Variants del català: oriental i occidental – trets principals

Es divideix en dos grans grups: el català oriental i el català occidental. La diferència entre un i l'altre és que a l'oriental es neutralitzen les vocals i a l'occidental no.

El català oriental

El rossellonès o català septentrional

Es parla a la Catalunya Nord i al sud de França. Característiques:

Fonètiques

• La o tancada àtona passa a ser una u: llop → llup.
• Per influència francesa, hi ha abstinències de mots esdrúixols.
• La -a final de la terminació -ia desapareix en alguns mots esdrúixols: família → famili.
• Per influència del francès, la r es pronuncia gutural (a la gola), no vibrada darrere de les dents.

Morfosintàctiques

• Primera persona del present d'indicatiu amb -i: jo estimi (en lloc de jo estimo).
• Unic dialecte que utilitza el possessiu llur (llur casa).
• Possessius: meu → meua, teu → teua, seu → seua (ex.: la meua mare).
• Participis amb -it: nascut → naixit.
• Utilitza pas per negar, fins i tot fent desaparèixer el no.

El balear

Es parla a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Característiques

Fonètiques

• Hi ha vuit vocals tòniques, amb variants obertes i tancades:
• [e] → tancada
• [e al revés] → oberta
• [e neutral] → neutre
• [o oberta] → o oberta
• [a], [i], [u], [o]

Hi ha 3 vocals àtones: [i], [u], [e al revés] — no porten accent.

• En el mot IX la i té manca de pronunciació: calaix → [kəˈlaʃ] (transcripció aproximada).
• La -a final de la terminació -ia desapareix en alguns mots esdrúixols: família → famili.
• Tll passa a ser tl: espatlla → espatla.
• No es pronuncia cap r del mot final: mar → má.

Morfosintàctiques

• Primera persona del present d'indicatiu dels verbs en primera i tercera persona no presenta desinència: jo estimo → jo estim.
• Primera i segona persona del plural del present d'indicatiu acaben en -am i -au: cantam, cantau.
• Article salat: es/sa (ex.: es mon, ses nines, sa maleta).
• Articles personals: en/na (ex.: En Joel, Na Martina).
• Nosaltres → noltros, vosaltres → voltros.

El català central

El 80% de la població del Principat de Catalunya parla català central. És la variant dialectal més heterogènia i canviada per la influència (sonoritat i lèxic).

Característiques

Fonètiques

• Hi ha set vocals tòniques:
• [e] → tancada
• [e al revés] → oberta
• [o oberta] → o oberta
• [a], [i], [u], [o]
• Hi ha 3 vocals àtones: [i], [u], [e al revés] — no porten accent.
• So fricatiu [s] tendeix a ensordir-se en [t͡s] en alguns contextos: metge → me[t͡se] (transcripció aproximada).
• En el mot IX la i pot faltar en la pronunciació: calaix → [kəˈlaʃ].
• No es pronuncien els sons finals en combinacions consonàntiques com mb → mp, nd → nt, ld → lt, rd → rt: exemples: salt, rumb.

Morfosintàctiques

• Primera persona del present d'indicatiu acaba en -o: jo estimo, jo canto.
• Articles: el / la (ex.: ell / ella).
• Verbs incoatius amb -eix: serveix, pateix, rendeix.

Lèxic

• Presència de paraules d'origen castellà: barco, asustar, alquilar, tenir que (préstecs i calcs).

L'alguerès

Es parla a l'Alguer (Alghero), un poble de l'illa de Sardenya (Itàlia). A la Cerdanya només es parla català a la zona nord.

Característiques

Fonètiques

• Neutralització de la a i la e en una vocal neutra [a]. La o àtona es tanca en [u].
• Presència de la v labiodental (les dents toquen el llavi inferior).

Morfosintàctiques

• La primera persona del present d'indicatiu dels verbs acabats en -ar presenta desinència zero: jo estim, jo cant.
• Articles: lo, la, los, las (pronúncia: lo → [lu], los → [lus]).
• Possessius: meu/mia, tou/tua, nostro/nostra, vostro/vostra (ex.: lo pare tou, la mia casa).
• Davall dels verbs s'utilitzen formes planes dels pronoms febles: me diu, se fa.
• Antics plurals en -ns: hòmens, còvens.

El català occidental

El nord-occidental

Es parla a Lleida i a terres de l'Ebre. Característiques:

Fonètiques

• No neutralitzen la a, e, o ni la u; les marquen amb claredat.
• La o àtona en posició inicial es converteix en diftong: oliva → [aw]liva.
• Articulació de la i en el mot IX: calaix → [kəˈlaʃ].
• La e es converteix en i en alguns mots: soroll → sirell, serell.
• Abundància de casos de tancament de la e àtona en [i]: petit → p[i]tit.
• Consonants africades en alguns casos: xocolata → [t͡ʃ]ocolata (transcripció aproximada).

Morfosintàctiques

• Primera persona del present d'indicatiu acaba en -o: jo estimo, jo canto.
• Articles masculins lo / los: Lo Pere, los llibres.
• Davall del verb s'utilitzen formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos.
• Terminacions del subjuntiu amb -e en alguns casos: ell estime, nosaltres partíssem.

El valencià

Es parla a la Comunitat Valenciana.

Característiques

Fonètiques

• La e i la o s'articulen amb una gran obertura.
• Caiguda de la -d- intervocàlica: cremà ← cremada, vesprà ← vesprada.
• La d entre vocals sovint no es pronuncia.
• La r final de les paraules s'articula en la majoria de casos: ballar, paper.
• Es distingeix entre [b] i [v].

Morfosintàctiques

• La primera persona del present d'indicatiu acaba en -e: jo estime, jo cante.
• Articles: el, els, la, les.
• Els noms de persona no porten article personal: Has vist Nora? (no *la Nora).
• Possessius: meu/meua, teu/teua, seu/seua (ex.: meu amic, la meua mare).
• Demostratius: este/esta, eixe/eixa, aquell/aquella (ex.: eixa pel·lícula).
• Combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funció de CI i CD: li'l, li la, els el, els la, li'n, li'ho (ex.: li'l cuinarà).