Tòpics Literaris Llatins Essencials: Significat i Temes Clàssics

Amor post mortem

(Amor més enllà de la mort)

Caràcter etern de l’amor, sentiment que perdura després de la mort física.

Vulnus amoris

(La ferida de l’amor)

L’amor és una ferida dolça i dolorosa.

Locus amoenus

(Lloc agradable)

Caràcter mític del paisatge ideal, descrit bucòlicament a través dels diversos components (prat, rierol, arbre…) i relacionat, gairebé sempre, amb sentiments amorosos.

Descriptio puellae

(Descripció de la jove)

Enumeració gradual, generalment en ordre descendent, de les característiques d'una dona: cap, coll, mans…

Furor amoris

(L’amor apassionat)

Concepció de l’amor com una malaltia que nega el poder de la raó.

Beatus ille

(Afortunat aquell)

Elogi de la vida camperola, rural, enfront del tràfec urbà i la seva inquietud.

Homo viator

(L’home viatger)

Caràcter itinerant del viure humà, considerada l’existència com un camí, viatge o peregrinació.

Vita flumen

(La vida com un riu)

Caràcter fluent de l’existència humana, equiparada a un riu que avança, sense detenir-se, fins a fondre’s amb el mar, que representa la mort.

Theatrum mundi

(El teatre del món)

Caràcter representatiu del món i de la vida, entesos com a escenaris dramàtics on diversos actors —els homes— representen els papers que els dona o atribueix la vida.

Vanitas vanitatum

(Vanitat de vanitats)

Caràcter enganyós de les aparences, que exigeix el rebuig o la renúncia de tota ambició humana, per considerar-la vana.

Fortuna mutabilis

(La sort és canviant)

La vida presenta situacions diverses que afecten la fortuna, la riquesa, la salut, etc. La fortuna és inestable.

Carpe diem

(Aprofita el dia)

Invitació al gaudi dels anys de joventut i l’aprofitament del moment, abans que l’inevitable pas del temps ens dugui a la vellesa i la mort.

Collige, virgo, rosas

(Cull, verge, les roses)

Caràcter irrecuperable de la joventut i la bellesa; invitació a gaudir de l’amor (simbolitzat en la rosa) abans que el temps robi els millors anys.

Fugit irreparabile tempus / Tempus fugit

(El temps passa irremeiablement)

Caràcter irrecuperable del temps viscut, evocació de la condició fugaç de la vida humana.

Memento mori

(Recorda que has de morir)

Caràcter cert de la mort com a final de la vida; advertiment alliçonador.

Omnia mors aequat

(La mort ens iguala a tots)

Caràcter igualitari de la mort que no discrimina les seves víctimes ni respecta jerarquies.

Quotidie morimur

(Morim cada dia)

Caràcter determinant del temps en la vida humana, considerada com un «camí» que s'ha de recórrer cap a l'última fita, la mort. Segons això, cada moment de la nostra existència és un pas cap a la mort.

Ubi sunt

(On són?)

Caràcter desconegut del més enllà, de l’altra banda de la mort, materialitzat en interrogacions retòriques sobre el destí (on són aquells que foren abans que nosaltres?).