Anàlisi de "Vinyes verdes vora el mar" de J. M. de Sagarra: cicle vital i Modernisme

"Vinyes verdes vora el mar": Introducció i Context

Vinyes verdes vora el mar, de Josep Maria de Sagarra, és un poema representatiu del modernisme de principis del segle XX i d’un context històric concret: el de la preguerra.

Tot el poema representa de forma metafòrica el cicle de la vida a través del cicle de la vinya.

Estructura Mètrica i To

• Es tracta d’una composició formada per estrofes de cinc versos heptasíl·labs.
• La rima és consonant i encadenada, seguint l’esquema 7A/7B/7A/7B/7A.
• Aquesta mètrica pertany al gènere popular de la cançó.

El poema té un to positiu, ja que el contrast dels colors vius transmet vitalitat i optimisme.

Recursos Literaris Destacats

La Personificació

Gràcies a la personificació, el poeta és capaç de mostrar-nos el cicle vital de la vinya en comparació amb el cicle vital de l’home. Si la vinya, sense fruit, està sola i propera al seu final, l’home sense família estarà sol i sense la il·lusió suficient per portar a terme una vida plàcida.

La Repetició i la Musicalitat

La repetició, tant al llarg del poema com a dins de la mateixa estrofa (cada estrofa s’obre i es tanca amb el mateix vers), fa possible la musicalitat i la rapidesa del poema, convertint-lo en una cançó. Cal afegir que el poema comença i acaba amb el mateix vers.

Anàlisi Estructural del Poema (Tres Parts)

1. La Introducció (Primeres tres estrofes)

Aquestes estrofes ens introdueixen un paisatge harmònic, estable i encisador, típic de la primavera. Les proves d’això són:

• El vent de tramuntana, que sol ser un element erosionador, ara no existeix.
• Les vinyes són joves (s’identifica pel seu color verd) i plenes de vida.
• El terme «userda» i «verd» associen la vinya amb el concepte de fertilitat.
• L’expressió «dolç repòs» transmet tranquil·litat i serenitat, que posteriorment es contraposa amb el dinamisme del terme «vela».

2. El Desenvolupament (Dues estrofes següents)

Si fins ara el poema havia presentat un paisatge ideal, quan comença l’estiu i el raïm ja es veu clarament, tot canvia. Apareix el terme «soledat», que es refereix a la soledat del color verd del cep enmig dels colors càlids de la tarda.

També es reflecteix la incapacitat de moviment de la vinya: si abans el repòs era dolç, ara és amarg, ja que la vinya es veu obligada a dir adeu a elements als quals estava acostumada:

• El llagut.
• La gavina.
• El serrellet de neu (l’escuma que deixen les ones en arribar a la platja, segons Sagarra).

3. La Conclusió (Dues darreres estrofes)

Podem apreciar clarament que el poema ens està situant a la tardor. Ara, els elements exteriors de la natura s’inclouen, representant un perill per a la producció. Posteriorment, s’interpreta que el fruit és l’únic que pot salvar la vinya d’un infinit basardós.

A la penúltima estrofa, la vinya deixa de ser un element visible i passa a formar part del cor de l’autor (mostrant l’estimació de Sagarra pel paisatge). Finalment, la darrera estrofa ens torna a mostrar el panorama idíl·lic amb què havia començat el poema, gràcies a l’existència del fruit que ha estat capaç de lluitar contra els elements exteriors.

El Poema com a Quadre i Similitud amb l'Home

Tot el poema és concebut com un quadre; per això, també és important la interpretació de certs colors. L’autor té per objectiu la descripció de la natura, explicant-nos alhora el seu cicle vital. Aprofita aquesta descripció per fer que el lector estableixi una certa semblança entre el paisatge que està descrivint i la figura de l’home.

Vocabulari i Definició

Remugar:

Rondinar.

Poruga:

Que fàcilment agafa por.

Userda:

Alfals.

Vinclar:

Corbar.

Serrellet:

Part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, d’una tovallola, d’una catifa, etc., que es deixen sense teixir perquè serveixin d’ornament agrupant-los en feixos o fent-hi altres treballs.

Pàmpol:

Fulla de vinya.

Penyal:

Penya aïllada.

Basarda:

Sentiment de depressió que s’empara d’algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens.