Anàlisi de la Restauració Borbònica i les Onades Revolucionàries del S. XIX

La Restauració

Retorn a l'absolutisme

Durant la Restauració van tornar al poder monarques de l'antic règim com si la Revolució Francesa no hagués existit mai. Els reis van promulgar cartes atorgades, que reconeixien alguns poders a la població. Cas del rei Lluís XVIII que va regnar després de la caiguda de Napoleó.

Congrés de Viena (1815)

Després de la derrota de Napoleó, les potències (Àustria, Rússia, Prússia i Anglaterra) van cercar una nova distribució territorial per garantir una pau duradora i evitar noves revolucions. En el Congrés de Viena (1815) es va modelar el nou mapa europeu.

Canvis més rellevants:

• França va tornar a les fronteres que tenia abans de la Revolució.
• Es van enfortir dos estats tap (país situat entre dues potències) per dificultar una possible expansió francesa. Al nord, el Regne d'Holanda va assimilar Bèlgica, i al sud, el Regne del Piemont va rebre Savoia i Gènova.
• Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de forma equilibrada.
• Anglaterra no volia territoris al continent, sinó que va aconseguir bases navals al Mediterrani per crear un imperi comercial.

El congrés va crear nous problemes com falses unions.

La Santa Aliança

Formada per Prússia, Rússia, Àustria i, més endavant, França, tenia un caràcter antiliberal. Intervenien on fes falta per defensar l'absolutisme. Defensaven l'aliança entre el tron i l'altar, reconeixien el dret diví dels reis i el suport de l'Església a la monarquia.

El Liberalisme

Moviment polític que a la primera meitat del segle XIX es caracteritzava pel rebuig de l'absolutisme i la recuperació dels drets i les llibertats de la Revolució Francesa. A partir de 1848 va aparèixer un nou liberalisme radical.

1820 - Primera onada revolucionària

El moviment va començar a Espanya, on el 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absoluta de Ferran VII i es va originar el "Trienni Liberal", en el qual els liberals espanyols van aconseguir que el rei jurés la Constitució de Cadis de 1812. El moviment va acabar el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança que va restaurar l'absolutisme. Al 1821 els grecs es van revoltar contra la dominació turca, acabant amb la independència de Grècia (1829).

1830 - Segona onada revolucionària

El rei Carles X de Borbó va intentar suprimir la carta atorgada que havia concebut Lluís XVIII. Al juliol va esclatar una revolució i va ser expulsat del país. Com a reflex, a Brussel·les hi va haver un alçament contra el rei d'Holanda, que al final va donar la independència a Bèlgica (1831).

1848 - Revolució per tota Europa

A més del liberalisme i el nacionalisme, també va tenir un component de revolució social i obrera. Tot va començar a França, on el règim cada vegada més corrupte va patir una revolució contra Lluís Felip, que l'expulsa de França (febrer) i es va proclamar la II República. Els obrers van seguir estant descontents i van alçar una nova revolució al juny, encara que van ser derrotats.

Per tant, va vèncer la burgesia que va elaborar la constitució. En les eleccions va triomfar Napoleó Bonaparte, que va posar fi a la república i va proclamar el II Imperi (1852). Mentrestant, fora de França van esclatar revolucions que no van triomfar.

El Nacionalisme

Naixement del nacionalisme

Els estats del segle XIX pretenien desenvolupar el sentiment nacional i la cohesió dels habitants i el seu orgull patriòtic. Es va implantar l'ús d'una llengua nacional. Es desenvolupen tradicions, banderes, himnes... que es van convertir en símbols del país. I s'exalta el sentiment d'amor cap al país mitjançant competicions esportives. El patriotisme també anava acompanyat d'odi cap a altres països.

Nacionalisme disgregador

Alguns moviments nacionalistes van iniciar processos de disgregació d'entitats polítiques existents. Els casos més greus van ser els imperis Austrohongarès i Turc, els quals estaven formats per poblacions diverses. Al segle XIX es van crear grups que reivindicaven la independència.

L'Imperi Austrohongarès va resistir tot el segle XIX, però l'Imperi Turc es va fragmentar al llarg d'aquest segle. El primer territori que es va independitzar va ser Grècia.

Nacionalisme unificador

Altres moviments nacionalistes van possibilitar la unió de poblacions que estaven dividides, com en el cas d'Itàlia i Alemanya.

Itàlia

Itàlia estava dividida en diversos estats, però l'existència d'una mateixa llengua va crear un sentiment d'unitat entre els italians. Aquest procés va ser liderat pel Piemont i va culminar el 1861.

Alemanya

Sota la direcció de Prússia, situada al nord-est i governada per Bismarck i Guillem I (rei). El 1866 Prússia va vèncer Àustria i es va crear la Confederació Germànica del Nord. El 1870 Prússia ataca França i es produeix la Batalla de Sedan; finalment, França és derrotada i a París se signa la unificació d'Alemanya.