Els Àustries: Carles I i Felip II — imperi, conflictes i societat

L'imperi universal: Carles I

Per part materna: el regne de Castella, Navarra, la Corona d'Aragó, les possessions americanes i els territoris italians.

Per part paterna: els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.

Els problemes interns

Carles I, educat a Flandes, no parlava castellà.

• Revolta de les Comunitats: va tenir lloc en diverses ciutats de Castella com a protesta dels gentilhoms, els artesans i els comerciants contra la política econòmica i per la manca de respecte a les lleis del regne.
• Les Germanies: varen esclatar a la Corona d'Aragó, tot i que els fets més greus es varen produir a València i a Mallorca. Va ser una revolta d'artesans i de pagesos que reclamaven l'accés als càrrecs municipals i la millora dels arrendaments del camp.

Els conflictes exteriors

• Per començar, l'Imperi es va enfrontar a França, el seu gran rival a Europa.
• D'altra banda, va mantenir un seguit de guerres contra els turcs otomans, que amenaçaven la zona del Danubi i el Mediterrani; els otomans arribaren a assetjar Viena i, per impedir la seva expansió, Carles V va decidir ocupar Tunis.
• El conflicte més transcendental fou el suport que una part dels prínceps alemanys donaren a Luter i a l'enfrontament amb l'autoritat política de l'emperador. L'emperador va mantenir una actitud conciliadora, però l'acord amb els prínceps alemanys va ser impossible i començaren així llargues guerres de religió.

Malgrat alguns èxits, l'emperador hagué d'acceptar, amb la pau d'Augsburg, la igualtat de catolicisme i protestantisme i la llibertat religiosa dels estats alemanys.

L'imperi hispànic: Felip II

El govern de Felip II

Felip II va regnar sobre un imperi immens en què els dominis americans varen assolir la màxima expansió. El monarca s'encarregava personalment del govern des de Madrid, ciutat que va convertir en capital del regne l'any 1561. A prop de Madrid hi va construir El Escorial, també residència reial i seu del seu govern.

El poder reial va continuar amb les atribucions i institucions de la monarquia autoritària creada pels Reis Catòlics, però el poder monàrquic va augmentar i es va accentuar la centralització. Les Corts rarament es convocaven i totes les decisions emanaven del rei, que era ajudat en la seva tasca per un nombre elevat de funcionaris.

Felip II va ampliar el sistema de consells amb la funció d'assessorar-lo: va crear el Consell d'Estat, el de Guerra i el d'Hisenda i va reestructurar els consells territorials. També va imposar la figura del corregidor, un representant reial per controlar els municipis.

La defensa de l'ortodòxia catòlica

Felip II va imposar l'esperit de la Contrareforma. Per això, per evitar-ne la difusió a Espanya, va dictar lleis que prohibien importar determinats llibres i anar a estudiar a l'estranger.

Va propiciar encara més la persecució per motius religiosos. Així doncs, es va impulsar l'actuació de l'Inquisició, que jutjava els catòlics sospitosos de qualsevol desviació religiosa. També es va imposar el concepte de "neteja de sang", que impedia exercir càrrecs a tots aquells que tenien avantpassats jueus o musulmans.

Els problemes més greus es varen produir amb la persecució dels moriscos granadins, als quals se'ls prohibí l'ús de la llengua i dels vestits i conservar els seus costums. La insurrecció de les Alpujarras comportà la dispersió d'uns 80.000 moriscos cap a altres zones de la Península.

Política exterior

Per mantenir l'hegemonia política a Europa i imposar-hi el catolicisme, Felip II va dur a terme les accions següents:

• Es va enfrontar als francesos i els va derrotar definitivament a la batalla de Saint-Quentin.
• Per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani va organitzar una gran flota aliada (el papat, Venècia i Espanya) que es va enfrontar als turcs a la batalla de Lepant.
• Contra Anglaterra, que recolzava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, hi va enviar una gran flota, l'Armada Invencible (1588), que fou destruïda per una tempesta prop de les costes angleses.
• El problema més gran del seu regnat va ser la rebel·lió dels Països Baixos, provocada pel descontentament per els alts impostos i pel conflicte religiós generat per l'expansió del calvinisme en aquelles terres.
• El malestar va crear un fort sentiment nacionalista que acabà amb la insurrecció de Guillem d'Orange. La presència dels terços no va aconseguir resoldre del tot la situació i els Països Baixos es van dividir en dues zones: el nord protestant (Holanda) i el sud catòlic, sota dependència espanyola.
• Un èxit exterior important fou l'annexió de Portugal (1581), com a conseqüència dels enllaços matrimonials entre les dues cases reials.

Economia i societat hispànica al segle XVI

L'arribada de plata i or

L'entrada d'enormes quantitats de metall preuós va provocar una pujada dels preus (anomenada revolució dels preus) que va fer disminuir el poder adquisitiu de les classes populars i va reduir el seu nivell de vida.

L'economia

La demanda de productes agrícoles amb prou feines va poder ser coberta amb la producció dels regnes hispànics.

L'indústria artesanal també va veure com augmentava la demanda de productes, però la política de la monarquia va afavorir els explotadors de llana a causa dels enormes impostos que rebia la corona per l'exportació d'aquest producte. L'indústria local es va anar afeblint com a conseqüència de la forta competència estrangera, capaç d'oferir millors productes i millors preus.

El comerç va ser el sector que va tenir un desenvolupament més gran. Es dedicava a dur productes d'arreu d'Europa i a distribuir els que arribaven d'Amèrica. Aquest creixement comercial es va centrar a les ciutats castellanes i als ports de l'Atlàntic, especialment Sevilla.

Demografia

Durant el segle XVI la població va augmentar considerablement. La població urbana era escassa i poques ciutats superaven els cinc mil habitants, tot i que Valladolid, Toledo i Sevilla arribaren a superar els 30.000 habitants al segle XVI.

La societat

El predomini social radicava en la noblesa, especialment en els títols de Castella i dels Grans d'Espanya: una elit amb patrimonis immensos. Juntament amb el clergat, la noblesa acumulava un percentatge altíssim de les rendes i de les riqueses del regne i no pagava impostos. També estava estesa la compra de títols i l'accés a la noblesa per serveis prestats a la monarquia en l'administració o en l'exèrcit (noblesa de toga i espasa).

Els no privilegiats, el 80% de la població, eren majoritàriament pagesos. Havien de pagar tributs i tota classe d'obligacions: rendes senyorials. Tenien unes condicions de vida molt precàries, i un any de males collites podia desencadenar morts massives.

A la societat espanyola també hi havia grups diferenciats per la procedència ètnica o religiosa: els moriscos i els jueus conversos. El seu origen sempre va ser causa de marginació o de persecució i molts intentaven amagar-lo per por de represàlies.

La vida quotidiana a l'època dels Àustries

L'alimentació

Amb l'arribada de productes d'Amèrica, el cacau i el sucre i la barreja de tots dos donaren lloc a la xocolata; es van començar a introduir el tabac, el cafè i noves fruites i hortalisses, com la patata, la tomàtiga i els pebrots, entre d'altres.