Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció

Nutrició

Els éssers vius necessiten energia per mantenir l'organisme en funcionament i elaborar substàncies que els permetin créixer i desenvolupar-se. Tot això ho obtenen incorporant de l'exterior; el conjunt dels nutrients constitueix l'aliment.

Nutrició autòtrofa

És pròpia dels vegetals, de les algues i de molts bacteris. Els organismes autòtrofs poden fabricar el seu propi aliment (matèria orgànica) a partir de substàncies senzilles, com ara l'aigua i el diòxid de carboni (matèria inorgànica), que obtenen del medi.

Nutrició heteròtrofa

És la que duen a terme els animals i altres organismes que obtenen l'aliment a partir d'altres éssers vius perquè no poden fabricar-lo com fan les plantes. És a dir, s'alimenten de matèria orgànica.

En el mecanisme de la nutrició dels organismes heteròtrofs podem distingir diferents processos:

Digestió

És el procés pel qual l'aliment ingerit es transformat perquè l'organisme el pugui aprofitar en forma de nutrients.

Circulació o transport

Cal dur les substàncies digerides, els nutrients, fins a totes les parts de l'organisme. Molts organismes disposen d'un medi per transportar els nutrients, com la sang.

Respiració

L'oxigen que els organismes prenen de l'aire és transportat a tot arreu, on es combina amb els aliments i produeix energia. Aquesta energia es pot emprar per a moltes de les activitats (creixement, moviment, emmagatzematge, reproducció, etc.) de l'organisme en conjunt.

Excreció

Tots aquests processos produeixen residus que cal eliminar de l'organisme. Mitjançant l'excreció l'organisme els expulsa.

Relació

Els organismes vius depenen del medi que els envolta i al qual estan estretament lligats.

Contínuament l'entorn envia missatges en forma d'olors, canvis de temperatura, vibracions sonores, substàncies químiques, grau d'humitat ambiental, etc., que contenen informació. D'aquest conjunt de missatges en diem estímuls. Enfront d'aquests estímuls, els organismes han de reaccionar i donar una resposta. Per poder captar estímuls, els animals posseeixen sentits, com ara la vista, l'olfacte, etc., i per processar la informació i elaborar una resposta posseeixen un sistema nerviós.

La supervivència de qualsevol ésser viu depèn del fet de poder captar aquests estímuls i reaccionar d'una manera adequada.

Reproducció

Els éssers vius tenen la capacitat d'originar nous individus de la pròpia espècie. És el que s'anomena reproducció i té com a finalitat la perpetuació de l'espècie. A la natura trobem una gran varietat de mecanismes reproductius, que es poden agrupar en dues grans categories: la reproducció asexual i la reproducció sexual.

Reproducció asexual

Es dóna quan a partir d'una sola cèl·lula especialitzada (com ara les espores) o bé d'un fragment d'un organisme s'origina un nou ésser viu. Es tracta, doncs, d'una forma de reproducció en la qual només participa un individu.

Reproducció sexual

En aquest cas, la reproducció té lloc a partir de dues cèl·lules sexuals especialitzades, els gàmetes, que s'uneixen per formar un nou ésser. En la immensa majoria de casos els gàmetes pertanyen a dos individus diferents, mascle i femella. Però no sempre és així; de vegades, en un mateix individu hi trobem els dos sexes. En aquests casos parlem d'organismes hermafrodites, com ara el cargol o moltes plantes amb flor.

• Unicel·lular: està formada per una cèl·lula.
• Pluricel·lular: està formada per més d'una cèl·lula.

Els noms científics s'escriuen en llatí.