El dinar campestre

FITXA 30: LE DÉJEUNER SUR L’HERBE

FITXA TÈCNICA

Títol: Le déjeuner sur l’herbe

Autor : Édouard Manet(París, 1832 – 1883)

Cronologia:  1863

Estil: Realista impressionista

Tècnica: oli sobre tela

Tema: escena costumista

Localització: Museu d’Orsay (París)

CONTEXT HISTÒRIC

Cronologia:

1863

Context:

L’ Anomenat Segon Imperi (1851-1870), capitanejat per Lluís Napoleó, va Reunir totes les forces d’ordre i va suposar el desencís de tota la massa Social i també dels artistes i l’adveniment de la Tercera República l’any 1870. El Dinar campestre va ser desestimat pel jurat del
Saló de 1863, però va Ser exposat junt amb altres obres rebutjades al Salon des Réfusés, convocat per Ordre del mateix emperador Napoleó III.

Fets històrics i culturals:

-El darrer Terç de segle, l’increment dels moviments nacionals va suposar, a més de la Formació del pensament nacionalista, la unificació d’Alemanya i d’Itàlia.

-Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865).

-Primera Internacional (1864). El Capital de Karl Marx (1867).

-Primer Concili Vaticà: dogma de la infal·libilitat del papa (1869).

-El Positivisme filósòfic d’Auguste Comte (1798-1857), que considerava l’observació I l’experiència com les úniques fonts de coneixement, incidí en el pensament Dels artistes realistes, que s’enfrontaven a tota especulació subjectiva.

-Importància De la crítica d’art.

-Auge de les Exposicions universals.

ESTIL

L’obra és d’estil realista-impressionista, dos Estils que es van donar a França a finals del Segle XIX. Es caracteritzen per la Importància de la llum i la seva incidència en els cossos (impressionisme) i Pels enquadraments casuals i mostrar la realitat tal com és (Realisme).

DESCRIPCIÓ FORMAL

Realitzat en oli sobre tela, amb predomini del color sobre la línia.

L’acabat és detallat [formes tancades] en algunes zones, però en d’altres La pinzellada és completament solta i molt marcada.      

La composició s’estructura en tres plans horitzontals sobreposats:
A sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones: Al centre, una dona nua que mira fixament l’espectador i dos homes Vestits, i darrere d’aquests, una altra dona, vestida amb roba Interior, remullant-se en un rierol.

Les tres escenes queden incloses en un triangle compositiu format Per la  perspectiva lineal, el punt de Fuga de la qual es troba al petit tros de cel pintat a la part alta De la tela. És una composició tancada i unitària.

Pel que fa a colors, predomina el verd, junt amb blanc, ocre i morat. Els colors Són plans i no utilitza el clarobscur.
Les tonalitats verdoses es troben en El paisatge i donen sensació de transparència a l’aigua, mentre que les Blavoses es concentren a la clariana del fons. Fa un tractament novedós del Color, que anuncia l’Impressionisme.

Les figures estan escassament modelades, resulten gairebé planes.

El focus de llum incideix directament sobre el grup, sense Gairebé crear ombres (influència del món japonès, junt amb els Colors plans).  Representa la llum i les Ombres per mitjà de la gradació tonal del color.
El negre i el blanc Com a colors predominants de les figures centrals donen un contrapunt lumínic, Utilitza la oposició violenta de tonalitats.

Tot i l’ordre compositiu, hi ha certa manca d’unitat i dispersió, Sobretot a l’escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món, Accentuat pel fet que no es miren entre ells. La noia mira a l’espectador, L’home de l’esquerra està distret i el de la dreta té el braç aixecat, parlant.

No hi ha perspectiva clàssica, el fons és com un esbós.

El quadre presenta algunes deficiències formals que en l’època van Ser molt criticades:
La llum té una incidència poc natural, Mentre que la profunditat està defectuosament resolta, i això fa Que la dona que es banya aparenti surar a l’aire. Finalment, la postura del Nu resulta poc coherent.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

L’escena es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, a Argenteuil (oest de París), als boscos a la vora del Sena.

Els personatges que apareixen són individus Reals del cercle d’amistats de l’autor (el seu germà Gustave, l’escultor Holandès Ferdinand Leenhoff, la seva esposa Susanne Manet –de soltera Leenhoff-, la model Victorine Meurent) que varen posar per ell per a la realització Del quadre.

El quadre ha estat interpretat com una mena de manifest En imatges del que la pintura moderna havia de ser per a Manet:

-  
No Ocultar la contemporaneïtat (personatges i vestits i costums actuals),

-
Llibertat de l’artista en el seu treball, Per damunt de convencions representatives de tota mena, etc.

Però Manet sabia que la seva obra provocaria Escàndol, en aquest sentit l’autor pren una postura deliberadament Provocadora, cosa acabarà sent molt comuna en ell.

Hi ha una ruptura de la perspectiva Renaixentista, crea l’espai exclusivament a través de la llum i el color.

L’obra va ser mal rebuda per la majoria D’entesos, tant per objeccions morals com artístiques:

               - Es considerava de mal gust la utlilització del nu en una escena de la vida Quotidiana, va ser vist com una apologia del llibertinatge (acceptat en Temàtica mitològica, al·legòrica...).

               - Deficiències tècniques intolerables (llum poc natural, perspectiva mal resolta I postur poc coherent del nu)

               - Format del quadre, inapropiat per a temes menors.

MODELS I INFLUÈNCIES

L’obra perduda El judici de París de RAFAEL –reproduïda en un Gravat de RAIMONDI- i El concert campestre de TICIÀ, Tradicionalment també atribuïda a GIORGIONE, són els dos referents bàsics D’aquesta obra de MANET. La influència dels clàssics, dominada per la pintura Veneciana del Segle XVI i pel Barroc espanyol, especialment per Velázquez, No va ser un cas aïllat, sinó un referent clar en algunes de les seves obres Més rellevants, com Olympia o El pifre. També va rebre influència de l’art Japonès.

Va ser admirat pels impressionistes per la seva manera de tractar la Llum i el color, l’aportació de MANET a l’art modern va anar molt més lluny. La Seva negativa a seguir les pautes il·lusionistes de la perspectiva tradicional, Desintegrant la composició a manera de collage, va ser l’origen dels Plantejaments especials de CÉZANNE i del Cubisme.