Ausiàs March: Biografia, Obra i Estil del Poeta Valencià

Ausiàs March (Gandia, 1397-1459)

Biografia i personalitat del poeta

Ausiàs March va nàixer probablement a Gandia l'any 1397 i va morir a València el 1459. Era membre d'una família de poetes i cavallers. Va participar en les campanyes militars italianes d'Alfons el Magnànim. Pels seus serveis, el monarca el va recompensar amb diners i prebendes, com ara el càrrec de falconer reial. En aquella època, només podien tenir falcons els reis o aquells que hi estiguessin autoritzats. Els falconers reials tenien una presència molt significativa a la cort i posseïen l'autoritat per exercir justícia civil i militar a les seves possessions.

El 1437 es va casar amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell. Quatre anys després de la mort d'Isabel, el 1443, es va casar amb Joana Escorna i es va traslladar a València. No va tenir descendència amb cap d'elles, però amb altres dones va tenir quatre fills, dels quals en tenim notícia pel seu testament.

Va ser el noble típic de la seva època, amb les característiques, els vicis i les virtuts pròpies de l'estament al qual pertanyia. Era un home savi, segur de si mateix, orgullós, individualista i inclinat a fer confessions personals en la seva poesia.

Posició literària d'Ausiàs March

Ausiàs March s'oposa a la poesia trobadoresca, que considerava excessivament cenyida a un sistema amatori massa estructurat i a una retòrica que dificultava l'expressió sincera dels sentiments. Afirmava que volia "deixar de banda l'estil dels trobadors perquè no diuen veritat". La seva poesia és personal, íntima i sincera. Per aquest motiu:

• Utilitza una llengua que plasma els seus sentiments, el valencià, deixant de banda l'occità. Els occitanismes que apareixen a la seva obra responen a necessitats mètriques i de versificació.
• La seva concepció de la dona i de l'amor és molt diferent: s'allunya del to laudatori propi de la tradició trobadoresca i considera la dama simplement com una dona, amb virtuts i defectes, amb fermesa i feblesa, un ésser capaç de pecar i de fer pecar el poeta.

El prestigi d'Ausiàs March va ser immens i va influir en l'obra d'escriptors del Renaixement castellà, com Garcilaso de la Vega (a través de Joan Boscà), Fray Luis de León, Lope de Vega i Quevedo, que van citar els seus versos.

Temàtica

Els temes principals de l'obra d'Ausiàs March són:

L'amor

És un amor sentit de forma contradictòria: com a idea i com a passió sensual alhora. Canta l'amor espiritual, platònic i honest —fina amor—, però aquest és només una part del binomi que forma la seva poesia: l'altre és l'amor sensual desmesurat i deshonest —folla amor—, és a dir, l'amor que porta a la bogeria. Ausiàs March es lamenta de qualsevol caiguda en aquest últim tipus d'amor, però sembla que el seu ideal no es pot acomplir mai; sempre queda frustrat, bé per cedir als impulsos carnals o bé per culpa de la dama, en la qual la voluntat domina sobre l’enteniment.

El desig

Ja siguin de temàtica amorosa, espiritual, religiosa o psicològica, la major part dels seus poemes estan dominats pel desig. És possiblement el resultat de la seva pròpia contradicció entre l'amor real i l'amor ideal.

La mort

És un element cabdal en la seva obra. La mort no és el que acaba amb l'amor, sinó allò que potser el confirmarà, l'enaltirà i, fins i tot, el justificarà. Així, el poeta arriba a exaltar la mort d'amor com a remei del seu desig amorós i com a redempció de l'amor carnal i del pecat que implica.

El sentiment religiós

Els temes de l'amor i la mort són inseparables del sentiment religiós. Els poemes amorosos parlen a un vós (l'estimada), mentre que els poemes religiosos ho fan a un tu (Déu). Per tant, sembla distanciar-se de l’estimada i acostar-se a Déu. March transforma l'amor en una espècie de religió on el destinatari és sempre ideal, i practica la religió a través d'un amor a Déu tenyit de realisme.

Obra

L'obra d'Ausiàs March consta de 128 poemes, que es classifiquen de la següent manera:

1. Cants d'amor: La poesia amorosa s'ha agrupat en cinc cicles, en els quals el poeta utilitza el senyal trobadoresc per amagar el nom de la dona: Plena de seny, Llir entre cards, Oh, folla amor, Amor, amor i Mon darrer bé.
2. Cants de mort: Sis composicions dedicades a plànyer la mort d'una dama, que sembla ser la mateixa en totes. Hi predomina la mort sentida com un alliberament del dolor. Són una interpel·lació a Déu, a qui de vegades considera cruel, i l'interroga sobre el destí de l'ànima de la dama morta i sobre la consciència del pecat.
3. Cants morals: Disset poemes dominats per un to sentenciós, doctrinal i moral, amb un contingut filosòfic que presenta el conflicte entre els sentiments i la raó.
4. Cant espiritual: És una llarga oració de 224 versos on el poeta invoca Déu, a qui s'adreça en segona persona (tu) i li parla amb la més viva sinceritat perquè l'ajudi a vèncer la seva manca de fe i li faci mercè de la gràcia divina. El poeta es confessa pecador, té por i es refugia en el temor de Déu.

Estil

Ausiàs March s'allunya del virtuosisme tècnic i de la bellesa formal que la tradició poètica havia implantat com a models. No obstant això, no se l'ha de considerar un poeta poc acurat; ben al contrari, és un dels que més s'esforça en l'estructuració dels seus poemes.

• En els seus poemes abunden les llargues comparacions, on ell apareix com un individu sol, un element enfront d'un paisatge marítim o de sensacions salvatges. Les freqüents interrogacions que es fa a si mateix li donen un to de sinceritat i dramatisme. Per expressar les contradiccions sentimentals, utilitza abundants antítesis, construccions logicoconceptuals i metàfores de gran bellesa.
• En resposta al seu desig de sinceritat, Ausiàs utilitza expressions col·loquials, fins i tot casolanes, que fan que el vers perdi elegància però guanyi força i capacitat d'impacte en el lector.
• La rima i les normes trobadoresques de vegades dificultaven el discurs i li restaven fluïdesa. Per això, quan escriu en estramps (versos lliures), la frase flueix amb més naturalitat. La seva mètrica és força regular: normalment utilitza versos decasíl·labs amb cesura masculina a la quarta síl·laba, distribuïts en cobles o estrofes croades i capcaudades.