Anàlisi de 'Número 1' de Jackson Pollock: Art i Tècnica

Fitxa Tècnica de "Número 1"

• Autor: Jackson Pollock
• Cronologia: 1950
• Localització: National Gallery (Washington)
• Estil: Expressionisme abstracte
• Tècnica i suport: Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela
• Dimensions: 1,60 x 2,59 m

Context Històric

En acabar la Segona Guerra Mundial, els Estats Units esdevenen la primera potència mundial en un globus dividit entre capitalisme i comunisme. Per primera vegada en la història, el centre cultural i artístic del món deixa d'estar al continent europeu i es trasllada a Nova York. Allà és on van sorgir les tendències més innovadores de l’època i on els museus s'acabarien convertint en els més prestigiats.

Una d’aquestes tendències fou precisament l'expressionisme abstracte de Pollock, potenciat pel mateix govern estatunidenc per tal de mostrar un exemple de la llibertat americana, que es contraposava al rígid discurs (el realisme socialista) dels soviètics. Ni l'art es va salvar dels interessos de la Guerra Freda.

Anàlisi Formal

La tècnica amb la qual va ser pintada aquesta tela és coneguda com a pintura d'acció (action painting). Per a Pollock, la pintura és una experiència vital, en la qual han de participar cos i ànima activament. Això el distancia molt de l'estaticisme dels cavallets, ja que ell pintava amb el llenç estirat a terra i anava creant sobre la marxa, sense cap previsió. A més, l’efecte del degoteig, els fils de pintura i les esquitxades s’aconsegueix mitjançant el dripping.

Passem als elements plàstics del quadre pròpiament dit. Per començar, parlarem de la gamma cromàtica: força reduïda i austera; hi trobem un predomini dels negres, grisos, blancs i ataronjats, equilibrats entre si. La línia és la clara dominadora de la tela, on no trobem cap mena de referència formal o figurativa. Són ben visibles l'energia i la violència del traç.

Quant a la composició, ens trobem davant d'un "problema": Número 1 abandona la idea tradicional de composició. Aquí no hi ha cap centre d'atenció principal ni cap relació clara entre les parts del quadre. Aquest fet desconcerta l'espectador, que no sap per on començar a analitzar l’obra. No hi ha profunditat ni focus de llum. El que sí que podem trobar és un cert relleu físic a la tela a causa de la superposició de les capes de pintura i uns efectes d’ombres, que fan que el quadre sigui més expressiu.

Pel que fa al dinamisme, es veu a primera vista que, fruit de la tècnica emprada, Número 1 té un ritme molt elevat. És com la representació plàstica d'un ritual o una dansa.

Estil: L'Expressionisme Abstracte

L'expressionisme abstracte és una pintura dinàmica i gestual que s'allunya completament del llenguatge figuratiu. És, per dir-ho així, el resultat de la fusió entre l'automatisme surrealista i l'abstracció. El que caracteritza aquest estil és la utilització de grans formats i l'all-over painting, que consisteix a pintar tota la superfície, sense deixar res en blanc.

Interpretació de l'Obra

Significat

Número 1 no va més enllà d'un dens entramat de línies i taques que omplen una tela per complet. No hi ha cap vestigi figuratiu i l'espectador no té cap mena de referència, ni tan sols el títol, quan es decideix a observar-lo. Pollock vol que l’espectador s’enfronti al quadre, que cadascú hi vegi el que cregui, sense cap tipus de limitació ni condicionament dels seus sentiments.

Tot i així, s'han fet diverses interpretacions d'aquesta obra de Pollock:

• Per a alguns, l’obra només representa els ritmes primaris de la natura.
• Per a altres, Número 1 és la representació d’una dansa que ha deixat el seu rastre a la tela.
• Els que ho miren des d’un punt de vista més psicològic i emocional diuen que és el reflex de l'angoixa de l’autor, la qual el va acabar portant a l’autodestrucció.
• Finalment, uns altres, mirant-ho des de la perspectiva social, postulen que Número 1 és l’expressió d’un món marcat pels profunds canvis socials que experimentava, i fins i tot que és una representació de la bomba atòmica.

Funció

La seva funció és essencialment estètica, però també comunicativa i provocadora.

Models i Influències

L'obra de Pollock presenta influències de la cultura dels indígenes americans, tant pel seu simbolisme com per utilitzar materials com la sorra. El gust per les teles de gran format li ve del muralista Siqueiros. També van influir en Pollock Miquel Àngel, El Greco i Rubens, grans pintors dels quals va copiar quadres durant la seva formació. És un gran innovador per la introducció de noves tècniques pictòriques. Se'l considera un precedent dels happenings i del body art.

Sobre l'Autor: Jackson Pollock

Paul Jackson Pollock va néixer a Wyoming el 28 de gener de 1912 i va morir a Springs, Nova York, l’11 d’agost de 1956. Va ser un influent pintor nord-americà i una figura cabdal en el moviment de l'expressionisme abstracte. Era reconegut pel seu estil únic d'esquitxar pintura, conegut com a dripping.