Aprovisionament i Gestió d'Estocs: Model Wilson i Costos

Economía6,68 KB

Què és l'Aprovisionament?

L'aprovisionament consisteix en:

  • Preveure les necessitats i planificar amb temps.
  • Especificar les característiques de les necessitats.
  • Cercar i adquirir els productes.
  • Assegurar que els productes estan en bones condicions.
  • Abonar el preu.

Preguntes Clau de l'Aprovisionament

Aquest procés respon a les següents qüestions:

  • Quins productes cal reposar?
  • En quina quantitat?
  • En quin model?
  • On cal situar-los?

Factors a Considerar en la Planificació

Un cop definides les necessitats, la previsió de demanda i la capacitat productiva, es consideren els següents factors:

  • Capacitat financera.
  • Capacitat d'emmagatzematge.
  • Condicionament logístic.
  • Naturalesa i característiques del subministrament.
  • Capacitat de negociar amb proveïdors.

Volum Òptim de Comanda

Aquests factors condicionen el volum de comanda (la dimensió òptima de comanda) i el temps que passa entre comanda i comanda. És la quantitat de productes o serveis demanats que no posa en perill l'estabilitat pressupostària de l'empresa.

Els Costos d'Aprovisionament

Els costos generats en el procés d'adquirir mercaderies es classifiquen en tres categories principals:

  1. Cost de Compres (Comandes i Emissió):
    • Cost de comanda: Preu de la mercaderia.
    • Cost d'emissió: Cost administratiu i operatiu.
  2. Cost d'Emmagatzematge:
    • Cost financer: Derivat de les necessitats de finançament.
    • Cost d'assegurança: De la mercaderia ubicada al magatzem.
    • Cost de magatzem: Espai, recursos materials i humans.
  3. Cost de Ruptura d'Estoc: La manca de producte provoca una aturada productiva.
    • Pèrdua de clients (no veuen ateses les necessitats).
    • Menys rendibilitat (els clients canvien la seva comanda per productes millors).
    • Ruptura programada (els clients accepten la demora; l'empresa programa el temps de servei i el de ruptura).

Estoc de Seguretat (Ss)

L'Estoc de Seguretat (Ss) és la quantitat de materials o productes emmagatzemats per cobrir les necessitats en cas d'imprevist.

Variables que afecten l'Estoc de Seguretat

  • Fluctuació de la demanda: Per nous productes i estacionalitat.
  • Temps de subministrament del proveïdor: Es pot superar, cobert per l'Ss.
  • Nivell de servei de l'empresa.

Pautes per al Cicle de Comandes

  1. Anàlisi i descripció de les necessitats d'aprovisionament.
  2. Selecció de proveïdors.
  3. Gestió i seguiment de la comanda.
  4. Recepció de la comanda.
  5. Infraestructura i condicions d'emmagatzematge.
  6. Gestió d'inventari.
  7. Infraestructura logística.
  8. Gestió d'albarans i facturació.

El Model Wilson (Lot Econòmic de Comanda)

El Model Wilson s'utilitza quan el flux d'entrada i sortida de mercaderia és regular (poca variació). Consisteix a mantenir l'equilibri entre els costos de comanda i els costos d'emmagatzematge.

Criteris d'Aplicació

  1. Demanda regularitzada i homogènia.
  2. Subministrament regular i estandarditzat (terminis i condicions).

Està dirigit a empreses que aprovisionen mitjançant comandes amb preu prefixat i sense restriccions, la qual cosa permet que el ritme de subministrament sigui constant.

Avantatges

  • Menor inversió en la gestió d'estocs.
  • Optimitza el cost de possessió.
  • Menor risc de productes obsolets.

Inconvenients

  • Augment del risc de baixar el nivell de servei.
  • Augment de les operacions de compra i dels costos de gestió.

Sistemes de Control d'Estoc Real

  1. Revisió periòdica: Recompte físic de totes les mercaderies.
  2. Revisió contínua: Anotar totes les entrades, sortides, ruptures i devolucions.

Tipus d'Inventaris

  1. Per seccions: Recompte físic.
  2. Per articles: Segons productes que presenten diferent color i mida.
  3. Valorat: Segons el valor del cost d'entrada.

Sistemes de Reposició de Mercaderies

  1. Simple: Surt un producte i es fa la comanda.
  2. Nivell mínim (Punt de Comanda):
    • Quantitat fixa: Sempre la mateixa.
    • Quantitat variable: Depèn de la previsió del període següent.

Gestió amb un Únic Proveïdor

Beneficis

  1. Alt nivell de cooperació, permetent una relació a llarg termini i confiança.
  2. Menys risc de comportament oportunista.
  3. Noves inversions.
  4. Reducció de costos.
  5. Millora de la innovació.
  6. Millora de la informació compartida.
  7. Millora de les relacions amb el subministrador.

Inconvenients

  1. Relació d'interdependència.
  2. Augmenta la vulnerabilitat i el risc de manca de subministrament.

Gestió amb Múltiples Proveïdors

Avantatges

  1. Permet disposar de diverses fonts.
  2. Més competència entre proveïdors.
  3. Major flexibilitat si hi ha risc de subministrament.

Inconvenients

  1. Més esforç per cobrir les necessitats.
  2. Més cost de comanda.

Variables i Fórmules del Model Wilson

Variables

  • D: Volum de demanda anual.
  • DR: Dies de retard.
  • d: Termini de lliurament del proveïdor.
  • E: Despesa per fer la comanda (cost d'emissió).
  • A: Despesa d'emmagatzematge d'una unitat.
  • Ss: Estoc de seguretat.
  • Dd: Demanda diària.
  • Pu: Preu unitari.
  • Pp: Punt de comanda.
  • Nr: Nombre de rotacions.
  • Qp: Lot econòmic (Quantitat òptima de comanda).
  • Tr: Temps de reaprovisionament.
  • Em: Estoc mitjà.

Fórmules Clau

Qp (Lot Econòmic): $\sqrt{ (2 \cdot D \cdot E) / A }$

Pp (Punt de Comanda): $D_d \cdot d + S_s$

Ss (Estoc de Seguretat): $D_d \cdot (D_R - d)$

Nr (Rotacions): $D / Q_p$

Tr (Temps Reaprovisionament): $Q_p / D_d$

Em (Estoc Mitjà): $(Q_p / 2) + S_s$

Descargar

PDF Word HTML