Autors Clau del Modernisme Català: Maragall, Guimerà, Rusiñol

Joan Maragall (1860-1911)

Va ser un gran poeta del modernisme català i una de les figures més importants de la literatura catalana al segle XX. Fill d'un industrial del tèxtil, va convèncer el seu pare per estudiar dret i va acabar treballant com a periodista. Va ser col·laborador del Diario de Barcelona i de L'Avenç. Fou autor d'un bon nombre d'articles i d'assaigs.

• 1903: President de l'Ateneu Barcelonès.
• 1904: Mestre en Gai Saber.
• 1909: Va publicar articles polèmics a La Veu de Catalunya, on criticava el paper de la burgesia catalana durant els fets de la Setmana Tràgica.

Importància de la seva obra

La seva importància es centra en la seva obra poètica, caracteritzada pel concepte de la «paraula viva». Va ser un traductor destacat, introductor de Friedrich Nietzsche a la península Ibèrica.

La seva obra poètica està constituïda per cinc llibres principals:

• Poesies
• Visions & Cants (on es troba el poema «El Comte Arnau»)
• Disperses
• Enllà
• Seqüències

L'obra de Maragall és inseparable del seu concepte de «paraula viva».

Àngel Guimerà (1845-1924)

Als 34 anys es va dedicar plenament al teatre. Va escriure una cinquantena d'obres. La seva trajectòria es pot dividir en diverses etapes:

Primera etapa: Obres romàntiques (1879-1890)

Escriu drames o tragèdies en versos decasíl·labs. Situa les obres en el passat històric. Un exemple destacat és Mar i cel (1888), una tragèdia localitzada al segle XVII.

Segona etapa: Plenitud artística (1890-1900)

En aquest període escriu les seves millors obres, aconseguint una síntesi entre romanticisme i realisme. Escriu en prosa, situa l'acció en la Catalunya contemporània i tracta problemes socials del moment. Utilitza un llenguatge col·loquial, tot i que el tractament dels personatges és totalment romàntic.

Obres representatives:

• Maria Rosa (tracta temes de la constitució i els obrers)
• Terra Baixa (ambientada en el món rural)
• La filla del mar (situada en un poble mariner)

Totes aquestes obres presenten un conflicte central que gira al voltant de la possessió amorosa i sovint inclouen un triangle amorós.

Tercera etapa: Període de davallada (1900-1917)

Intenta adaptar-se als nous corrents, com el modernisme, però amb menys èxit que en l'etapa anterior.

Quarta etapa: Retorn als orígens (1917-1924)

Retorna als seus orígens estilístics, on havia tingut més fama i reconeixement.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Va ser un dels personatges més emblemàtics del modernisme català. Cal relacionar-lo tant amb els escriptors de l'època com amb els pintors, ja que va destacar en ambdues facetes. Provenint de l'alta burgesia, va viure un temps a París, on va ser representant de la bohèmia daurada. Fou un membre destacat del grup d'artistes d'Els Quatre Gats i va organitzar les cèlebres Festes Modernistes a Sitges. Va morir mentre pintava jardins.

Obra literària i artística

És conegut per les seves obres literàries, especialment les de caràcter humorístic i costumista.

• Jocs Florals de Canprosa (1902), obra teatral.
• L'auca del senyor Esteve: inicialment una novel·la (1907) enormement popular, que després va adaptar al teatre (1917). S'hi explica, amb to de comèdia, l'enfrontament entre el fill (Ramonet, poeta) i el pare, ja que el fill vol ser escultor. El senyor Esteve, el pare, era propietari d'una botiga de vetes i fils («La Puntual»).

Més endavant, Rusiñol va conrear la novel·la humorística amb títols com:

• El català de la Manxa (1914)
• La niña gorda (1917)