La narrativa catalana de 1970 a 1990: novel·la de trencament, històrica i realisme brut

La narrativa catalana entre els anys setanta i noranta del segle XX

L'època que va dels anys setanta als noranta del segle passat comença amb els darrers extrems del franquisme i alhora s'accelera el desenvolupament de la indústria i dels serveis, en un país que cada vegada deixa més arrere la tradició agrària. També es desenvolupa el turisme i un marcat sentiment europeista. L'eclecticisme i la diversitat caracteritzen l'art i la literatura de les darreres dècades. Aquests darrers anys del segle XX han destacat pel gran nombre de moviments artístics que han coexistit simultàniament. Aquest ritme cultural tan dinàmic ha anat de la mà d'un desenvolupament econòmic, polític i social molt important en el món occidental. Entre 1975 i els anys noranta, la nostra literatura s'ha fet ressò de la pluralitat, i de la tendència generalitzada del canvi, a l'evolució. Les nostres lletres han recuperat el to i el ritme, a més a més de la qualitat, en pràcticament tots els gèneres.

Panorama de la narrativa en les últimes tres dècades del segle XX

Pel que fa a la situació de la narrativa en les últimes tres dècades del segle XX, millora respecte als anys de la postguerra: major nombre de narradors, de públic lector, de premis literaris i el desenvolupament d'una estructura editorial.

Els anys setanta: la novel·la de trencament

En la dècada dels setanta, apareix la novel·la de trencament, que vol trencar amb les tècniques narratives clàssiques i provar de conrear-ne unes altres. La narrativa de trencament no té una estructura ben ordida, definida, disciplinadament executada a l'estil clàssic (plantejament, nus i desenllaç). Vol crear una forma més adequada i més imaginativa de mostrar la realitat que es proposa abordar. Predomina el reflex d'ambients urbans, de la problemàtica de personatges joves, de la seua relació amb el sexe i les drogues com a mostra de rebel·lia. Aquesta literatura forma part de la contracultura. Hi ha el desig d'obrir-se al món i a noves formes de ser, de pensar i de creure, amb un sentit de fugida, d'aventura o de ritme iniciàtic. La narrativa dels setanta també vol expressar el perfil psicològic dels personatges i els seus sentiments.

La segona meitat dels setanta i principis dels vuitanta: la novel·la històrica

En la segona meitat dels setanta i principis dels vuitanta, prolifera la novel·la històrica, que es basa en matèria històrica com a material narratiu: Crim de Germania de Josep Lozano (1980) o Cercamón (1981) de Racionero.

Els anys vuitanta i noranta: el retorn a les formes clàssiques

En els anys vuitanta i noranta s'abandonen les experimentacions i es retorna a formes narratives més clàssiques i a contar històries. Als anys vuitanta encara preval el tractament d'ambients de joves i els seus problemes amb el sexe i les drogues. En la segona part dels vuitanta es conrea l'anomenat realisme brut, que se centra en els trets més contradictoris de la societat capitalista actual.

Els anys noranta

En els noranta, hi ha més literatura de gènere amb més èxit de vendes.