La Victòria de Samotràcia: Anàlisi Completa de l'Escultura Hel·lenística

La Victòria de Samotràcia: Anàlisi Detallada

Nom de l'obra: Victòria de Samotràcia

1. Presentació de l'Escultura

• És l’escultura més emblemàtica d’una dona en l’etapa hel·lenística i pràcticament de tot l’art grec.
• Presenta una combinació perfecta entre nuesa i roba, i un gran dinamisme en tot el conjunt.

2. Dades Bàsiques de l'Obra

• Autor: Pithókritos, Escola de Rodes.
• Títol: Victòria de Samotràcia.
• Estil: Grec hel·lenístic.
• Cronologia: 190 aC.
• Tècnica escultòrica: Talla de marbre exempta.
• Material de suport: Marbre.
• Mides: 2,45 m.
• Ubicació original: Santuari dels Cabirs de Samotràcia (illa grega).
• Ubicació actual: Museu del Louvre, París, França.

3. Breu Biografia de l'Autor

Obra atribuïda a un autor del qual se'n coneix molt poc. Se'l considera dins el grup de l'Escola de Rodes.

4. Descripció Formal

a. Iconografia

És una Victòria, o Nike, que representa una dona amb ales en el moment just en què es posa sobre la proa d’un vaixell. Manté les ales desplegades, i les robes se li enganxen a causa del vent mariner. No s’han conservat ni el cap ni els braços, ni se li han reproduït. El vestit que porta és un jitón molt fi i transparent, lligat amb un nus sota el pit. Veiem en la roba infinits plecs que flueixen al voltant del cos. A la zona del ventre, pit i cama, la roba queda arrapada. La cama esquerra queda enrere.

b. Funció

Commemorativa dins del conjunt d’escultures del santuari.

c. Composició

Oberta.

d. Línies Compositives

Dues principals: una línia compositiva frontal que va del coll als peus, a la qual s'afegeixen dues línies que sobresurten, que són les ales; i una diagonal que va del cap fins a la cama esquerra.

e. Recursos Tècnics

El principal recurs tècnic és aconseguir aquest moviment i dinamisme. Ho aconsegueix posant la cama dreta endavant i la cama esquerra enrere. El pes queda sobre la cama dreta. Les múltiples i complicades formes del vestit, juntament amb les dues ales desplegades (indicant que encara no està reposant), contribueixen a aquesta sensació. Destaca la tècnica dels draps molls, que aporta transparència i sensualitat a les robes.

f. Relació amb l'Entorn

És una obra que vol ser majestuosa i grandiosa, i vol representar el que no és: un vaixell navegant amb una deessa que es posa a la proa. Aquesta creació genera un il·lusionisme escenogràfic.

5. Significat de l'Obra

a. Elements Propis de l'Estil

L'obra s'emmarca dins del període hel·lenístic grec i presenta característiques pròpies d'aquest estil, com la complicació compositiva, l'il·lusionisme escenogràfic, la grandiositat, la ruptura d'algunes de les normes clàssiques (gust pel moviment, tensió dramàtica, sensualitat i bellesa), i una gran habilitat tècnica dels escultors.

b. Relació Forma i Funció

La voluntat de l'escultor és commemorativa, però alhora li atorga monumentalitat i moviment, exagerant la seva grandiositat.

c. Iconologia

Representa simbòlicament la Victòria militar. Va ser un regal que l'illa de Rodes va fer al Santuari dels Cabirs de Samotràcia per commemorar una victòria naval (la dels rodis enfront del rei Antíoc III de Síria l'any 190 aC).

d. Relació Època i Obra

L'obra s'inscriu en l'Època Hel·lenística, un moment en què les ciutats gregues perden importància i un grup de ciutats i illes volen suplantar la importància d'Atenes mitjançant el prestigi de les seves obres escultòriques. Aquesta obra va ser trobada pel cònsol francès Charles Champoiseau l'any 1863.

6. Influència i Transcendència de l'Obra

No és una obra que hagi influït en el Renaixement i el Barroc perquè no es coneixia en aquelles èpoques. Per tant, la seva influència comença al segle XIX, amb molts autors que n'han fet reinterpretacions.