Gràfic dels tres tipus de fibres blanques vermelles

Les fibres musculars

Els miofilaments, a diferència de les fibres musculars o les miofibrilles no estan recoberts sinó que Estan en contacte directe amb el citoplasma (líquid) de la fibra muscular Denominat SACROPLASMA (que conté d’ATP adenin tri fosfato – i PC – fosfato Creatina -, enzims, lípids,…). La contracció d’una fibra muscular requereix de La contracció de totes les seves miofibrilles. Les miofibrilles es troben Ocupant la fibra muscular longitudinalment, i estan agrupades en feixos (“haces”) Que presenten una alternança de franges obscures (A) i franges clares (I).

Els miofilaments estan formats per 2 proteïnes:

1. Actina (miofilaments prims o Bandes transversals clares o Andes I).
2. Miosina (miofilaments gruixuts o bandes Transversals obscures o bandes A).

Els miofilaments d’una miofibrilla no abarquen tota la extensió Longitudinal de la fibra muscular sinó que estan agrupats en compartiments Anomenats sarcòmers.

Dos sarcòmers es divideixen per les línies Z a les quals es fixen els Miofilaments prims (d’actina) i es projecten cap els dos extrems.

Cada miofilmant de miosina té una part anomenada pont per la qual Interactua amb l’Actina i produeixen contracció.

Els miofilaments prims i gruixuts interactuen a la banda del sarcòmer. Al Mig d’aquesta banda hi trobem la Zona H.

Tipus de fibres musculars

Trobem 3 tipus de fibres Musculars esquelètiques, depenent del tipus de miosina que tingui el sarcòmer: Vermelles, blanques i intermèdies.

•Fibres vermelles o de contracció lenta: són Fibres petites i amb gran quantitat de mioglobina (que precisament és vermella) I nombroses mitocòndries. L’oxigen és fonamental per aquest tipus de fibres. Es Tracta d’un tipus de fibres que no aporten gran quantitat de força ni velocitat De contracció però si tenen molta resistència a la fatiga. Els futbolistes Tenen músculs als quals predomina aquest tipus de fibra.

•Fibres Blanques o de contracció ràpida: són fibres d’un diàmetre superior al de les fibres Vermelles i tenen menor quantitat de mioglobina i mitocòndries. En aquest tipus De fibres la línia Z és més petita que a les fibres vermelles. Solen Escurçar-se més ràpidament i aporten gran quantitat de tensió muscular. Predomina en esportistes que realitzen activitats on la capacitat de velocitat és més important que la resistència.

•Fibres Intermèdies: presenten característiques similars a les altres dues però Superficialment s’assemblen més a les fibres vermelles. Tenen un número de Mitocòndires semblant al de les fibres vermelles però la línia Z és similar al De les fibres blanques.

2 tipus de receptors:

ØReflexa Miotàtica (sensor múscul) múscul reaxiona reclutant mes fibres. Però si la Estirada és brusca, salta el tendinós de golgi.

ØTendinós De golgi (sensor de tendó). Salta quan hi ha una estirada brusca.

L’ÀCID LÀCTIC

Es tracta d’un component orgànic Que el produeix el cos de cada persona. A més de ser un producte que sorgeix Com a resultat d’una elevada càrrega d’exercici, també és el combustible Utilitzar per fer-lo.

Es troba als músculs i a Determinats òrgans com el fetge encara que com més fàcil es fa l’ànalisi és a Través de la sang.

•D’ON PROVÉ L’ÀCID LÀCTIC

La principal font de lactat és la descomposició del glucògen.

La descomposició del glucògen produeix energia.
Moltes vegades ens referim A aquest procés com energia anaeròbica perquè utilitza poca quantitat d’oxigen.

Quan el glucògen es descompon més, produeix més energia i llavors diem que Aquesta energia és energia aeròbica (perquè utilitza més oxigen).

Si el glucògen no es descompon (i no es transforma en energia aeròbica o Anaeròbica), generalment es converteix en àcid làctic.

•PER QUÈ ES PRODUEIX L’ÀCID LÀCTIC?

Quan es produeix la descomposició d’energia (piruvat), la cèl·lula muscular Tracta d’utilitzar-lo per produir energia aeròbica, però si la cèl·lula no té La capacitat per utilitzar tot el piruvat produït, químicament es converteix en àcid làctic. (és el sobrant).

Amb l’entrenament les cèl·lules poden arribar a utilitzar més piruvat per Produir més energia aeròbica i menys àcid làctic.

•QUAN ES PRODUEIX L’ÀCID LÀCTIC?

Quan descansem, conduïm, també estem produint lactat però a nivells molt Baixos. Realment es produeix el lactat quan realitzem càrrgues de treball Mitjançant intenses i sobretot quan estem entrenant.

•A ON VA AQUEST ÀCID LÀCTIC?

El lactat és una substància molt dinàmica que viatja lliurement pel nostre Cos.

ØEn Primer lloc, quan hi ha un excés de lactat a un múscul, intentarà sortir i Entrar a un altre múscul proper a través del flux sanguini o l’espai Intracel·lular.

ØEn Segon lloc, si el lactat és acceptat per un altre múscul probablement podrà ser Convertit en piruvat per poder produir energia aeròbica (l’entrenament Incrementa els enzims que converteixen el piruvat en lactat.

ØEn Tercer lloc, pot anar al fetge i reconvertir novament en glucògen.

Això es un fet evident de la gran mobilitat que té el lactat al nostre Organisme.