Aparell digestiu: funcions, òrgans i malalties més freqüents

Aparell digestiu

Digestió: conjunt de processos de transformació de les substàncies ingerides (aliments) en altres més senzilles i aprofitables (nutrients), de manera que puguin ser absorbides. També elimina residus que no poden ser absorbits.

Aliment: procés voluntari i conscient pel qual ingerim substàncies.

Nutrició: procés de transferència i utilització dels substàncies que contenen els aliments, és a dir, incorporació i incís.

Òrgans de l'aparell digestiu

Cavitat bucal, tub muscular, glàndules grans

Elements de la boca: llavis, queixals i paladar, llengua, dents.

Faringe: la degluție del bol és complexa, ja que requereix la coordinació de molts músculs de l'alè i el coll.

Esòfag: tub que porta el bol fins a l'estómac. Unes contraccions anomenades moviments peristàltics fan avançar el bol.

Estómac: té dos esfínters (cardies i pilor). Les contraccions de la capa muscular remenen el bol, que es transforma en quimus àcid al intestí prim. Quan es regurgita, el líquid àcid de la brúixola pot causar reflux.

Intestí prim: format per tres parts: duodè (la part més curta, en forma de C), jejú i ili (els més llargs). Els bdells es mouen per arrimar-se als aliments, facilitant la digestió i fent avançar el contingut. Al duodè hi aboquen secrecions biliars i pancreàtiques que es converteixen en quil.

Intestí gros: format per diverses seccions: cec (unit a l'apèndix en forma de sac), còlon (ascendent, transvers, descendent, sigmoide). Absorbeix molta aigua i converteix el contingut en femta, segrega moc per evitar irritacions, els moviments avancen la femta i conté flora intestinal.

Recte i conducte anal: el recte és un tub curt que va al conducte anal, situat sobre l'exterior i l'interior dels esfínters (1 involuntari, 2 voluntari).

Fetge: segrega bilis que facilita l'absorció de greixos. La bilirrubina dona color marró a la caca, emmagatzema vitamines i ferro, i elimina substàncies que no vol.

Vesícula biliar: sota el fetge emmagatzema bilis que es vessa al duodè.

Pàncrees: format per moltes cèl·lules productores d'hormones, les quals aboquen els productes al tub digestiu.

Variacions de la femta

Nombre de deposicions: diarrea i restrenyiment.
Variació de quantitat: depèn dels vegetals de la dieta.
Consistència: groga en nadons, marró en adults, negra i enganxosa (melena), fosca normal. Sang vermella al final de la caca indica rectorràgia; si la sang ve del duodè, la femta és negra.
Acolia = femta pàlida per obstrucció hepàtica o biliar. Femta amb moc i sang: inflamació intestinal. Femta sense nutrients: esteatorrea.

Malalties i trastorns digestius

Obesitat: factors de risc (sedentarisme, edat, sexe, no cuinar a casa). Tractament: menjar menys i controlar el menjar. Opcions: canvis alimentaris, exercici moderat, psicoteràpia, medicaments o cirurgia (reducció gàstrica, lipectomia correctora).

Gastritis aguda: hemorràgia de la mucosa gàstrica per virus, bacteris, menjar salat o picant.

Úlcera peptídica: tractament més sovint amb antibiòtics contra el bacteri Helicobacter pylori; menjars picants, no reposar a l'estómac.

Càncer gàstric: alimentació rica en sal, alcohol i tabac; aliments salats i fumats.

Malabsorció: conjunt de signes i símptomes per absorció deficient de nutrients (intolerància al gluten, a la lactosa).

Síndrome de l'intestí irritable: trastorn complex dels moviments intestinals sense causa orgànica.

Hèrnia hiatal: sortida de part de l'estómac per la obertura del diafragma, afavorida per esforç, tos o riure.

Càncer de còlon: cèl·lules anormals, genètica, més freqüent a partir dels 50 anys.

Hepatitis: inflamació del fetge amb necrosi de les cèl·lules per virus o alcohol. Hepatitis A: menys greu, transmissió fecal-oral. Hepatitis B: més greu, transmissió sexual i sanguínia. Hepatitis C: causada per virus, sovint crònica.

Cirrosi: desorganització estructural del fetge que afecta el seu funcionament, causada per hepatitis, alcohol i altres malalties.

Colelitiasi: les cèl·lules de la vesícula biliar incorporen glòbuls de greix (còlics). Més freqüent amb l'edat, diabetis, cirrosi i alcohol.