Antropologia: Orígens, Disciplines i Diversitat Cultural

Filogènesi: origen de l'espècie humana, des dels inicis fins a l'actualitat.

Sociogènesi: origen de la societat i la cultura.

Antropologia: del grec "anthropos" (home) i "logos" (coneixement), és la disciplina que estudia l'ésser humà en tota la seva amplitud.

Subdisciplines de l'antropologia

Subdisciplines:

• Antropologia física: estudia l'ésser humà des de la vessant biològica i a través de l'evolució. Inclou la paleontologia humana (estudi de fòssils), la genètica (estudia l'evolució de l'ésser humà), la primatologia (estudia el comportament dels primats) i l'ecologia humana (estudia la relació ésser humà-medi).
• Antropologia arqueològica: estudia el comportament humà a través dels materials.
• Antropologia lingüística: estudia el llenguatge de l'home.
• Antropologia cultural-social: estudia la cultura i la societat des dels inicis fins a l'actualitat. Inclou l'antropologia de la medicina (estudia la salut), l'antropologia aplicada (estudia la matèria específica) i l'antropologia urbana (estudia les formes de vida a la ciutat).

Etnografia i etnologia

Etnografia: és una disciplina descriptiva. La seva finalitat és recollir dades i fer la descripció dels processos estudiats. És la primera estratègia d'investigació i combina dos punts de vista:

• Èmic: punt de vista de les persones observades.
• Ètic: punt de vista de l'observador.

Etnologia: és una disciplina analítica. La seva finalitat és l'estudi comparatiu dels comportaments de diferents societats. Té tres trets: universalitat, generalitat i particularitat.

Explicacions sobre l'origen de l'ésser humà

Explicacions religioses: la necessitat humana de saber com es va formar l'home, què som i d'on venim. Apareixen mites i déus que són éssers sobrenaturals i immortals. Hi ha dos models:

• Model judeocristià: monoteista. L'explicació de l'origen es troba a la Bíblia: la creació entre un creador i un món creat. Tots els éssers depenen de Déu i l'home és el centre de la creació.
• Model grec: politeista. L'explicació de l'origen és el mite de Prometeu. El cosmos no té principi ni fi, el bé triomfa sobre el mal, la justícia triomfa sobre la injustícia i l'home és un ésser racional.

Explicacions racionals: es pren importància respecte a les explicacions mítiques. Apareixen les explicacions filosòfiques (finals del segle VII a.C.), un discurs sobre la naturalesa, com les de Milet. Comença amb Aristòtil, que planteja tres teories:

• Teoria hilemòrfica: tot es compon de matèria (que no canvia) i forma (que sí canvia).
• Fixisme: les espècies són fixes i immutables i desapareixen.
• Fa la primera classificació dels éssers: espècie (individus d'un mateix caràcter essencial), gènere comú (caràcters diferents d'espècies) i diferència específica.

Les explicacions empíriques s'oposen al concepte creació/evolució. L'evolucionisme, produït pel desenvolupament de la geologia, estudia l'edat de la Terra i els fòssils. Teories principals:

• Lamarck: els éssers vius sorgeixen per generació espontània; l'evolució és un procés gradual; a mesura que evolucionen adquireixen més perfecció; els canvis al medi obliguen els éssers a adaptar-se. Lleis de l'ús i el desús: en funció de l'ús o desús dels òrgans, aquests es desenvolupen o s'atrofien. La funció crea l'òrgan, i es transmet hereditàriament aquesta funció (exemple: el coll de la girafa).
• Darwin: procés gradual; els organismes semblants tenen un avantpassat comú; la selecció natural es produeix per la supervivència (els més dotats tenen més possibilitats de viure).

El procés d'hominització

El procés d'hominització:

• El bipedisme: la columna vertebral té canvis i ens permet caminar. La pelvis s'eixampla i el genoll es doblega, cosa que permet l'alliberament de les mans i manipular.
• La cara i les dents: les dents es redueixen i el cervell augmenta.
• L'adquisició del llenguatge articulat: permet transmetre informació correcta de manera instantània.

Llenguatge animal i llenguatge humà

Llenguatge animal: utilitza signes, repeteix seqüències o gestos semblants, i es mou a partir d'indicis o senyals.

Llenguatge humà: utilitza signes amb significat, amb una construcció constant de nous significats. Té dues funcions: com a instrument de transmissió de missatges i com a parla interior que estructura la consciència.

Signes: objecte perceptible pels sentits que en representa un altre.

• Icona: representació amb relació semblant (per exemple, una foto).
• Indici o senyal: fenomen natural produït involuntàriament que ens dona a conèixer un fet no perceptible (per exemple, el fum negre indica foc).
• Símbols: no tenen relació amb els objectes que representen (per exemple, les banderes o la colom blanca).

La cultura humana

La cultura humana és tot allò que l'ésser humà fa o diu. Transforma les activitats en productes que constitueixen la seva pròpia manera de ser. S'elabora amb el llenguatge humà, es transmet socialment, evoluciona a través de les generacions, és social, té modalitats, s'apren i és històrica.

• Concepte restringit: coneixements tècnics i artístics de persones que saben molt, que són cultes.
• Concepte integrador: conducta apresa socialment.

Actituds davant la diversitat

Etnocentrisme: les formes de vida pròpies es consideren normals i les dels altres anormals. S'inculca la superioritat de la cultura pròpia.

Prejudicis i discriminació:

• Discriminació institucional: pràctiques polítiques que tracten diferentment als grups.
• Discriminació actitudinal: discriminació contra un grup o individu a partir de prejudicis.
• Genocidi: màxima discriminació que pretén la destrucció d'un grup a través de l'assassinat.
• Ecocidi: pretén eliminar cultures a través del colonialisme imposant la política.
• Assimilació: una minoria assumeix la cultura i els valors de la cultura dominant.
• Prejudici: menyspreu a una persona o grup.

Models culturals

• Model occidental: gran diversitat d'idees i pensaments, sintesi església-estat, cultura dominada pels canvis per buscar una societat ideal, pensament científic, i el cristianisme, humanisme...
• Model oriental: filosofia interior, religió immersa en la vida individual, es regeixen per les tradicions, mantenen costums, no canvien.
• Model aràbigomusulmà: fortament arrelat religiosament, monoteista, normes a un déu.

Tipologies:

• Fonamentalisme: fe a l'aferrar-se en la seva forma literal sense fi ni interpretacions.
• Integrisme: fonamentalisme on s'utilitza la violència. Té naturalesa política (ETA).
• Relativisme cultural: les cultures es justifiquen i totes són vàlides.
• Multiculturalisme: convivència de moltes cultures dins un mateix espai, cosa que provoca conflictes.
• Aculturació: el contacte entre dos o més grups culturals provoca canvis. N'hi ha de tres tipus: integració (els grups mantenen la seva identitat); assimilació (una cultura perd la seva identitat perquè l'altra és dominant); segregació (la separació de les cultures, creant guetos).
• Interculturalisme: fenomen per descobrir i entendre les diferents relacions entre les diferents cultures.

Mecanismes d'integració cultural

• Assimilació: pèrdua de la cultura pròpia i adquisició de la nova comunitat, amb pèrdua del sentiment de pertinença.
• Fusió: creació d'una cultura amb la mescla de les dues cultures; apareix una nova identitat col·lectiva.
• Pluralisme cultural: no es canvien els patrons culturals propis; hi ha una dualitat entre la identitat originària i la pertinença a la nova comunitat.