Àngel Guimerà: Vida, Obra i Anàlisi de 'Mar i Cel'

Àngel Guimerà: Vida i Obra

Àngel Guimerà neix a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845. Els seus pares són canaris. Quan té 7 anys, la seva família decideix tornar a Catalunya. Estudia a Barcelona i aprèn la tècnica de versificació en castellà (la seva llengua materna). Més endavant, es vincula al moviment literari de la Renaixença, tria el català com a llengua literària, amb voluntat de militància. El 1877 guanya tots els premis dels Jocs Florals i és anomenat Mestre en Gai Saber. Primerament conrea poesia i després teatre. Mor a Barcelona el 5 de juliol de 1924.

És una figura indiscutible al voltant de la qual gira tot el teatre català del segle XIX. Va ser innovador per a l'època per la seva capacitat de crear personatges que viuen immersos en una dimensió individual d'arrel passional i en una problemàtica col·lectiva que els condiciona.

Obres populars: Mar i Cel, Terra Baixa, Maria Rosa i La Filla del Mar.

Etapes:

• 1a etapa (1879-1890): Etapa romàntica, amb referents com Victor Hugo i Shakespeare. Obres: Mar i Cel i El Fill del Rei.
• 2a etapa (1890-1900): Aproximació al realisme, reflectint la quotidianitat de la Catalunya popular. Obres: Maria Rosa, Terra Baixa i La Filla del Mar.
• 3a etapa (1901-1911): Davallada i experimentació amb nous camins. Obres: L'Aranya i La Santa Espina.

'Mar i Cel': Context i Argument

Mar i Cel es va estrenar al teatre Romea el 7 de febrer de 1888. Ja estava escrita el 1885, però el panorama del teatre català en aquell moment era complicat: hi havia poc interès pel gènere de la tragèdia i el públic estava acostumat a obres amb molts canvis d'escenografia (a Mar i Cel l'acció transcorre sempre al mateix lloc). En el context polític de la Renaixença, es preferien obres més centrades a enaltir el passat de Catalunya, i no tant els personatges i els seus conflictes. Malgrat tot, l'estrena va ser exitosa.

Context Històric i Literari

L'obra Mar i Cel conté característiques tant del moviment romàntic com del realista:

Característiques romàntiques:

• Història passional i exaltació dels sentiments.
• Ésser marginat: Saïd (musulmà, pirata, delinqüent, rebel, allunyat de les normes).
• Recerca de la identitat en un món esclavitzat pels dogmes (subjectivisme).
• Personatges rebels que trenquen amb la tradició que ofega la seva llibertat.
• Conflicte individu contra societat.
• Fatalitat que condiciona i magnifica els personatges (mort o marginació).
• Força del destí que aboca a la fatalitat.
• Figura de l'heroi èpic que lluita contra les injustícies.
• Personatges víctimes de la injustícia que només es poden redimir a través de l'amor.

Característiques realistes:

• Col·loquialisme del llenguatge (exemples: "Mal llamp! No en saps!" o "Jo? Bah!").
• Els personatges fan feines quotidianes.
• Detallisme en les descripcions.

Argument: Explica la tràgica història d'amor, situada en alta mar, entre un pirata morisc (Saïd), expulsat de València i amb els pares assassinats per no abandonar Espanya, i una dona cristiana (Blanca), destinada a casar-se amb Ferran. S'observen les diferències i les semblances entre dues persones de religions i cultures diferents.

Tema: L'eix fonamental de l'obra és l'amor impossible per la pertinença dels amants a dos universos oposats (religió) sense solució de continuïtat. És una dicotomia d'arrel romàntica.

Conflictes Dramàtics

• Conflicte històric (àmbit col·lectiu): Segle XVII, expulsió dels moriscos al nord d'Àfrica. Context polític: trencament de la convivència entre dues comunitats.
• Conflicte religiós (àmbit col·lectiu): Cristians contra musulmans.
• Conflicte amorós (àmbit individual): Entre Blanca i Saïd.

Exemples de conflicte amorós:

• Blanca: "Que jo no vull que mori, que en ell trobo quelcom que no hi ha enlloc [...] I a l'una lo desig d'abraçar-lo m'esperona i de dar-li la vida unint los llavis!"
• Saïd: "A mos llavis acut, i en ells rebenta per a dir-vos, oh Blanca, que us estimo més que s'estima vostre Déu als àngels, més que estima a ses hurís Mahoma [...]"

Característiques de 'Mar i Cel'

• Voluntat d'aconseguir versemblança en la psicologia dels personatges.
• Ús de la unitat de lloc i temps, que permet assolir una condensació dramàtica.
• Cada acte comença i acaba amb una lògica interna, coherent i ben travada.
• Acotacions que descriuen molt bé l'espai escènic.
• Apartats: Intervencions dels personatges amb monòlegs que expressen interioritats i permeten conèixer les seves històries i estats emocionals.

Exemples d'apartats:

• Joanot: Expressa les seves inquietuds i la por que l'envaeix.
• Saïd: Reflexiona sobre l'impacte de veure plorar Blanca.

Anàlisi Estructural de 'Mar i Cel'

Acte Primer

• Plantejament de l'obra.
• 19 escenes.
• Manca notable d'acció.
• Contacte forçat entre els representants de les dues religions oposades.
• Acció dramàtica destinada a presentar els personatges enfrontats i la seva veritable naturalesa (monòleg de Saïd).
• Elements del passat que esdevindran la base de la profunditat psicològica dels personatges.
• El plor i el dubte com a base per al coneixement i la construcció de l'amor entre els protagonistes.

Acte Segon

• Nus de l'obra.
• 19 escenes.
• Més acció que en el primer acte.
• Aprofita la informació donada al primer acte.
• Comença amb molta pólvora ideològica i verbal.
• S'accelera l'acció i les tensions, provocant suspens.
• Saïd es construeix com a personatge romàntic (contradiccions).
• Saïd i Blanca intenten entendre's i s'adonen dels seus sentiments.
• Aparició de la bogeria i la gelosia de Saïd.
• Saïd observa que el seu món és el dinamisme del mar.
• L'arribada a Alger accelera el final de l'acte.

Acte Tercer

• 12 escenes.
• Lluita i interès de poder com a pretext per a un flashback.
• Canvi del focus narratiu cap a Blanca.
• L'amor passional com a fil conductor.
• Les escenes fan avançar l'acció cap al desenllaç.
• Tristesa com a resultat de no poder harmonitzar els contraris.
• La mort com a superació fatal de les contradiccions i perennitat de l'amor.

Lloc i Temps a 'Mar i Cel'

Lloc

• Espai estàtic: un vaixell (cambra del vaixell dels pirates musulmans).
• Intenció: fixar l'atenció en la paraula i la història.
• Pas del temps en el recorregut del trajecte.
• Metàfora del dinamisme de la vida.
• Itinerari en un espai fora de les lleis de la societat (fora de terra ferma).
• Terra/Mar: antítesi dels pensaments ancorats en la terra (idees, conviccions, religions).
• Espai d'acció: vaixell.
• Espais semàntics:
  • Mar: Saïd sempre hi està vinculat.
  • Cel: Blanca, inicialment, hi està lligada (paradís del cristianisme).
• Impossibilitat d'unir els contraris: imatge de l'horitzó (no-lloc).
• Destí de la trama dramàtica: Alger.
• Destí de la trama simbòlica: horitzó.
• Horitzó: No-lloc, punt de trobada de la unió dels contraris, il·lusió òptica que s'allunya de terra i comporta la desaparició del jo dels protagonistes.

Temps

• Temps històric: Segle XVII (1609, expulsió dels moriscos).
• Temps dinàmic: Universalització del tema del mestissatge.
• Transcurs del temps al vaixell: temps de la tragèdia.
• El pas del temps ve donat per l'itinerari de la nau.
• Temps atmosfèric: L'obra comença al crepuscle i acaba amb l'arribada de la nit.

Personatges de 'Mar i Cel'

Creació dels personatges: Basada en la versemblança psicològica.

• Personatges principals: Complexitat emocional (Saïd i Blanca).
• Personatges secundaris: Esbossats amb poques intervencions, però que donen caràcter i informació bàsica.

Saïd

• Capità del vaixell de pirates argelins musulmans.
• Autoritari, exerceix la seva autoritat sense rèpliques.
• Delinqüent de mar: ataca vaixells cristians per robar.
• Morisc expulsat d'Espanya; els seus pares van morir per negar-se a abandonar València.
• Sap perdonar.
• Contradicció interna: dubtes sobre la seva identitat.
• Oscil·la entre el furor bàrbar i la puresa d'un infant.
• La motivació emocional determina el bàndol que tria.

Blanca

• Filla de Carles.
• Captiva al vaixell dels pirates musulmans.
• La seva mare va morir quan tenia 4 anys.
• El seu destí és lliurar-se a Déu (catòlica).
• El pare la portava a Barcelona per ingressar com a monja al convent del Carme.
• Ha perdut l'alegria i el goig de viure.
• Cita: "El món, jo l'avorreixo."