Antic Règim i revolucions del segle XVIII: societat, economia i idees

Antic Règim: definició i característiques

Antic Règim és el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l’Europa occidental entre els segles XVI i XVIII. Les seves característiques principals incloïen el manteniment de la societat estamental, un sistema econòmic basat en l’agricultura, la ramaderia i el treball artesanal, i una creixent importància del comerç. Políticament, predominava la monarquia absoluta.

Societat estamental

La societat estamental era la forma d’organització social característica de l’Antic Règim. Les seves particularitats eren:

• Immobilisme vertical: un representant del Tercer Estat no podia ascendir ni romandre a la noblesa, llevat d’excepcions.
• Existència del privilegi: la noblesa i el clergat tenien privilegis que el poble no gaudia.
• La noblesa es dividia en alta i baixa; el clergat també es dividia en alt clergat i baix clergat.
• El poble o Tercer Estat comprenia tota la resta de persones: pagesos, burgesos i classes populars.

Els pagesos eren el grup més nombrós; no obstant això, no tenien poder polític i la majoria estaven sotmesos a fortes tributacions del règim senyorial. Els burgesos s’havien enriquit gràcies al comerç i la indústria, però tampoc podien accedir al poder polític, que estava monopolitzat per l’alta noblesa i l’alt clergat. Les classes populars estaven formades per una gran quantitat de criats, bracers, peons, aprenents i jornalers, tant en el món rural com en l’urbà.

Economia i indústria

L’economia de l’Antic Règim es basava fonamentalment en petits tallers artesanals controlats pels gremis. Van aparèixer fórmules noves de producció, com el putting-out system i el domestic system. L’asfixiant sistema tributari i la crisi de la hisenda pública van afavorir les crítiques a la societat estamental i al règim senyorial. No obstant això, els privilegiats es van esforçar per mantenir els seus drets, i el resultat del conflicte entre els qui volien canviar les estructures jurídiques i polítiques i els privilegiats van ser les anomenades revolucions liberals.

Absolutisme i mercantilisme

L’absolutisme va ser el sistema polític dominant en gran part d’Europa a llarg del segle XVII i principis del XVIII. El rei concentrava el poder legislatiu, executiu i judicial: decidia quines lleis entraven en vigor, prenia les decisions de govern i escollia els jutges.

Bossuet, que defensava l’origen diví de la monarquia, sostenia que, per aquesta raó, cap llei ni institució podia estar per sobre del rei. L’absolutisme es fomentava amb el mercantilisme, una doctrina que considerava que un estat era més ric com més or i plata posseís. Per evitar que el metall sortís del país s’implantava el proteccionisme econòmic (aranzels i restriccions a l’exportació). L’estat intervenia en altres aspectes de l’economia, elaborant reglaments i promovent indústries.

Il·lustració i liberalisme

El pensament liberal i l’obra d’alguns filòsofs van qüestionar l’Antic Règim.

• John Locke: defensava la llibertat i l’existència de drets naturals per a totes les persones; la igualtat davant del rei (allunyant-se dels privilegis estamentals) i considerava la propietat com a criteri de diferenciació social. Locke sostenia que només aquells que tenien propietats contribuïen a l’estat i, per tant, obtenien dret a participar en el sistema polític.
• Montesquieu i Rousseau: van formular idees que influirien en el liberalisme polític —separació de poders, contracte social, sobirania popular— i en la idea que els ciutadans estableixen un pacte (la constitució) que legitima l’exercici del poder en nom de la nació.

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Europa al llarg del segle XVIII. Proposava analitzar la societat aplicant la raó: l’ésser humà era el centre de les seves teories i afirmaven que la tolerància havia de ser la base de la convivència humana.

El liberalisme econòmic sostenia que qualsevol persona que ho volgués i tingués els mitjans adequats havia de poder obrir un negoci i prendre decisions respecte dels preus i la producció.

Art i estils: rococó i neoclassicisme

El rococó, en la primera meitat del segle XVIII, es caracteritzà per formes irregulars i corbes i una decoració fastuosa als sostres i les parets dels palaus. El neoclassicisme, en la segona meitat del segle XVIII, va plasmar els ideals racionalistes de la Il·lustració en un estil inspirat en l’antiguitat clàssica.

Guerra de Successió i reformes borbòniques

La Guerra de Successió i el regnat de Felip V (1700-1746) van marcar un punt d’inflexió en la política imperial de la monarquia hispànica. La política reformista de Felip V i de Ferran VI va aprofitar la derrota dels regnes de la Corona d’Aragó en la Guerra de Successió per suprimir els seus furs i institucions (Corts, Diputació, Generalitat, etc.). Això s’executà mitjançant els anomenats Decrets de Nova Planta.

Revolució americana

Les colònies establertes per Gran Bretanya a la costa est d’Amèrica del Nord havien arribat a una gran prosperitat, i això va ajudar a crear un sentiment d’unitat davant d’una metròpoli que no oferia avantatges a les colònies. Seguint la tradició política anglesa i influïts per les idees de la Il·lustració, els colons es van negar a acatar lleis d’un Parlament en el qual no tenien representació. Aquesta situació es va intensificar amb el motí del te a Boston. L’enviament de tropes angleses per sotmetre els colons va ser l’inici de la guerra. Els colons van rebre el suport de França i Espanya, així com de alguns europeus influïts per les idees il·lustrades franceses. Gran Bretanya va ser derrotada i va reconèixer la independència de les colònies en el tractat (conegut com a Tractat de Versalles o de Pau, segons les fonts).

Revolució francesa

A França es va desenvolupar un procés revolucionari que pretenia transformar les estructures de l’Antic Règim. El procés fou la conseqüència de diversos factors:

• Crisi de subsistència, que va empobrir les classes baixes urbanes i camperoles.
• Descontentament de la burgesia, ja que el sistema estamental no li permetia participar en el poder polític.
• Difusió d’idees liberals en política i economia, que van establir bases ideològiques per a la burgesia.
• Reformes fiscals proposades pel monarca per intentar resoldre la crisi econòmica de l’Estat.

Moviments nacionalistes

No existeix un sentiment nacional immutable; aquest adopta diferents matisos segons condicionaments ideològics, polítics i socioeconòmics d’un lloc i un període històric determinat. Fins a finals del segle XVIII, el concepte de nació tenia un significat més geogràfic que polític, ja que designava els nascuts en un mateix lloc.

Les idees de la Il·lustració van asseure les bases del sentiment nacional en defensar els drets de la nació. La política imperialista dels revolucionaris francesos i les guerres napoleòniques van marcar l’inici dels sentiments nacionalistes en el sentit modern del terme; també va influir el corrent cultural del Romanticisme. El nacionalisme va iniciar el seu desenvolupament com a corrent ideològic lligat a les revolucions liberals i va arrelar en els pobles europeus, inspirant polítiques i provocant conflictes que van donar com a resultat la unificació d’algunes nacions (com Itàlia i Alemanya) i la independència d’altres pobles dins d’imperis com l’austríac o l’otomà.