L'Antic Règim i la Il·lustració: Crisi i Canvi Social

L'Antic Règim i la Il·lustració al Segle XVIII

El segle XVIII és un període de transició: es van mantenir les característiques de l'Antic Règim, però alhora es preparava el camí de les revolucions liberals. L'Antic Règim és la formació política i social predominant a Europa durant els segles XV-XVIII, afectant l'economia, la societat, la política i la ideologia. Aquesta situació va començar a canviar al llarg del segle XVIII perquè, amb la Il·lustració, es van anar preparant les grans transformacions polítiques i econòmiques que donarien pas a la societat burgesa.

Organització Política: Monarquia Absoluta i Despotisme

Es practicava la monarquia absoluta, que va tenir problemes amb la crisi financera. Les despeses eren cada vegada més grans i la fiscalia va veure que era impossible fer front a les despeses de la corona. En aquest context, destaca la difusió del despotisme il·lustrat, on el monarca absolut acceptava els principis de la Il·lustració, utilitzant les seves idees sempre que no atemptessin contra el seu poder.

Al segle XVIII també hi havia monarquies parlamentàries o repúbliques com a formes alternatives. Fora d'Europa, destaquen les tretze colònies angleses, que van declarar la independència dels Estats Units el 1776. La constitució americana declara la separació de poders, un govern republicà i una estructura federal.

La Societat Estamental

La societat era estamental, un model tancat basat en grups socials desiguals davant la llei, als quals s'hi accedia per naixement. Els estaments privilegiats eren una minoria (noblesa i clergat). L'ordre eclesiàstic instruïa la societat, mentre que la noblesa era el braç armat, mantenia la integritat del regne i auxiliava el monarca. El Tercer Estat era la majoria: els burgesos, enriquits pel desenvolupament de les finances i el comerç; el camperolat; i les classes populars de la ciutat.

Economia i Factors de Canvi

En l'economia, la principal activitat era l'agricultura, en la qual participava més del 80% de la població. Tenia un rendiment molt baix i la producció sempre estava al límit de l'escassetat.

Factors de Canvi

• Canvis econòmics: Acumulació capitalista i financera, comerç intercontinental i millores agrícoles. Al segle XVIII, aquests canvis es van accelerar i es va iniciar un procés a la Gran Bretanya amb un conjunt de fenòmens (Revolució Demogràfica i Agrària) que són les bases de la Revolució Industrial.
• Tensió social: Bloqueig dels estaments privilegiats davant el desenvolupament de la burgesia, pressió del camperolat sobre la terra i resistència de l'aristocràcia a la monarquia absoluta i a permetre la moderació dels seus privilegis.
• Canvis de mentalitat: Les idees de l'Antic Règim estaven marcades per la religió. Amb l'humanisme renaixentista es va començar a canviar la mentalitat, i sobretot amb la Il·lustració del segle XVIII, una ideologia que, tot i no ser coherent, posa en dubte l'Antic Règim. La raó esdevé la guia moral i intel·lectual de l'individu.

Les figures més destacades de la Il·lustració són Diderot, D'Alembert, Montesquieu, Rousseau i Voltaire:

• Rousseau: Va desenvolupar la teoria de la democràcia, segons la qual el poder resideix en el poble (sobirania nacional).
• Montesquieu: Va defensar el principi de la separació de poders.
• Voltaire: Va criticar els prejudicis religiosos de l'Antic Règim i va proposar el sistema parlamentari per limitar les atribucions del monarca.

La Problemàtica Social a les Balears (Segles XVI-XVII)

A les Balears hi va haver un alt nivell de conflictivitat perquè la problemàtica del període anterior no s'havia acabat de resoldre. La desigualtat social, la mala administració i els enfrontaments entre el camp i la ciutat van generar nous conflictes.

Les Germanies a Mallorca (1521-1523)

Les Germanies van ser una revolta popular a Mallorca duta a terme pels artesans i pagesos, que estaven descontents pels imposts elevats i la corrupció administrativa. El seu objectiu era la reforma del sistema tributari i la suspensió dels imposts directes. La revolta es pot dividir en tres etapes:

1. Fase moderada: Encapçalada per Joan Crespí.
2. Fase exaltada: Dirigida per Joanot Colom.
3. Fi de la revolta.

Bandolerisme i Banderies: Canamunts i Canavalls

El bandolerisme i les banderies apareixen a partir de l'increment de la pobresa i la falta de recursos. Un dels bandolers més coneguts és Bartomeu Gomila Pujol, «Moiana», a qui se li atribueixen molts assassinats i violacions. Les banderies eren enfrontaments entre agrupacions de famílies distingides, enemistades per interessos econòmics o qüestions d'honor. La màxima expressió del conflicte va ser la lluita entre Canamunts i Canavalls. El conflicte es va estendre a la Part Forana; la colla de Selva estava estesa per Lluc, i el seu capità, germà del capellà Boda, va ser executat. Miquel Ferragut es va venjar matant el jutge de la Reial Audiència, Jaume Joan de Berga. Es va detenir molta gent que no tenia relació amb els fets, i d'aquí l'expressió: «I què en som jo, de la mort d'en Berga?».

La Pirateria a les Illes Balears

La pirateria va ser un dels problemes més terribles a les Balears durant els segles XVI-XVII. Els atacs pirates van provocar una gran inseguretat, morts i comportaven moltes despeses per la construcció de fortificacions i torres de vigilància. Les localitats més afectades van ser Pollença, Sóller, Valldemossa, Alcúdia i Santanyí. Maó va ser assaltada per Barba-rossa, però l'atac més important va ser el de Ciutadella, en què va atacar una flota turca. L'assalt va durar nou dies, van morir molts menorquins i va tenir fortes conseqüències econòmiques i demogràfiques. A Pollença, els turcs també van atacar, i els pollencins, amb Joan Mas al capdavant, els van fer reembarcar (festes de la Patrona). A Sóller, van assaltar els algerins (el Firó).

El Conflicte Xueta

Aquest conflicte es va originar amb les conversions forçades de jueus, amb el consegüent canvi de noms i llinatges. La persecució més notable, duta a terme per la Inquisició, va ser motivada per les necessitats financeres de la corona, acusant una bona part de la comunitat jueva de continuar practicant la seva religió. Com a conseqüència, es va generar un fort antixuetisme, relacionat sovint amb la seva bona posició econòmica. Encara que el problema, amb el temps, va perdre intensitat, els xuetes van ser exclosos socialment durant segles.