L'aparell circulatori: cor, sang i vasos sanguinis

L'aparell circulatori

És l'encarregat de distribuir l'oxigen i els aliments per tot el cos i de recollir el diòxid de carboni i els productes d'excreció procedents de les cèl·lules. Està format per la sang, el cor, els vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars) i els vasos limfàtics.

L'aparell circulatori és:

• Doble: perquè té dos circuits (pulmonar i general).
• Complet: perquè al cor no hi ha barreja de sang oxigenada (que passa per la part esquerra) i no oxigenada (que passa per la part dreta).

El cor

Òrgan format per cavitats (aurícules i ventricles) que es comuniquen a través de vàlvules. Realitza moviments de relaxació (diàstole) i de contracció (sístole).

• Miocardi: és el múscul que l'envolta.
• Pericardi: és la membrana que l'embolcalla.

El cicle cardíac

El cicle cardíac dura 0,8 segons i presenta tres etapes:

Diàstole

Les parets de les aurícules i els ventricles es relaxen i aspiren la sang que els omple gràcies al fet que les vàlvules semilunars (sigmoides) estan tancades. Dura 0,35 segons.

Sístole auricular

Les parets de les aurícules es contrauen, s'obren les vàlvules auriculoventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Dura 0,15 segons.

Sístole ventricular

Les parets dels ventricles es contrauen. La sang del ventricle esquerre passa a l'artèria aorta cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Dura 0,3 segons.

Procés de circulació al cor

La sang circula a través del cor impulsada pel batec cardíac, que inclou dues fases: contracció i relaxació. El recorregut és el següent:

1. La sang entra per l'aurícula dreta a través de la vena cava.
2. Passa de l'aurícula dreta al ventricle dret a través de la vàlvula tricúspide.
3. Surt del cor a través de l'artèria pulmonar.
4. Torna al cor, ja oxigenada, a través de la vena pulmonar, que arriba a l'aurícula esquerra.
5. Passa al ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral.
6. Surt del cor cap a l'artèria aorta a través d'una vàlvula semilunar per distribuir-se per tot el cos.

La sang

Està formada per:

• Plasma

  Compost per aigua, sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes. Sense proteïnes, s'anomena sèrum sanguini.

• Glòbuls vermells

  Són cèl·lules sense nucli plenes d'hemoglobina, una proteïna capaç de captar i alliberar l'oxigen.

• Glòbuls blancs

  Tenen una funció fagocítica, generadora d'anticossos o productora de vasodilatadors.

• Plaquetes

  Són fragments del citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang.

Els vasos sanguinis

Artèries

Vasos que duen la sang del cor a altres parts del cos. Són elàstiques per la part gruixuda de la capa muscular intermèdia i duen sang rica en oxigen, excepte l'artèria pulmonar.

Venes

Vasos que duen la sang cap al cor. Transporten sang pobra en oxigen, excepte la vena pulmonar. Són poc elàstiques.

Capil·lars sanguinis

Vasos molt prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes. Permeten l'intercanvi de gasos als pulmons, l'entrada de nutrients a l'intestí i la sortida dels productes d'excreció als ronyons.

El sistema limfàtic

Està constituït pels vasos limfàtics i els ganglis limfàtics. El seu líquid s'anomena limfa. Els vasos són cecs (sense sortida) i, a través de les seves parets, absorbeixen part del líquid intersticial i el condueixen als vasos sanguinis.

El sistema limfàtic realitza tres funcions principals:

• Retornar a la sang una part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars.
• Transportar els greixos absorbits a l'intestí, evitant que arribin massa concentrats al cor.
• Produir anticossos als ganglis limfàtics (situats al coll, les aixelles, etc.), on es generen limfòcits que produeixen anticossos.