Ausiàs March: Vida, Obra i Innovació en la Poesia Catalana

Ausiàs March (Gandia, 1397-1459)

Poeta de llengua catalana que trenca amb la tradició trobadoresca. En els seus poemes parla d'ell mateix, del seu pensament, del seu món interior, vivències i contradiccions. Per tant, la seva és una poesia personal i sincera que mostra les virtuts i les defallences pròpies dels éssers humans.

Vida i trajectòria

Cavaller noble, fill de cavallers il·lustrats. La seva vida es va desenvolupar en diversos àmbits:

• Aprèn d'armes i és cridat pel rei per intervenir en una expedició militar a Sardenya i Còrsega.
• Deixa les accions militars i es dedica a millorar els conreus que li cedeix el pare al morir.
• Introdueix el cultiu de canya de sucre, que aportà guanys importants, i exercia la caça.
• El rei el converteix en governador i jutge de Gandia. A més, li dona un càrrec de falconer per cuidar els falcons reials.
• S'enamorarà de moltes dones de manera successiva i molt apassionadament. Es casa dos cops i tindrà fills amb altres dones.

Innovació poètica i ruptura amb la tradició

El concepte de poesia està lligat al pensament, la reflexió i la filosofia. La poesia és l'instrument que utilitza per analitzar i confessar la seva intimitat (la poesia del jo).

Rebutja el dolce stil novo. El seu concepte de la dona és el de companya en l'amor i en el desamor, en les virtuts i defectes. L'interessa d'ella el gest, el seny i l'enteniment.

Per explicar la realitat personal, utilitza una expressió més directa i sincera. Manté, però, elements de la tradició poètica com les imatges, les comparacions i l'ús del senyal (el pseudònim de la dona a qui dirigeix el poema).

Filosofia amorosa: El conflicte interior

L'amor és el tema predominant: l'enamorament, el desig, el plaer, la timidesa, la gelosia, la infidelitat...

Principis fonamentals de la seva filosofia:

• Dualitat: El cos és finit i imperfecte (sentits, sensualitat, passions) i es contraposa a l'esperit indefinit i perfecte (intel·ligència, raó, virtut...). Aquesta dualitat crea un conflicte permanent que s'estableix entre l'amor sensual i l'amor intel·lectual.
• Dignificació de l'amor humà: L'amor és una qüestió d'ordre moral (camí a la perfecció personal). L'atracció eròtica entre amants ha de ser superada perquè l'amor esdevingui una relació intel·lectual (superació del desig sensual). Entén l'amor com una lluita del bé (l'esperit) i del mal (la carn).

Amor i mort: El dolor per la pèrdua

Expressa el sofriment per la pèrdua de la persona estimada. La gran preocupació és el destí de l'ànima de la dona morta, del qual ell se sent responsable. La incertesa li causa dolor fins que demana que l'esperit de la difunta torni.

Estructura i retòrica dels poemes

Mètrica: 6+4 decasíl·lab

L'estructura dels poemes es divideix habitualment en tres parts:

1. 1a part: Exposa una anècdota o un exemple.
2. 2a part: Adapta l'anècdota o l'exemple a la seva problemàtica personal.
3. 3a part (La tornada): El poeta fa una síntesi final.

Les comparacions i les imatges constitueixen les bases fonamentals de la retòrica marquiana. Tenen una funció clara: mostrar la intimitat del jo.