Hitler), comunisme, capitalisme.
1931-1936: Segona República Espanyola.
1936-1939: Guerra Civil Espanyola.

Els Primers Moviments Avantguardistes

Apareixen a principis del segle XX amb característiques en comú:

Cerquen originalitat i experimentació creativa.
Tendeixen a l’abstracte.
Fascinació pel desenvolupament de la tecnologia i per les màquines.

Podem distingir dues etapes principals:

1a etapa: 1910-1924
2a etapa: 1924-1939

Tres Moviments Avantguardistes Destacats

Cubisme

Màxim representant: Picasso.
Desmunten els objectes, els analitzen i els reconstrueixen de forma abstracta.
Presenten múltiples punts de vista i un context més ampli.
En la literatura, incideix en el desig dels autors d'expressar els seus poemes des de diverses perspectives (diferents narradors).

Futurisme

Marinetti redacta el manifest del futurisme: "Un automòbil és més bell que la Victòria de Samotràcia".
Rebuig frontal del passat i la tradició.
Defensa l’art modern dominat per les màquines, la velocitat i el progrés.
Apollinaire, gran mestre del cal·ligrama.

Dadaisme

Caracteritzat per la revolta contra la concepció de la cultura de l’època.
Critica la cultura burgesa i cerquen provocar.

L'Avantguarda a Catalunya i Europa

Primera Avantguarda a Catalunya (1915-1924)

Es desenvolupa al mateix temps que a Europa perquè Barcelona va ser una de les grans capitals culturals europees.
Coincideix amb el Noucentisme.
Època revolucionària en acabar la Primera Guerra Mundial.
Època de prosperitat inicial (exportacions als països en guerra).
Inici d’una època de crisi i atur. Els obrers volen formar una revolució seguint l’exemple rus. Això porta al cop d’estat de Primo de Ribera.
Autors destacats: Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria Junoy (amic d’Apollinaire).

Segona Avantguarda a Europa (1924-1939)

Domina el Surrealisme, impulsat per André Breton.
S’inspira en la teoria de Sigmund Freud sobre el subconscient. Segons Freud, l’ésser humà té una part no conscient que ho condiciona tot sense que ens n’adonem i pot estar implicada en molts trastorns.
Per arribar al subconscient, fa servir la hipnosi i l’anàlisi dels somnis.
En literatura, destaca l'escriptura automàtica (escriure allò que passa pel cap sense filtres). Representant: Salvador Dalí.

El Surrealisme a Catalunya

Esdevé un veritable moviment cultural a Catalunya que pretén moure la cultura catalana i provocar la societat de l’època.
Els autors més importants signaran el Manifest Groc, on exposen les seves idees.

Errors Freqüents en Català

Errors en l’ús de les preposicions pròpies

Construcció "al + infinitiu" és incorrecta: al veure (correcte: en veure).
Gerundi de posterioritat és incorrecte. Per indicar una acció posterior a la principal, hem d’usar una altra construcció com "i".
Posar la preposició "a" davant d'"on" quan convé evitar-ho. En llenguatge parlat, és habitual usar aquest vulgarisme.

Errors freqüents en l'ús de conjuncions i locucions

Confondre sinó i si no.
- Si no s'usa en oracions negatives. Si eliminem el "no", continua essent condicional i tenint sentit (Exemple: "Si no vens, no passarà res").
- Sinó és una conjunció adversativa que nega allò que hem dit abans i afirma el que ve després.
És incorrecte posar en subjuntiu l’oració subordinada condicional quan l’oració principal té el verb en indicatiu. És més correcte usar l’indicatiu en la subordinada condicional.
"Doncs" o "idò" no tenen sentit causal. Per indicar causa, usem ja que o perquè.
Davant d’infinitiu, posem per, mai per a.
- Causa: per + infinitiu perfet (Exemple: "Té un negatiu per haver xerrat").
- Finalitat: per + infinitiu (Exemple: "Seu sempre per evitar cansar-se").
Perquè pot indicar causa o finalitat.
- Causa: es pot substituir per ja que.
- Finalitat: es pot substituir per per tal que o a fi que.

Preguntas frecuentes

Quins són els tres moviments avantguardistes destacats del text?

Els tres moviments destacats són el cubisme, el futurisme i el dadaisme. El cubisme té com a màxim representant Picasso, el futurisme es basa en el manifest de Marinetti i el dadaisme es revolta contra la cultura burgesa.

Què és l'escriptura automàtica?

És una tècnica literària del surrealisme que consisteix a escriure allò que passa pel cap sense filtres. El text la presenta com una de les característiques del surrealisme en literatura.

Quina diferència hi ha entre sinó i si no?

Si no s'usa en oracions negatives i és condicional, mentre que sinó és una conjunció adversativa que nega el que hem dit abans i afirma el que ve després. Per comprovar-ho, es pot eliminar el «no»: si l'oració continua tenint sentit condicional, és si no.