Cicles biogeoquímics i formació del sòl
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3 KB
Cicles biogeoquímics
El cicle del carboni
Els organismes autòtrofs capten el CO₂ atmosfèric i el transformen en compostos orgànics i, a través de l'alimentació, el carboni passa als consumidors. Mitjançant la respiració cel·lular, alliberen CO₂ a l'atmosfera. Les restes orgàniques dels éssers vius poden quedar enterrades i formar dipòsits en el sòl o sediments marins que, amb el temps, es transformaran en combustibles fòssils. Les erupcions volcàniques també alliberen CO₂ a l'atmosfera.
CO₂ atmosfèric: fotosíntesi, respiració, crema de combustibles fòssils, erupcions volcàniques, fotosíntesi, respiració, crema de biomassa vegetal, sediments marins, roca calcària, combustibles fòssils.
El cicle del nitrogen
Determinats grups de bacteris capten el nitrogen atmosfèric i el transformen en nitrats (NO₃⁻), que és la forma en què les plantes poden assimilar el nitrogen. A través de l'alimentació, el nitrogen passa als consumidors. Amb les restes que generen els éssers vius en morir i els seus excrements, el nitrogen torna al medi on els bacteris el converteixen de nou en nitrats.
N₂ atmosfèric: bacteris del sòl fixadors de N₂, restes orgàniques, bacteris nitrificants, bacteris desnitrificants, nitrats assimilables.
El cicle del fòsfor
La major part del fòsfor es troba en roques sedimentàries d'origen marí. L'erosió d'aquestes roques allibera fosfats, que dissolts en l'aigua poden ser utilitzats per les plantes. Per mitjà de l'alimentació, el fòsfor passa a les restes de la cadena tròfica i, quan productors i consumidors alliberen els fosfats al medi, tornen a ser utilitzats per les plantes.
Formació i desenvolupament del sòl
- Meteorització de la roca mare: Els fenòmens atmosfèrics, principalment els canvis de la temperatura, produeixen la meteorització física de la roca mare.
- Colonització de líquens i plantes: Sobre els materials disgregats s'instal·len éssers vius, com líquens i molses, que col·laboren en la disgregació de la roca i aporten al sòl matèria orgànica.
- Sòl amb humus: La comunitat biològica del sòl va augmentant.
- Desenvolupament: Passat un quant temps, l'alteració ha avançat en profunditat i fa que el sòl sigui més profund.
Horitzons del sòl
El sòl té una estructura que presenta capes superposades que s'anomenen horitzons:
- Horitzó A: És la capa més superficial i de color fosc; té un contingut variable de matèria orgànica.
- Horitzó B: S'hi acumulen les sals minerals que l'aigua arrossega des de l'horitzó A.
- Horitzó C: És la roca mare que se situa davall el sòl.