Anàlisi de la Segona Tòpica de Freud i Mecanismes de Defensa
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,89 KB
El Jo i Allò: La Segona Tòpica
La segona tòpica estableix 3 instàncies, que no són les tres parts de la ment humana de la que parla la primera tòpica. En la segona tòpica concedeix més importància a la interpretació de l'individu concret. Mentre que en la primera tòpica partia de fonaments biològics, en la segona parteix de la seva llarga experiència psicoanalítica. Si la primera tòpica era revolucionària per aportar el concepte d'inconscient, la segona també ho és, perquè abans el Jo designava a la totalitat del subjecte, i ara Freud distingeix entre el Jo, Allò i el Superjò. Aquesta tòpica és una teoria de la personalitat.
Allò (Id)
ALLÒ: part de la personalitat que ens constitueix de mode més primari, part pulsional amb la que naixem. És el fons obscur de la nostra personalitat. No el podem conèixer directament, només indirectament a través de les diverses manifestacions de l'inconscient. Freud diu que és una caldera en la que bull l'excitació. Està format per pulsions. Tota l'energia de la personalitat prové de l'Allò. L'Allò és inconscient.
Jo (Ego)
JO (es va creant i moldejant): es una part de l'Allò modificada pel contacte amb el món exterior. El Jo és l'encarregat d'administrar les energies de l'Allò per tal que puguin satisfer-se en la realitat. Es mou en base al principi de la realitat. Freud compara el Jo amb un genet que es mou amb l'energia d'un cavall i que tracta de controlar i canalitzar. El Jo no és una realitat limitada, sinó una realitat que es va construint. El Jo està regit pel procés secundari, i busca una adaptació al principi de realitat.
El Superjò (Superego)
El Superjò procedeix d'una diferenciació del Jo. El seu paper és el de jutge del Jo. Procedeix de la superació del complex d'Edip. La interiorització de les prohibicions comporta l'acceptació de la consciència moral. Pot succeir també que el complex no hagi quedat completament resolt; en aquest cas continuaran els desitjos incestuosos, però degut a la instància repressora del Superjò, aquest crearà en el subjecte un sentiment de culpabilitat. En conjunt, el Superjò està conformat per les regles morals i socials introjectades a través de les prohibicions usualment paternes.
Mecanismes de Defensa
- REPRESSIÓ: mecanisme de defensa més important. Consisteix a posar una barrera als sentiments desagradables i inconfessables de manera que queden submergits a l'inconscient on, tot i així, continuen actius. Aquest mecanisme de repressió és ell mateix inconscient, com ho són en general tots els altres.
- RACIONALITZACIÓ: el subjecte intenta explicar-se a si mateix una situació i trobar-hi una justificació: "si en el fons és el que volia", "ja m'ha anat bé".
- NEGACIÓ DE LA REALITAT: no es vol acceptar una realitat i es diu tot el contrari: "de cap manera, no em passa res, estic bé".
- FANTASIA: una altra manera de negar la realitat realitzant en la imaginació allò que la persona no pot fer en la realitat. A la descripció de fets sovint s'incorporen fets o paraules no pronunciades.
- INTROJECCIÓ: consisteix a atribuir-se a un mateix característiques o formes d'actuar que no són pròpies.
- PROJECCIÓ: consisteix a atribuir als altres la pròpia frustració, els problemes propis o el comportament propi.
- REACCIÓ: consisteix a accentuar la conducta contrària. Molts tímids, per lluitar contra la timidesa es passen a l'extrem contrari.
- COMPENSACIÓ: s'intenta compensar el fracàs en una activitat amb el triomf en una altra.
- SUPERCOMPENSACIÓ: s'intenta triomfar en allò en què s'ha fracassat.
- SUBLIMACIÓ: els impulsos del subjecte considerats inacceptables són desviats cap a altres objectes considerats superiors.
Principis Reguladors de l'Energia Psíquica
S'estudia la distribució i circulació de les energies de les pulsions. Aquest funcionament es regeix per uns principis. La teràpia psicoanalítica proposa una redistribució de càrregues. Aquesta distribució s'efectua amb determinats principis:
Principi del Plaer
Tota activitat psíquica tendeix a aconseguir el màxim de plaer i evitar el displaer. El plaer és entès com a distensió. Això és pensat per Freud en base al model de la sexualitat.
Principi de Realitat
El fet de residir en el món comporta que haguem d'adaptar la nostra conducta a la realitat. Aquest principi comporta que de vegades s'hagi d'ajornar la satisfacció d'un plaer.