Proclamació de l'Estat Català per Companys: anàlisi dels Fets d'Octubre de 1934

Context i naturalesa del document

Es tracta d’un document textual de font primària, ja que és contemporani als fets, i de caràcter eminentment polític. El text analitzat és un extracte del discurs de Lluís Companys, datat el 6 d’octubre de 1934, i correspon a la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, un esdeveniment popularment conegut com els "Fets d'Octubre de 1934".

Anàlisi detallada de la proclamació

Justificació i antecedents de la revolta

En el primer paràgraf del document trobem la justificació i els antecedents de la proclamació. La primera frase fa referència a l'entrada de la CEDA al govern espanyol el 5 d'octubre de 1934, un partit liderat per José María Gil-Robles. Aquest fet era vist per Companys com una amenaça directa, ja que la CEDA tenia com a objectiu suprimir les autonomies, posant en perill l'Estatut de Catalunya.

La segona frase es refereix a la vaga general convocada per la UGT (socialistes) per al 6 d'octubre. Aquesta vaga, però, no va resultar eficaç a gran part del territori perquè no va rebre el suport de tots els sindicats d'esquerra. La CNT i els anarquistes no van secundar la convocatòria, un factor decisiu per al seu fracàs, atès l'elevat nombre d'afiliats que tenia aquest sindicat. No obstant això, a Astúries la situació va ser diferent: anarquistes, socialistes i comunistes es van unir, i la vaga va desembocar en una autèntica revolució social. L'expressió "s'han aixecat en armes" al·ludeix als miners asturians, que van assaltar casernes de la Guàrdia Civil per aconseguir armament i van ocupar els ajuntaments.

La proclamació de l'Estat Català

El segon paràgraf del discurs comença amb l'expressió "en aquesta hora solemne". Companys fa la proclama "en el nom del poble i del Parlament", assumint que compta amb el suport popular, i fa referència a les victòries electorals d'Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions del 20 de novembre de 1932. No obstant això, els fets posteriors van demostrar que una part significativa del poble no li va fer costat, ja que va seguir les directrius de la CNT de no secundar la vaga i anar a treballar.

La frase clau és: “El Govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola”. Amb aquestes paraules, Companys, en nom de la Generalitat, declara l'Estat Català. La causa principal d'aquesta decisió era la convicció que l'entrada de la CEDA al govern central suposaria, tard o d'hora, la fi de l'Estatut de 1932 i, per tant, de l'autogovern català.

Cal destacar que el projecte d'una República Federal topava amb la Constitució de 1931, que reconeixia una única sobirania i una República unitària, tot i que permetia diferents graus d'autonomia. La CEDA, de fet, s'oposava a qualsevol forma d'autonomia i el seu projecte de reforma constitucional de juliol de 1935 pretenia eliminar-la. Amb la seva proclama, Companys pretenia establir una Espanya plurinacional amb un nou epicentre de poder a Barcelona, creant un contrapoder d'esquerres al govern de dretes de Madrid.

L'apel·lació al poble i la figura de Macià

En l'últim paràgraf, Companys busca mobilitzar el poble català apel·lant directament als sentiments. En mencionar el difunt president Francesc Macià amb la frase “l’esperit del president Macià ens acompanya”, persegueix diversos objectius:

• Imitar i legitimar la seva acció: Reprodueix la proclama de l'Estat Català dins la República Federal Ibèrica que Macià havia fet el 14 d'abril de 1931, la qual va permetre negociar i aconseguir l'autonomia i la restauració de la Generalitat.
• Eixamplar la base social: Invoca la figura de Macià, un líder carismàtic, entranyable i admirat, amb l'esperança que el seu record mobilitzés la població i donés un suport més ampli a la seva causa.

Companys conclou la proclama amb el crit: “Visca la República i visca la Llibertat!”.

Conseqüències de la proclamació

La revolta va fracassar ràpidament. Les conseqüències van ser greus:

• Més de 3.500 persones van ser detingudes, incloent-hi tots els membres del govern de la Generalitat, diputats, alcaldes i regidors que havien donat suport a la rebel·lió.
• També van ser arrestats els dirigents més destacats dels partits i sindicats d'esquerres, i fins i tot Manuel Azaña, que es trobava a Barcelona casualment.
• La conseqüència política més important va ser la suspensió de l'Estatut d'Autonomia, la dissolució del Parlament de Catalunya i la supressió de la Generalitat.