Autors i obres del segle XVI, XVII i XVIII en la literatura catalana
Autors i obres dels segles XVI, XVII i XVIII
Literatura culta catalana poc abundant i de poc interès. Castellanització. Escàs prestigi del català com a llengua de cultura.
Pere Serafí (segle XVI)
Renaixement. Poeta i pintor que mor cap al 1566. Punts de contacte amb els trobadors i amb Ausiàs March. Tot i així, utilitza formes poètiques del Renaixement: cita alguns clàssics grecs i llatins —Homer, Virgili i Ovidi— i italians del dolce stil nuovo —Dant i Petrarca—, a més de March. També escriu en castellà.
Francesc Vicent (segle XVII)
Barroc. Tortosa 1579/1582 – Vallfogona de Riucorb 1623. Cèlebre poeta, conegut com el Rector de Vallfogona. Posa l’accent en l’humorisme gruixut i exagerat, que passa per la burla. Autor de sonets d’un gran lirisme. Típicament barroca, la seva obra combina la sàtira grotesca (sexual) amb sonets sublims d’un gran lirisme, relacionats amb el conceptisme de Quevedo —corrent poètic basat en l’enginy i els jocs de paraules—.
Francesc Fontanella (segle XVII)
Barroc. Relacionat amb el culteranisme de Góngora, corrent que fa ús de cultismes provinents del llatí, d’al·lusions mitològiques o d’hipèrbatons violents que donen un caràcter artificiós i carregat al poema. Afrancesat políticament i castellanitzat literàriament. Autor d’una col·lecció de sonets i de l’obra teatral Lo desengany.
Baró de Maldà (segle XVIII)
Il·lustració. Rafael d’Amat i de Cortada (Barcelona 1746 – 1819), autor de Calaix de sastre, una obra en prosa de 60 volums de caràcter literari i social, on va escriure sobre allò que l’envoltava. Sense aprofundir en els temes i amb un estil poc acurat, crea un document sobre les formes de vida a la Catalunya de la segona meitat del segle XVIII.
Joan Ramis i Ramis (segle XVIII)
Il·lustració. Maó 1746 – 1819. Exponent del teatre neoclàssic menorquí. Menorca va estar sota domini anglès al segle XVIII, cosa que implicà una influència europea directa. Conegut sobretot per Lucrècia, influïda per Racine, ambientada a la Roma antiga i que respecta les tres unitats del teatre clàssic. Quan es restablí la sobirania espanyola, passà a escriure en català.
La literatura popular
Manté una gran vitalitat durant els segles XVI, XVII i XVIII. La castellanització afectà els ambients més propers a la cort.
Característiques
- Anònima, d’evolució lenta (difícil de datar).
- Teatre: entremès medieval (sainet). Peces dramàtiques breus, complements d’una obra més llarga. Descrivien costums de l’època acompanyades de música i cançons.
- Poesia: transmesa oralment i cantada:
- Nadales: naixement de Crist.
- Corrandes: 4 versos de 7 síl·labes.
- Goigs: poesia religiosa.
- Romanços: poemes narratius de transmissió oral, com El comte Arnau.
- Romanços de bandolers.
- Certes constants: vers d’art menor, rima assonant i repeticions (musicalitat).
- Prosa: rondalles i llegendes orals de caràcter fantàstic.